Agricultura vol regular el funcionament dels vaixells d'esbarjo als parcs naturals

Seguint amb la línia de protegir el medi ambient, des del departament d'Agricultura de la Generalitat s'han marcat quatre línies de treball claus de cara als pròxims anys. D'una banda, continuar amb coordinar l'atenció en els encallaments d'animals marins protegits i amenaçats com cetacis o tortugues a les platges del litoral català; integrar les observacions de particulars, empreses o administracions en els mapes poblacionals que estan creant els tècnics; potenciar la investigació tant d'entitats com d'universitats i institucions en aquest àmbit i promocionar l'educació ambiental i la protecció dels animals marins, sobretot les espècies més amenaçades.

En aquest sentit, el biòleg i tècnic de Fauna Litoral i Marina i de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina del Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Ricard Gutiérrez, assenyala que des de l'administració tenen clar que també cal crear una regulació de funcionament dels vaixells d'esbarjo dins dels parcs naturals d'àmbit marí com el de les Illes Medes o el Cap de Creus. "Cal fer molta pedagogia, sabem que hi ha animals que pateixen ferides i talls a causa d'aquestes embarcacions, és preocupant els danys que pot causar la interacció dels humans amb el medi natural i cal tirar endavant polítiques més adequades que protegeixin aquestes espècies, com és el cas dels dofins mulars", destaca.

És a causa d'aquesta problemàtica i amb la voluntat de preservar el medi ambient que, actualment, s'estan tramitant dos noves àrees protegides al litoral marítim de les comarques gironines arran de l'ampliació de les zones naturals protegides de la Red Natura 2000 que marca la Unió Europea.

D'una banda, el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient té previst crear una gran LIC (Llocs d'Importància Comunitària) als canons submarins del Cap de Creus i Laceze-Duthiers, a França. D'aquesta manera s'ampliaria la zona protegida del Parc Natural del Cap de Creus fins a la frontera francesa. Un espai que es tocaria amb una segona figura de protecció, la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), Mar de l'Empordà, que aniria des de Portbou fins a Palamós. Una espai que englobaria la badia de Roses, la perifèria de les Illes Medes, el Parc Natural del Montgrí, el Baix Ter, els Aiguamolls de l'Empordà i el Cap de Creus i Begur. Tota una zona amb una alta concentració de peixos de petites dimensions, la primera font d'alimentació de les aus marines que habiten aquests espais com el corb marí emplomallat.

"Això donaria més garanties ambientals per aturar els possibles projectes d'extracció de carburs o 'fracking' que es plantejaven en tota aquesta zona", subratlla el biòleg. Pel que fa al Mar de l'Empordà, el tècnic ja ha avançat que la Generalitat ha presentat diverses al·legacions al projecte de tramitació que es va tancar el passat 15 de novembre per intentar ampliar encara més aquesta figura de protecció mediambiental, perquè tingués continuació en espais terrestres més interiors i reclamant que la gestió fos compartida entre l'Estat i la Generalitat.