Després de revisar els documents, els arqueòlegs han començat a excavar i només en dos dies ja han localitzat els primers murs que certifiquen la troballa. El 'micvé' o bany ritual estava situat a tocar del pati de l'actual Museu dels Jueus.
Aquesta descoberta és de gran importància històrica ja que a Europa només es conserven exemples similars d'època medieval a Besalú, Sicília i Montpeller.
L'any 1492 vivien a Girona una vintena de famílies jueves. En l'època de màxima esplendor de la comunitat a la capital gironina havien arribat a ser 800 però, a les acaballes del segle XV, la pressió antisemitista havia dut molts jueus o bé a fugir o bé a convertir-se al cristianisme. Va ser el rei Ferran qui va ordenar la seva expulsió i, per això, el juliol del 1492, els representants de la comunitat es van vendre l'última sinagoga que tenien.
En les actes notarials -conservades encara avui- es recollia que la sinagoga (que es va vendre per 32 lliures) constava d'una escola per a dones, una escola per a homes, un hospital i un 'micvé'. El 'micvé' és un bany ritual especialment d'ús femení. Segons la religió jueva, les dones s'havien de submergir tres vegades en una piscina que les cobrís totalment. Repetien aquest bany sempre després de la menstruació i també després de donar a llum, sempre com a ritual de purificació.
Les passes per trobar el 'micvé'
Des del Museu d'Història dels Jueus es tenia coneixement d'aquests documents, que recentment han tornat a ser revisats. Amb la informació concreta d'on estava situada -les actes notarials recullen fins i tot amb quins carrers delimitava-, els arqueòlegs van iniciar una campanya el passat 10 de febrer amb l'objectiu de trobar restes que confirmessin allò que els documents ja certificaven. Només van caldre dos dies perquè comencessin a aflorar els primers murs.
Actualment, en l'espai que es sospitava que hi hauria aquest bany ritual, ja fa anys que es trobava al descobert un espai conegut com a cisterna. "Hem vist que realment no funciona com a cisterna perquè en aquella època totes estaven enterrades sota el subsòl i aquesta hem descobert que no", ha explicat el director de l'excavació, l'arqueòleg de la UdG Jordi Sagrera.
Un cop s'han posat a treballar, els arqueòlegs han trobat enterrades estructures del segle XV que delimiten amb aquesta "cisterna" que ja estava al descobert. Es tracta d'una estança aïllada -petita i de forma triangular, de la qual se n'ha trobat el paviment original- i d'un petit dipòsit que, a través d'una canalització, vessava les aigües a la piscina. "Hem vist que tot és un conjunt, una única estança a la qual s'accedia per una sola entrada", ha explicat l'arqueòleg. Davant d'aquestes evidències, l'equip de la UdG certifica que aquestes troballes corresponen a l'antic bany ritual. Aquest 'micvé' formava part de la darrera sinagoga que la comunitat jueva tenia a Girona, des del 1435, abans de l'expulsió.
Als arxius també es té constància d'un altre bany ritual similar que pertanyia a una sinagoga anterior, la del 1415, que ara estaria en la casa particular que ocupa el número 21 del carrer de la Força. En aquest cas, encara no s'ha excavat mai per trobar-la.
Un bany ritual "senzill"
L'arqueòleg Jordi Sagrera ha explicat que la troballa té un important valor històric. "No ens hem d'imaginar una obra monumental, és més aviat senzilla", ha assenyalat el director de l'excavació. Segons detalla, a les darreries del segle XV la comunitat jueva ja era poc important a Girona perquè era "una època de resistència". "En aquella època era una comunitat perseguida, amb pocs recursos i mitjans", explica. Aquestes últimes famílies van comprar la finca el 1435 quan pràcticament estava en runes i van fer les intervencions mínimes per poder-hi fer les ensenyances i els rituals religioses.
Ara bé, segons reconeix Sagrera, aquesta troballa és la corroboració física del que el arxius ja recollien: el darrer 'micvé' que la comunitat va tenir a Girona. De l'època medieval només es conserven actualment exemplars similars a Besalú, Sicília i Montpeller.
La directora del Museu dels Jueus, Sílvia Planas, ha explicat que, un cop posades al descobert les restes, caldrà fer un relat històric i afegir-hi imatges gràfiques per incorporar aquest espai a la visita del museu.
Un element de lligam amb els jueus
La troballa s'ha volgut explicar en un acte que ha comptat amb la presència d'autoritats, membres de la comunitat jueva a Catalunya, el mateix ambaixador d'Israel a Espanya, Alon Bar, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, entre d'altres.
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha destacat que la posada al descobert de tot el conjunt del bany ritual permet "abandonar l'especulació per entrar en el terreny de la certesa". Així mateix, ha destacat que la troballa també té un "valor immaterial" perquè és una prova més del lligam que van tenir els jueus amb la ciutat. "Ara pugem uns quants esgraons en el relat del món jueu a Catalunya", ha manifestat Puigdemont, que creu que aquest pot ser un nou element d'atracció turística per a la ciutat i el país.
Per la seva banda, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat el treball que han fet els investigadors i estudiosos de la cultura jueva i ha reconegut que aquestes restes són "una mostra de la importància que tenia el poble jueu a Catalunya, i en especial a Girona". "És una magnífica aportació a la història", ha destacat.
L'ambaixador d'Israel a Espanya i Andorra, Alon Bar, ha explicat que dins la cultura jueva el 'micvé' tenia una importància cabdal -a l'edat mitjana era tan important com la mateixa sinagoga- i ha felicitat els arqueòlegs per haver trobat amb èxit un testimoni físic d'aquella època. "Gràcies per seguir amb interès i voler usar aquest tresor cultural i mantenir els vincles entre les dues cultures", ha declarat.
