Els dos policies locals de Palafrugell (Baix Empordà) acusats de robar mòbils d'una botiga durant la gran nevada han negat els fets al judici. Els agents, que s'enfronten a 1 any i 3 mesos de presó, han assegurat que van anar a la tenda per endur-se'n tots els aparells després de rebre la trucada d'alerta d'un veí. Segons la seva versió, van omplir quatre bosses amb telèfons i altres ginys, que van deixar en un despatx de la comissaria sense que ningú en fes inventari.
Els agents també han negat haver entregat telèfons als seus germans perquè els revenguessin. Tot i això, el fiscal ha subratllat, dels quinze mòbils denunciats com a sostrets, una desena van aparèixer a les butxaques de familiars dels policies. Els fets que han arribat avui a judici es remunten a la matinada del 8 al 9 de març del 2010. Aquella nit, gran part de les comarques gironines estaven col·lapsades per la intensa nevada que havia caigut durant el dia, que va tallar carreteres i va deixar bona part de la demarcació a les fosques.
Entre l'allau de trucades que va rebre la comissaria de la Policia Local de Palafrugell, n'hi va haver una d'un veí de Llafranc que els alertava d'un possible robatori amb força a la botiga Vodafone del passeig Sant Sebastià. Els dos agents imputats, Alberto C.M. i Alexandre L.C., es trobaven de servei i van ser requerits per anar fins al local. Segons recull el fiscal, quan hi van arribar, els policies van veure que la porta estava forçada.
Com que l'alarma no funcionava, els agents van endur-se tot el material que van poder fins a comissaria per evitar futurs robatoris. I és aquí on les versions de l'acusació i la dels dos agents divergeixen de ple.
El fiscal assegura que els policies, aprofitant l'enrenou que havia generat la nevada, van aprofitar per quedar-se diversos telèfons. I no només això, sinó que després d'apropiar-se'ls, van donar alguns dels mòbils als seus dos germans i a un amic -també imputats- perquè els revenguessin.
El relat de l'acusació, però, xoca frontalment amb el què han explicat els dos policies durant el judici. Tant l'un com l'altre han negat haver-se quedat cap dels aparells i han explicat que, enmig del "caos" que es vivia al poble, era fàcil que algú altre els pogués haver arreplegat.
"Obscuritat total"
Per anar fins a la botiga de Llafranc, els policies ho van haver de fer amb un cotxe particular -el del pare d'Alexandre L.C.- perquè gran part dels vehicles policials no es podien moure per l'acumulació de neu. Alberto C.M., que ara ja no treballa al cos, ha dit que la tenda de Vodafone estava sumida en una "obscuritat total" i que, veient que la porta no es podia tancar, van endur-se unes quatre bosses amb telèfons mòbils i altres ginys.
Un cop ja tornats a comissaria, els agents han dit que havien deixat les bosses al despatx d'un caporal, sense que ningú en fes inventari perquè aleshores calia atendre altres urgències (la comissaria era un formiguer de gent que s'havia quedat atrapada al poble a conseqüència de la neu). Alexandre L.C., per la seva banda, ha subratllat que aleshores feia molt poc que havia entrat al cos i que, a dia d'avui, si hagués sabut tots els maldecaps que li ha comportat aquell episodi, no hauria signat mai la minuta policial.
Per terra o en un parc
Per la seva banda, els germans dels dos policies també han negat que cap dels agents els hi hagués donat telèfons robats per revendre'ls. Un d'ells, germà d'Alexandre L.C., ha explicat que vivia a uns 100 metres de la tenda Vodafone i que l'endemà de la gran nevada va trobar-se diversos mòbils per terra, totalment molls i que no funcionaven, i va decidir agafar-ne alguns.
L'altre germà, el de l'Alberto C.M., ha relatat que els telèfons que li van trobar al damunt els havia comprat al carrer. Després del temporal, cap dels mòbils que tenia funcionava. Però passant per un parc de Palafrugell, va veure un home que en venia. Portava els aparells en una bossa blanca de súper i, com ha explicat, li'n va comprar dos i va pagar 100 euros per cadascun dels aparells.
Per la seva banda, l'amic s'ha limitat a dir que la gran nevada l'havia deixat atrapat a la Bisbal d'Empordà. Aquest imputat, que no ha volgut respondre les preguntes del fiscal, també ha negat haver tingut cap dels mòbils desapareguts a les mans.
1 any i tres mesos
El fiscal, però, ha fet notar que dels quinze telèfons que es van denunciar com a sostrets, deu es van trobar a les butxaques dels familiars i l'entorn proper als dos agents de la Policia Local. Al final del judici, el ministeri públic ha mantingut la demanda inicial de presó per als cinc imputats.
Als dos agents, els imputa un delicte de furt agreujat -perquè es van aprofitar de la seva condició de policies- i els hi demana una condemna d'1 any i 3 mesos de presó. Alternativament, qualifica els fets com un delicte d'apropiació indeguda i sol·licita que se'ls condemni a 2 anys de presó i a 2 d'inhabilitació.
Per als altres tres acusats, el fiscal els hi demana una pena d'1 any de presó per un delicte de receptació. També demana que tots cinc imputats indemnitzin els amos de la botiga amb 2.213 euros (el valor en què s'han xifrat els aparells).
La defensa dels agents reclama l'absolució dels dos policies. Alternativament, i en cas que se'ls consideri culpables, assegura però que se'ls ha d'imputar una falta de furt, perquè enlloc queda clar que els aparells sostrets valguessin més de 2.000 euros.
I com que, pel temps que ha passat, aquesta falta ja hauria prescrit, demana que s'absolgui els policies. Per als altres tres imputats restants -els dos germans i l'amic- aquesta part també reclama l'absolució.
