El bon temps garanteix un Sant Jordi multitudinari a Girona

Des de primera hora del matí, el formigueig de persones a la Rambla de Girona és constant. El sol ha animat els gironins a sortir al carrer i, un any més, les parades de llibres i roses s'han convertit en les principals protagonistes.

A les floristeries del principi de la Rambla, el color que predomina és el vermell. Tot i això, també hi ha roses menys convencionals -com ara de color groc- perquè sobre gustos no hi ha res escrit. Aquest any, entre les novetats que ofereix una de les parades, hi ha les roses amb els colors de la senyera (amb la meitat dels pètals vermells i l'altra, grocs).

Més avall, a les parades que munten les llibreries, les fileres de novel·les s'amunteguen damunt les taules. La gent tria i remena o, directament, demanen aquell llibre que ja tenen al cap d'ençà que han sortit de casa. Això sí, la majoria de les peticions són per títols en català. "Ja fa anys que el 98% de tot el que venem a la Rambla és en català" explica el propietari de la Llibreria 22, Guillem Terribas.

El llibreter creu que aquest Sant Jordi, a més del sol, hi ha altres motius que empenyen els gironins a la Rambla. "Notem com hi ha ganes de celebrar-lo, perquè el ritme de vendes és constant; crec que, per fi, s'ha acabat el pessimisme de la crisi i la gent ha decidit abocar-se a viure la diada", concreta Terribas.

Escriptors del territori

De moment, encara és d'hora per confirmar les travesses. No serà fins ben entrada la tarda quan se sabran els noms d'aquells escriptors que encapçalin el rànquing. Però a Girona, com ja ve passant en anys anteriors, els llibreters asseguren que els autors del territori hi tindran un lloc destacat.

'El primer heroi' de Martí Gironell, 'Dies de frontera' de Vicenç Pagès o 'Quan en dèiem xampany' de Rafel Nadal són títols que s'entreveuen entre els més venuts, al costat d'altres com 'L'analfabeta que va salvar el país' de Jonas Jonasson o 'Las tres bodas de Manolita' d'Almudena Grandes. Això sí, els llibreters també avancen que hi haurà molt de repartiment.

"Des de fa un parell d'anys, tot queda molt més repartit; per a nosaltres, és molt millor, perquè no concentres les vendes en un o dos títols", explica el propietari de la Llibreria Geli, Pere Geli. I hi afegeix: "A més, jo penso que per Sant Jordi, quan la gent veu que s'ha acabat un llibre, aleshores en busca un altre".

Homenatges a Joan Vinyoli

Com cada Sant Jordi, l'acte que servit per arrencar la diada a Girona és l'esmorzar literari que ofereix la Generalitat a escriptors, llibreters i editors. Aquest 2014, l'eix de la trobada ha estat un homenatge al poeta Joan Vinyoli, del qual se'n commemora el centenari del seu naixement.

La Generalitat ha editat punts de llibre commemoratius amb una imatge i un poema de Vinyoli, i durant l'esmorzar la directora de la càtedra de la UdG que en porta el nom, Mita Casacuberta, n'ha glossat la seva figura. "La seva és una poesia que acompanya en tots els moments de la vida i que, al mateix temps, ajuda a viure", ha dit Casacuberta, recordant l'autor que estiuejava a Santa Coloma de Farners.

"Vinyoli es va dedicar a explorar tant la seva vida com el món que l'envoltava a través de les paraules; per tant, la seva és una obra essencial, profundament plàstica i interior, que planteja una recorregut vital", ha explicat la directora de la càtedra, que durant l'acte ha llegit versos del poemari 'Vent d'Aram'.

Vinyoli, però, no només ha centrat l'esmorzar literari de la Generalitat per aquest Sant Jordi. Girona també li ha volgut retre homenatge i, per això, des de primera hora del matí la plaça del Vi acull una lectura continuada de la seva obra.

Fages de Climent s'incorpora a la càtedra

A comarques gironines, aquest Sant Jordi també inclou un agermanament entre literatura i universitat. Es tracta de l'ampliació de la Càtedra Maria Àngels Anglada, creada el 2004 i a la qual ara s'ha incorporat també el nom de Carles Fages de Climent. "Les càtedres lliguen escriptors amb territoris, i tant Anglada com Fages de Climent són autors catalans que reflecteixen abastament la geografia literària de l'Alt Empordà", ha concretat la directora de la càtedra, Mariàngels Vilallonga.

Vilallonga explica que hi ha altres nexes, apart del territori, que lliguen Anglada amb el famós autor d'epigrames, i que justifiquen l'ampliació de la càtedra. "A més de plasmar a la seva obra la geografia lírica de l'Empordà, tots dos tenien la voluntat de fer palesa la consciència de llengua i la riquesa de lèxic del català; a més, jo penso que Anglada rep una clara influència de Fages de Climent, en la qual ara podrem aprofundir", concreta la directora.