El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres la creació de 94 noves places judicials i 47 de fiscals a Catalunya per al 2027, la qual cosa suposa un increment del 9,8% de la planta judicial i del 9,9% de la fiscalia. Les places judicials entraran en funcionament el 2028 i se sumaran a les 91 creades durant el 2026. El ministre de Justícia, Félix Bolaños, ha afirmat que es tracta d'una ampliació "sense precedents", mentre que el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha celebrat el repartiment territorial "equilibrat" de les noves places i ha destacat que permetran "escurçar els temps" de resposta judicial. En el conjunt de l'Estat, s'han aprovat 500 noves places judicials i 200 de fiscals.
La demarcació de Barcelona concentra 60 de les noves places, repartides entre la capital i 13 partits judicials més. A Barcelona ciutat es creen places a les seccions civil, mercantil, d'instrucció, penal, penal d'execució, social i contenciosa administrativa, així com a l'Audiència. La resta es distribueixen entre l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Granollers, Sabadell, Terrassa, Mataró, Manresa, Vic, Martorell, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Vilafranca del Penedès.
A Girona s'assignen deu places noves, repartides entre la capital, Figueres, Blanes, la Bisbal d'Empordà i Santa Coloma de Farners, a més de dues places a l'Audiència. A banda, el Departament de Justícia incorpora al còmput una plaça de Sant Feliu de Guíxols que ja estava creada, però que fins ara no tenia dotació pressupostària, i que eleva fins a 95 el nombre de places pressupostades per al 2027.
A la demarcació de Tarragona s'assignen onze places noves, repartides entre la capital, Reus, Amposta i el Vendrell, així com l'Audiència. A Tarragona es reforçaran les jurisdiccions civil, d'instrucció, penal, social i contenciosa administrativa, mentre que a Reus hi haurà places a les àrees civil i penal. Els jutjats d'Amposta i el Vendrell també rebran una plaça cadascun a la secció civil i d'instrucció.
La demarcació de Lleida rebrà nou places: cinc al Tribunal d'Instància de la capital --una a les seccions civil, mercantil, d'instrucció, penal i social--, una a la secció civil de l'Audiència Provincial i una cadascuna als partits judicials de Balaguer, Cervera i Tremp --aquest darrer, deixarà de tenir un jutjat únic--.
A banda d'aquestes assignacions territorials, també es creen set places a les sales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), cinc a la Contenciosa Administrativa i dues a la Social.
Espadaler confia que permetrà escurçar els terminis
El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha fet una valoració "molt positiva" de l'ampliació i ha destacat que les 95 places que comptabilitza Catalunya beneficiaran tots els territoris i nivells judicials, des dels tribunals d'instància fins al TSJC, passant per les audiències provincials. Segons ha remarcat en una atenció als mitjans des de Penelles (Noguera), fins ara els reforços s'havien concentrat sobretot al voltant de Barcelona i en l'àmbit penal, mentre que aquesta nova dotació permetrà estendre'ls territorialment i arribar a més jurisdiccions.
Espadaler ha assenyalat especialment les necessitats de l'àmbit penal, la violència contra les dones i la jurisdicció social. D'aquest darrer àmbit, ha advertit que acumula "dilacions molt exagerades" en la resolució dels procediments a Catalunya, en assumptes laborals que afecten directament la ciutadania. El conseller ha confiat que l'increment de recursos humans permetrà "escurçar els terminis" i fer més àgil el servei públic de justícia, perquè, segons ha dit, "una justícia més àgil també és una justícia més justa".
El conseller ha contraposat aquest increment amb el ritme de creació de places de l'última dècada. Segons ha explicat, durant aquest període se'n creaven de mitjana unes deu cada any, mentre que ara se n'han aprovat 91 que entraran en servei el 2027 i 95 més que ho faran el 2028. Amb aquest desplegament, la planta judicial catalana passarà de les 871 places que hi havia a l'inici de la legislatura a 1.057, un 21,35% més. "Per arribar a aquestes xifres, al ritme que teníem a principis de legislatura ens caldrien més de vint anys", ha remarcat.
Espadaler també ha explicat que la proposta de distribució de les places es va elaborar conjuntament amb la sala de govern del TSJC, que va recollir les necessitats dels territoris i va aportar les dades que el Departament va incorporar a les seves al·legacions. Segons el conseller, tant la Generalitat com el TSJC van traslladar al Ministeri una proposta coincident, que finalment ha estat acceptada.
Pel que fa a la fiscalia, les 47 noves places aprovades per a Catalunya representen un increment del 9,9% de la plantilla, que passarà de 472 a 519 membres. Aquestes places se sumaran a les 35 del programa anterior, que entraran en servei durant el 2027. Segons Espadaler, aquesta ampliació també ha de contribuir a millorar l'eficiència del servei públic de justícia.
Bolaños assegura que l'executiu superarà les places judicials creades durant el mandat de Rajoy
El Consell de Ministres ha materialitzat l'ampliació mitjançant l'aprovació de dos reials decrets que, al conjunt de l'Estat, creen 500 noves places judicials (+8%) i 200 de fiscals (+6,7%). Bolaños ha defensat que es tracta d'una ampliació "sense precedents" i ha assegurat que el govern espanyol crearà durant aquesta etapa més places judicials que les que es van posar en marxa durant tot el mandat de l'executiu de Mariano Rajoy.
Catalunya és una de les comunitats que més places rep en aquest repartiment, en un context de dèficit estructural de jutges i d'infradotació de la planta judicial. En concret, rebrà 94 de les 500 noves places de jutges, les mateixes que Andalusia i per davant de Madrid, amb 74, i el País Valencià, amb 53. Pel que fa a la fiscalia, Catalunya lidera el repartiment amb 47 de les 200 places noves, per davant d'Andalusia, amb 31, i Madrid, amb 26.
D'altra banda, el ministre s'ha referit a la llei d'eficiència judicial per assegurar que ha permès que avui una plaça en un tribunal d'instància "costi uns 100.000 euros", mentre que abans crear un jutjat unipersonal "costava entre 500.000 i 600.000 euros". Aquesta reducció de costos, ha dit, ha permès que "s'hagin pogut crear un miler de places de jutges i magistrats en pocs mesos".
Pel que fa a l'increment de places judicials, Bolaños ha dit que la prioritat "número u" ha estat reforçar la jurisdicció social. De fet, de les 500 places, més d'un centenar seran per a les seccions socials. Pel ministre, aquest reforç permetrà "agilitzar procediments que afecten la vida dels treballadors". Bolaños també ha subratllat les 18 places que es creen als jutjats de violència sobre la dona "en un moment en què hi ha forces polítiques que plantegen suprimir-les".
En relació amb les noves places de fiscals, Bolaños ha dit que les 200 places noves "són més que totes les places de fiscals que van crear els governs d'Aznar i Rajoy junts". Això permetrà, segons el ministre, reduir les càrregues de treball i "donar una resposta ràpida i àgil". "La justícia ha de ser un servei públic", ha conclòs.
