Nova denúncia contra l'alcalde de Blanes (Selva), Josep Marigó, per la seva gestió al capdavant de l'ajuntament durant el mandat 2003-2007. Si el novembre passat el jutjat admetia a tràmit una querella presentada pel president del Club d'Hoquei, Josep Ridaura, i el Partit Democràtic de Blanes (PDB) contra Marigó pels delictes de tràfic d'influències i contra l'ordenament del territori per haver deixat de cobrar diversos rebuts d'IBI del municipi, ara és la Guàrdia Civil qui ha rebut una nova denúncia per les obres de la Ciutat Esportiva.
Aquesta setmana, un grup de veïns amb, de nou, Ridaura i el PDB al capdavant han presentant una denúncia a la comandància de la Guàrdia Civil de Girona demanant que investiguin "la desviació pressupostària" que, segons ells, hi va haver en el projecte de la Ciutat Esportiva. Ridaura creu que hi ha indicis que s'han "malgastat diners públics" en una obra que ha quedat a mitges i que ha tingut un sobrecost de 10 MEUR.
Els veïns han aportat documentació a la denúncia que han presentat: una còpia del finançament dels projectes de la Ciutat Esportiva i una còpia dels cost d'execució de les obres. També han adjuntat fotografies per "demostrar" que no s'ha urbanitzat la zona, tot i que es van pagar diners per fer-ho. Segons la documentació aportada pels veïns, la construcció del poliesportiu estava pressupostada inicialment en 23 MEUR però finalment en va costar 33. Ridaura i la resta de veïns denuncien que no hi ha una explicació a aquesta "desviació" de diners i per això volen que s'investigui.
"Si després ha d'arribar als jutjats, que hi arribi", ha afirmat Ridaura que lamenta que l'ambiciós projecte que consistia en construir una Ciutat Esportiva a Blanes hagi quedat reduït a un pavelló car. "Hi havia d'haver un pavelló, tres camps de futbol i una piscina, i tot ha quedat en res", han criticat els denunciants.
Persecució personal
L'alcalde de Blanes, Josep Marigó (PSC), atribueix les denúncies constants a una "persecució" del president del Club d'Hoquei, Josep Ridaura, contra ell. "M'he quedat sol davant les crítiques d'aquest senyor, sóc l'ase dels cops però tinc la consciència tranquil·la", ha afirmat l'alcalde de Blanes que, tot i això, descarta emprendre cap acció legal contra Ridaura perquè confia que el cas acabi arxivat, com altres denúncies que el president del Club d'Hoquei ha presentat contra ell.
Marigó creu que els números de la construcció de la Ciutat Esportiva detallen els motius de l'encariment de l'obra, que bàsicament es va deure a recomanacions dels cossos d'emergències o a altres modificacions que sempre van passar pel sedàs de l'empresa pública Gisa, que és qui es va encarregar d'adjudicar i regular el cost del projecte. L'alcalde detalla que el cost inicial del pavelló, més el moviment de terres i la urbanització de la zona era de 30,6 MEUR i finalment es van pagar 30,1 MEUR per les obres, més uns 700.000 euros que es van pagar a contractistes per endarreriments. En total, 30,8 milions, una quantitat que s'ajusta al crèdit de 30 MEUR concedit per l'Institut Català de Finances (ICF) per pagar el projecte.
L'alcalde, a més, detalla que les modificacions en el projecte del pavelló es van fer essencialment durant l'any 2008, quan l'alcalde era el convergent Josep Trias. Marigó ha explicat que el Consorci Illa de Blanes aprovava els projectes però qui s'encarregava dels aspectes tècnics com ara la licitació i adjudicació d'obres sempre era Gisa.
Segons Marigó, Ridaura duu a terme una campanya contra ell per motius personals, perquè l'any 2010 Marigó va demanar que li obrissin un expedient informatiu per intentar agredir dos conserges municipals. "A partir d'aquí va començar una persecució en tota regla durant la qual usa tots els mitjans possibles contra mi", ha lamentat l'alcalde.
L'alcalde de Blanes creu que aquest nou atac és la conseqüència directa a la decisió de no renovar un conveni impulsat per l'anterior alcalde, Josep Trias (CiU), que subvencionava del 2010 al 2013 amb 54.000 euros anuals el Club d'Hoquei.
La Ciutat Esportiva es va inaugurar el febrer del 2011, vuit anys després de la col·locació de la primera pedra. Els tràmits per adquirir els terrenys van començar el 2002 i les obres es van iniciar poc després. La ciutat esportiva té una superfície d'uns 7.000 metres quadrats, quatre pistes i una capacitat per acollir més de 4.000 espectadors. El pavelló formava part d'un projecte molt més ambiciós, que incloïa una piscina i un camp de futbol.