Un assessor d'Hisenda deixa en entredit 'l'Espanya ens roba'

El nou mètode de càlcul de les balances fiscals situa el finançament de Catalunya en la mitjana de la resta de comunitats autònomes. Segons l'assessor del Ministeri d'Hisenda Ángel de la Fuente hi ha altres territoris de l'Estat (com València, Múrcia o Andalusia) que surten molt més "malparats" en el repartiment de recursos. Segons l'expert, el dèficit que arrossega Catalunya es deu bàsicament a què és una comunitat "rica" i que, per tant, ha de pagar més impostos.

L'assessor, que avui ha exposat la seva metodologia en un congrés a Girona, també ha afirmat que amb els nous comptes públics regionalitzats les balances fiscals es podran seguir calculant, tot i que ara amb més detall. L'expert del ministeri ha defensat que el nous comptes públics territorialitzats no són res més "que allò que hi ha al darrere d'una balança fiscal, tot i que organitzat i homogeneïtzat". De la Fuente ha assegurat que, amb els càlculs actuals, només es prenen en compte els "ingressos i despeses" de les comunitats; és a dir, la diferència entre els recursos que hi entren per part de l'Estat i els que en surten via impostos.

Ara, l'assessor ha avançat que la nova metodologia proposarà "no llançar el gruix del detall" que es perd pel camí. Per això, el mètode amb què es treballa disseccionarà fins a 350 variables (on, per exemple, s'hi inclouran les despeses específiques en matèria de seguretat o carreteres).

Per a Ángel de la Fuente, no és de rebut quedar-se només amb el saldo agregat, com passa fins ara. "Dues terceres parts de les balances fiscals actuals recullen, simplement, que els territoris més rics paguen més impostos, i els pobres menys", ha assegurat. A l'expert, però, aquest extrem no li preocupa. Ho atribueix simplement al fet que els territoris que acumulen més rendes són també els que han de tenir una càrrega fiscal més elevada

Segons de la Fuente, però, a l'hora de veure si una comunitat rep el finançament que li pertoca, allà on cal posar l'accent és en la diferència de recursos que es reben per habitant des de l'Estat. "Aquesta és la part que hauria de primar, i és aquí on es plantegen seriosos problemes d'equitat", ha explicat l'expert. I hi ha afegit: "Tots tenim dret a disposar dels mateixos col·legis i hospitals, amb independència del lloc on es visqui".

Segons De la Fuente, si s'analitza aquesta variable, la del finançament ajustat per càpita, Catalunya no surt "especialment malparada" en el repartiment de recursos. De fet, com ha concretat l'expert, se situa dins l'arc on es troba la mitjana de la resta de comunitats.

L'expert del ministeri ha concretat que, deixant de banda les forals -el País Basc i Navarra- perquè "es troben a un altre planeta", Catalunya se situa per sota de territoris com Cantàbria, la Rioja, Astúries, Extremadura o Castella i Lleó. A l'altre costat de la balança, però, també hi ha comunitats que reben menys recursos: València, Múrcia, Andalusia, les Canàries i Castella la Manxa.

De la Fuente ha concretat que, entre un extrem i l'altre, el de les comunitats més ben i mal finançades, hi ha gairebé fins a 30 punts de diferència. "És una qüestió difícil de justificar des del punt de vista ètic i constitucional", ha subratllat.

"L'Espanya ens roba", en entredit

Per tant, en base a aquesta distribució, De la Fuente ha assegurat que a Catalunya li resultarà "molt més difícil" defensar l'argument de "l'Espanya ens roba". "Quan només se'ns dóna un número, és molt fàcil pintar el repartiment com una cosa arbitrària; però quan es comença a disseccionar, és més difícil veure-ho com una injustícia", ha concretat el pare dels nous comptes públics territorialitzats.

"Hi ha la sensació que Catalunya pateix un espoli constant, però quan es va al detall dels números, jo no veig res d'això", ha assegurat. Angel de la Fuente ja ha avançat, doncs, que el nou sistema no acabarà amb el dèficit que arrossega Catalunya. De fet, per a l'assessor, la situació que es viu en cert punt entra dins de la lògica, perquè Catalunya, com a territori "ric", ha de pagar més impostos.

Per últim, De la Fuente ha subratllat que, en cap cas, els nous comptes públics territorialitzats suposaran acabar amb les balances fiscals. Segons ha dit, l'Estat les podrà seguir calculant, tot i que ara amb més detall. "Per suposat, el nou mètode permet calcular anualment els saldos fiscals regionals de manera immediata; no hi ha cap intent d'ocultar res, al contrari, ja que ara passarem a tenir fins a 350 indicadors", ha conclòs.

El proper pas, tancar la metodologia

Ángel de la Fuente ha estat aquest divendres a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Girona on ha participat en una trobada acadèmica d'experts en economia pública. Davant d'altres economistes, De la Fuente ha presentat la nova metodologia en la que porten un any treballant. 'Un sistema de comptes públics territorialitzats per a Espanya' és un estudi que De la Fuente coordina però que ha elaborat conjuntament amb els doctors Ramón Barberán (Universitat de Saragossa) i Ezequiel Uriel (Universitat de València).

L'investigador del CSIC ha explicat que va ser aquest grup d'experts qui va fer la proposta al Ministeri d'Hisenda per tal de canviar la manera com es calculen les balances fiscals. "Es tracta només d'una proposta que sabem que el ministeri veu amb bons ulls però que encara ha de donar per bona", ha manifestat De la Fuente.

L'assessor del ministeri ha explicat que les primeres dades de l'estudi s'han fet amb càlculs del 2005, tot i que els autors de la nova metodologia no volen donar a conèixer el detall de les xifres perquè encara són provisionals. Un segon càlcul s'ha fet també, en paral·lel, amb dades del 2011.

La voluntat dels experts és acabar de tancar els darrers serrells d'aquesta nova metodologia en un seminari monogràfic que es farà el proper 7 de març a l'Institut d'Estudis Fiscals de Madrid. D'entrada, però, dilluns vinent el web de l'institut ja publicarà l'estudi que concreta el detall de la nova metodologia, un informe de 700 pàgines.

Després del seminari a Madrid, els experts incorporaran els darrers canvis. L'objectiu és que, entre finals de març i principis d'abril, es faci arribar tota la informació al Ministeri d'Hisenda perquè en pugui fer públics els resultats i, a partir d'aquí, assumir el nou sistema.