Els constructors i arquitectes gironins han fet pinya per impulsar la rehabilitació de cases pairals i masies, sobretot després que la punxada de la bombolla immobiliària hagi canviat la concepció de l'urbanisme a pobles i ciutats.
Ara, els dos col·lectius asseguren que cal repensar el model i apostar per preservar aquest patrimoni "feble i indefens", que es troba majoritàriament en mans privades.
Per això, des de fa tres anys, un col·lectiu d'arquitectes treballa perquè els ajuntaments cataloguin aquests habitatges i se n'eviti l'enderroc. Ara, han fet un pas més i, juntament amb els constructors, impulsen cursos amb l'objectiu de preservar els oficis tradicionals relacionats amb la rehabilitació.
El 'boom' de la construcció es va traduir en un creixement desmesurat de pobles i ciutats, i amb un afany excessiu per la construcció ràpida i econòmica. No només s'aixecaven blocs de pisos de cap i nou, sinó que també, en moltes de les rehabilitacions que es feien, es preferia tirar a terra i refer -amb una estètica semblant- abans que recuperar allò que ja hi havia dempeus.
Ara, però, amb la crisi econòmica, arquitectes i constructors coincideixen a assegurar que el model d'urbanisme ha canviat. En els propers anys, ja no s'apostarà perquè els municipis es vagin expandint, sinó que les obres es concentraran a l'interior d'aquestes poblacions. "Es farà més incidència en aquell patrimoni ja construït", explica el president dels arquitectes gironins, Frederic Cabré.
Per això, el sector defensa que cal protegir aquelles cases i edificis vells que donen forma als nuclis antics o bé que són part de la història dels municipis (com ara les masies, cases pairals o convents). "I si bé ja hi ha ajuntaments que ho fan, també és cert que hi ha llocs en què aquest patrimoni es troba feble i indefens, i no tenim garanties que en un futur no pugui anar a terra", indica Cabré.
Sense catalogar
De fet, segons dades dels arquitectes, més de la meitat dels pobles de la demarcació -en concret, un 60%- no tenen catalogats aquells edificis que caldria preservar (molts dels quals estan en mans de privats). Per això, ara fa tres anys, des del Col·legi d'Arquitectes va néixer el projecte GRETA amb l'objectiu de preservar la tradició arquitectònica que hi ha al territori gironí.
Josep Fortià, un dels seus responsables, assegura que l'objectiu passa per protegir "l'arquitectura anònima i feble del dia a dia". I per aconseguir-ho, el projecte GRETA es recolza en tres grans potes.
La primera, impulsar que el planejament municipal protegeixi aquest patrimoni. La segona, recuperar les tècniques constructives tradicionals. "Estem parlant dels murs de pedra, les voltes ceràmiques o els sostres de fusta", concreta Fortià. I la tercera, preservar aquells oficis hereus d'aquestes tècniques (com ara els picapedrers).
Mestre en construcció tradicional
Per això, amb l'objectiu d'impulsar les segones generacions i evitar que aquests oficis es perdin, el Col·legi d'Arquitectes i la Unió d'Empresaris de la Construcció (UEC) han impulsat una titulació específica, la de Mestre en construcció tradicional. "Volem aprofundir amb els coneixements que s'han anat transmetent de generació en generació, però que s'han anat diluint en els darrers cinquanta anys", explica Olga Muñoz, arquitecta que també és responsable del projecte GRETA.
El curs té una durada de dos anys i s'estructura en quatre mòduls. Cadascun té 42 hores de durada i se centra en un element característic: la pedra (tractament, neteja), la fusta, la ceràmica (volta catalana, arcs d'escala) i els revestiments (morter tradicional, calç, estucs).
La primera edició arrenca aquest 31 de gener i ja ha cobert les 25 places que s'ofereixen. Tant és així, que ja se n'ha programat una segona. "És un projecte que engresca, perquè dóna valor a la recuperació d'edificacions fent servir mètodes artesanals", concreta el portaveu de la UEC, Joan Casadevall.
Segons dades dels arquitectes, actualment a les comarques gironines se signen el mateix número de projectes de rehabilitació que d'obra nova. Tant ells com els constructors tenen clar, però, que a l'hora d'impulsar les reformes, allò que cal fer és convèncer els privats. Tot i això, asseguren que hi ha mercat. "Si més que restaurar allò que fem és enderrocar, al final esborrem el patrimoni i la nostra història", conclou Olga Muñoz.
