"Hem volgut trencar el món intimista al qual s'associa i hem agafat les peces més grandiloqüents fetes de bambú amb la idea d'obrir una nova finestra", detalla el seu fill, Nahum Villèlia. La mostra, titulada 'Villèlia, creador de mons onírics' s'inaugura el pròxim 14 de juny.
Aquesta exposició a Can Mario vol ser un homenatge a la "gran tasca i trajectòria d'un artista totalment transversal" i encara poc conegut a Catalunya, segons paraules de la directora d'art i una de les curadores de la mostra, Glòria Bosch, juntament amb el fill de l'artista, Nahum Villèlia. Tot i que feia anys que s'hi treballava, finalment es podrà inaugurar just quan se celebren els 20 anys de la mort de l'artista barceloní que va viure a Mataró per finalment instal·lar-se a Molló (Ripollès) on hi tenia l'estudi.
L'exposició mostra una selecció de les escultures de bambú aèries que va fer Moisès Sanmartín i Puig -conegut artísticament com a Moisès Villèlia- durant els anys 80 i 90, l'època de plenitud amb què l'artista va treballar aquest material que va descobrir l'any 1959. El seu fill, Nahum Villèlia, subratlla que el seu pare era per damunt de tot un artesà que va ser pioner amb alguns conceptes, com ara dibuixar l'espai i crear escultures aèries. Precisament, el bambú va ser un material que li va obrir tot un món de possibilitats artístiques que va saber aprofitar. "És un material buit, flexible i pots crear un llenguatge pioner en el material i en el fet que l'escultura tingui moviment", explica Villèlia.
La mostra està formada per 16 escultures, la majoria mòbils, i 11 maquetes. Una part són inèdites ja que no s'havien exposat mai. També hi ha els dibuixos de cada peça ideada per l'artista. El que s'ha buscat, segons els curadors, ha estat "obrir una finestra nova" i trencar amb la imatge intimista a la qual s'associa Villèlia. "No és el mateix treballar amb una canya de tomata que una guadua bambusa, que pot fer 20 centímetres de diàmetre; la mateixa estructura del material t'obliga a un altre format que se'n va del llenguatge intimista". Al mateix temps, s'han volgut exposar també maquetes per obrir un altre món paral·lel amb nous materials com la uralita.
Quan a la vídua se li pregunta com era Villèlia com a artista, ella respon sense dubtar: "Molt treballador". I és que recorda que es passava tot el dia tancat a l'estudi de Molló on dissenyava les escultures. Explica que Moisès Villèlia volia ser poeta però finalment es va decantar pel món de l'escultura. A banda d'aquestes disciplines, també en va conrear d'altres, com la pintura, l'escriptura i va ser dissenyador industrial, entre d'altres. Com a escultor va començar fent escultura acadèmica, influenciat per Giacometti i Henry Moore però poc a poc, va passar de la fusta a materials més humils, com filferros, agulles, carabasses, cards, codils, és a dir "materials pobres amb esperit constructiu", trencant així amb l'informalisme.
L'any 1954 va fer la primera exposició individual a Mataró, inspirades en el modernisme i en la filosofia oriental. Un treball que va atraure l'atenció de Joan Brossa amb qui van mantenir una estreta amistat, juntament amb altres primeres figures com ara Antoni Tàpies i Cirici Pellicer.
Deus exposicions temporals de Saralegui i Lluís Blanco
'Villèlia, creador de móns onírics' es podrà visitar fins al 7 de desembre. Aquest dijous s'ha presentat de forma oficial, juntament amb dues exposicions temporals més. Per una banda, 'Perfils crítics', de Pedro Saralegui, una obra de l'artista de Sant Sebastià de l'any 1996 que passarà a formar part del fons escultòric de Can Mario, de la Fundació Vila Casas. Es tracta d'una instal·lació formada per 12 columnes clàssiques, al damunt de les quals hi ha una tela on es projecta l'ombra d'un crític d'art, on es contraposa la corporeïtat de la tradició artística amb la fragilitat de les teories artístiques actuals.
Per altra banda, també s'ha presentat 'Invisibles' de l'artista de Palafrugell Lluís Blanco. Es tracta d'una selecció dels retrats d'una sèrie encetada el 2010 amb nus femenins que reivindiquen la mirada natural, quotidiana i lliure de prejudicis i també sobre els efectes del pas del temps.
El museu també ha fet una aposta per renovar la col·lecció permanent, amb algunes de les recents adquisicions amb peces d'autors rellevants com Antoni Llena, Josep Subirachs i Jordi Gich, entre d'altres.
