Primera reunió per establir els usos del paratge natural de Pinya de Rosa de Blanes

L'espai de Pinya de Rosa de Blanes (Selva) ocupa 50 hectàrees boscoses, inclou un jardí botànic (de pagament) i està a tocar del mar. Des del 2003, està protegit per llei a través de la figura del Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN) i no s'hi pot edificar.

L'espai és propietat d'un ciutadà rus que el va comprar el 2008 -quan ja estava protegit- per 24 MEUR. Des de fa més d'una dècada, però, no s'havia fet cap pas més establir quins usos havia de tenir el paratge. Aquest dijous, finalment, s'ha constituït la Junta rectora que posarà fil a l'agulla per a la redacció del Pla Especial que determinarà el futur de l'espai. La voluntat de l'administració és fer-lo més accessible al públic.

El 2003 la Generalitat va voler protegir l'espai de Pinya de Rosa amb l'objectiu que no s'hi pogués edificar. El paratge sempre ha estat en mans privades i, des del 2008, és propietat d'un ciutadà rus que el va comprar per 24 MEUR. "El propietari coneixia perfectament la llei quan va comprar el paratge i mai s'ha plantejat treure'n un rendiment urbanístic", ha declarat l'alcalde, Josep Marigó. 

Aquest dijous, onze anys més tard d'aquella llei, s'ha reunit per primera vegada la Junta rectora de Pinya de Rosa, formada per representants de la Generalitat, el Consell Comarcal de la Selva, l'Ajuntament de Blanes, el propietari i l'Associació Ecologista Pinya de Rosa. Aquesta junta, que es reunirà dos cop per any, ha pres ja les primeres decisions. 

Per una banda, s'ha fet l'encàrrec a un grup de treball perquè elabori les directrius de gestió del paratge i també s'ha decidit començar "immediatament" amb la redacció del Pla Especial que, entre d'altres, determinarà els usos que s'hi poden fer. El sotsdirector de Biodiversitat, Ignasi Rodríguez, ha assenyalat que no poden fixar-se un calendari tancat però que el procés serà llarg i pot excedir els dos anys. També ha assenyalat que el cas de Pinya de Rosa és molt singular perquè no hi ha cap espai protegit a Catalunya que estigui en mans d'un únic propietari. 

Un espai més visitable

Tant l'Ajuntament com la Generalitat tenen com a objectiu fer que l'espai conservi les seves característiques naturals però també permetre una major entrada de públic. "És un pulmó molt important per a la Costa Brava i volem mantenir inalterable la seva morfologia", ha manifestat el director dels serveis territorials d'Agricultura, Vicenç Estanyol, que ha estat designat president del consell rector de Pinya de Rosa. 

Aquest és també l'objectiu de l'Associació Ecologista Pinya de Rosa. El seu president, Joan Mora, ha assenyalat que cal que l'espai s'adeqüi i s'obri al públic i també a les escoles per convertir-lo en un centre de referència pel que fa a la biodiversitat. "Cal que s'obri de manera regulada i amb les activitats que s'hi poden fer ben marcades, aquesta serà la feina del consell rector", ha declarat Mora, que destaca el caràcter singular del jardí botànic, format a base de diferents espècies de cactus. Fins ara, només es pot accedir al paratge pagant l'entrada del jardí botànic o resseguint un tram del camí de ronda que porta a una cala inclosa dins l'espai protegit.

L'alcalde, Josep Marigó, ha destacat que volen que l'espai sigui un dels atractius turístics de la ciutat, però que també es pugui treure el màxim profit des del punt de vista medi ambiental, educatiu i de conscienciació social. Marigó també ha explicat que dins del paratge hi ha només una gran construcció -la Masia del Sol- que és la residència del propietari. A banda d'aquesta, també hi ha d'altres petites construccions que, segons l'alcalde, el consell rector haurà de decidir què en fa: si les manté com a espais d'interpretació o magatzems, si les adequa o si les tira a terra. 

El propietari vol arreglar la masia

L'alcalde ha destacat que amb la primera reunió s'ha creat un clima de treball i de confiança entre les administracions, els naturalistes i la propietat de la finca. A la reunió d'aquest dijous hi ha assistit un representant legal del propietari. Segons ha avançat Marigó, l'única demanda que han fet és poder adequar la Masia del Sol, de 1942, per poder-hi viure "en condicions".

"Podem imaginar quines són les condicions d'una persona que està disposada a pagar 24 MEUR per una finca on no s'hi pot fer res no són les mateixes que per a la resta que vivim en 80 o 90 metres quadrats", ha valorat. De totes maneres, qualsevol modificació que es vulgui fer a la casa s'haurà de fer un cop estigui aprovat el Pla Especial.