La recuperació de més de 75 hectàrees de bosc de ribera de l'Espai Xarxa Natural 2000 Riberes del Baix Ter és el resultat final del treball que el Consorci Alba-Ter ha coordinat des del 2010 fins al 2013 en el marc del projecte LIFE+Natura 'Recuperació d'hàbitats riparis del riu Ter. Concretament, s'ha actuat a quatre zones del Baix Ter de municipis com Bescanó, Salt, Girona i Jafre.
Una part important de la feina ha consistit en eliminar i controlar la vegetació exòtica, com ara el bambú, i també s'han fet replantacions d'espècies autòctones com el vern. També s'han recuperat sis zones humides i s'ha ordenat l'ús públic dels espais naturals. El pressupost total ha estat de més de 760.000 euros. Els treballs forestals que s'han dut a terme han permès recuperar espècies autòctones del bosc de ribera amb plantacions com ara el vern, el freixe, el saüc o l'om, entre d'altres. Els nous exemplars procedeixen del planter que s'ha pogut obtenir després d'extreure llavors de zones del mateix riu Ter per garantir una millor adaptabilitat i supervivència.
Pel que fa a les tasques d'eliminació i control d'espècies exòtiques invasores, els treballs s'han concentrat sobretot en espècies com ara el negundo, l'ailant, la falsa acàcia i el bambú, entre d'altres.
La recuperació de sis zones humides
El projecte també ha permès recuperar sis zones humides d'antics braços del riu Ter, amb una grandària mitjana de 1.375 metres quadrats i una supefície total de 0,28 hectàrees. Concretament, s'han creat tres basses a Salt, dues de les quals depenen de l'aigua del canal de la Massana, i tres més a l'Illa d'Avall de Jafre. Destaca també l'actuació que s'ha fet a l'Illa de la Pilastra, situada entre els termes municipals de Bescanó, Sant Gregori i Salt. Aquesta illa, que té una superfície de 10 hectàrees, ha incorporat un recorregut d'un quilòmetre per descobrir el patrimoni natural. També s'hi ha instal·lat un punt d'aguait fet de fusta per a l'observació de la fauna fluvial.
L'alcalde de Bescanó (Gironès), Xavier Soy, ha reivindicat el valor d'aquest patrimoni natural i ha explicat que s'ha acordat declarar l'illa de la Pilastra com a refugi de fauna salvatge, de manera que la cacera quedarà prohibida a aquesta zona. Soy ha afegit que tots els esforços destinats per recuperar aquest entorn natural "han valgut la pena" i ha defensat la necessitat de "mirar el riu Ter de cares" i no d'esquenes com es va fer anys enrere perquè esdevingui un "revulsiu econòmic" del territori, lligat amb una oferta de turisme ambiental i sostenible. Molt a prop de l'illa també hi passa la via verda. El municipi, a més, també preveu per aquest 2014 la construcció d'una passera per a vianants que unirà la vall del Ter amb la vall de Llémena.
Per altra banda, també s'han fet actuacions per ordenar els accessos i limitar l'accés rodat, amb la instal·lació de barreres i pedres. En el camp de la investigació, destaca el primer registre d'aranya ('Dolomedes plantarius') de la península ibèrica que s'ha fet a les Deveses de Salt. Es tracta d'una aranya de grans dimensions -les femelles adultes poden arribar als 22 míl·límetres- que va ser detectada per primer cop per l'Associació el Blauet el febrer passat.
A nivell de difusió, s'ha fet una campanya per conscienciar a la població de la importància del bosc de ribera. Així, s'ha elaborat una exposició que s'ha portat a 27 municipis de la conca del Ter, amb un total de 77 visites guiades i una participació de 1.600 assistents. Tanbé s'han fet xerrades, visites i plantacions d'arbres amb escolars.
El projecte LIFE+Natura 'Recuperació d'hàbitats riparis del riu Ter ha tingut un pressupost de 766.829 euros, la meitat finançat amb fons europeus. El president del Consorci Alba-Ter, Jordi Munell, ha subratllat la "bona feina" que s'ha fet durant aquests anys, tal com demostra el fet que la Unió Europea ha concedit un nou projecte LIFE a les comarques gironines per als pròxims 4 anys, que estarà coordinat des del Consorci de l'Estany i que comptarà amb la participació del Consorci del Ter entre altres organismes. Aquest projecte en concret, que finalitzarà el 2018, se centrarà sobretot en la fauna autòctona a les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga.
Recuperen més de 75 hectàrees de bosc de ribera del Baix Ter
S'han aplicat diverses actuacions com l'eliminació de vegetació exòtica
