Un jutjat veu indicis de malversació de fons públics i prevaricació en l'afer dels càrrecs de confiança de la Diputació de Girona i insta tant l'Oficina Antifrau com el jutjat d'instrucció a obrir investigacions. Així ho recull una interlocutòria del jutjat contenciós 2 de Girona, l'encarregat de decidir si anul·la el decret i l'acord de ple que treia les atribucions de comunicació a l'actual cap de protocol, Josep Maria Amargant.
La jutgessa ha analitzat el recurs d'Amargant, on carrega contra els càrrecs de confiança, i conclou que "no es pot ignorar" que hi ha indicis de delicte si realment cobren sense anar a treballar. Per això, la jutgessa ha enviat el cas al tribunal competent i a Antifrau. El juliol passat, la fiscalia va obrir una investigació d'ofici per esclarir si hi havia irregularitats en la contractació d'assessors i càrrecs de confiança a la Diputació de Girona. La investigació s'estén des del 2007 fins al 2012 i, d'entrada, se centra en aclarir les funcions, els sous i els horaris laborals d'aquests treballadors. Ara, a aquesta investigació se n'hi poden sumar dues més: una de l'Oficina Antifrau i una altra del jutjat d'instrucció de Girona.
L'origen de tot plegat són les sospites que els càrrecs de confiança dels partits polítics a la Diputació de Girona cobren un sou per ni tan sols trepitjar l'edifici de la corporació. Qui va obrir la caixa dels trons, va ser l'actual cap de protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant, que en el contenciós que va presentar contra l'acord que li treia les atribucions en matèria de premsa carregava durament contra la situació dels càrrecs de confiança.
Amargant demanava també que la jutgessa, de forma cautelar, li tornés les atribucions mentre no hi hagués sentència. En la interlocutòria de mesures cautelars, la titular del contenciós 2 denega suspendre temporalment la decisió del president Joan Giraut però no es queda aquí. També entra a valorar la denúncia i assegura que no pot obviar que hi ha indicis de delicte que s'haurien d'investigar.
"Es denuncia que el personal de confiança nomenat per ocupar llocs de treball de la Diputació de Girona i dels seus organismes i patronats han estat cobrant les seves retribucions i, no obstant, no s'han presentat a treballar ni a la seu de la Diputació, ni a la de cap dels seus organismes", exposa la jutgessa. La titular del contenciós considera que, encara que la feina d'aquests càrrecs sigui assessorar, "haurien d'haver anat algun dia a les seus per consultar-hi documentació sobre projectes d'obres o contractes" o per informar els polítics durant les reunions.
La jutgessa apunta que no presentar-se a treballar però cobrar diners públics per aquesta feina podria constituir un delicte de malversació de fons públics. A més, també veu indicis d'un delicte de prevaricació perquè els responsables de nomenar-los sabien que no farien cap feina vinculada a la Diputació i, tot i això, no els van cessar.
Delictes penals
Com que es tracta de dos delictes de l'àmbit penal, la titular del contenciós administratiu 2 de Girona no és competent per investigar el cas. Per això, en dedueix testimoni i envia una còpia de la denúncia al Jutjat Degà de Girona perquè la remeti al jutjat d'instrucció que li correspongui i s'obrin diligències. També envia el cas a l'Oficina Antifrau de Catalunya i l'insta a investigar-ho.
Un cop fet això, el contenciós se centrarà ara en determinar si el decret que retallava les competències de comunicació a Amargant s'ajustava a dret.
Paral·lelament, Joan Giraut està citat a declarar divendres als Jutjats de Girona com a imputat per un delicte de prevaricació i un altre contra la llibertat sindical. En aquesta ocasió, qui porta el president de la Diputació de Girona davant la justícia és el sindicat CSI-F que el va denunciar per haver-se "extralimitat" a l'hora de treure els càrrecs a Amargant. El sindicat apuntava que era una "represàlia" contra Amargant, com a representant sindical, per haver entrat una bateria de preguntes relacionada amb els assessors a la Diputació.