Una prospecció científica preliminar duta a terme a l'Estany de Banyoles (Pla de l'Estany) ha permès identificar la presència de sis espècies diferents de caràcies, unes algues aquàtiques conegudes popularment com a asprelles que evidencien una biodiversitat superior a la que es tenia constància fins ara al sistema lacustre.
Els treballs de camp, realitzats durant el mes d'octubre, van anar a càrrec d'un equip d'especialistes en plantes aquàtiques, limnologia i paleobotànica de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Poznań University of Life Sciences de Polònia, conjuntament amb els tècnics del Consorci de l'Estany. Durant la jornada es van mostrejar diversos punts dels sectors nord i central del llac a diferents profunditats, a més dels recs d'en Teixidor i de Can n'Hort.
Concretament, les observacions van permetre detectar exemplars de Nitella hyalina, Chara vulgaris, Chara contraria, Chara globularis, Chara hispida i Chara aculeolata, aquesta última anteriorment catalogada com a Chara polyacantha. Els resultats provisionals apunten que la distribució d'aquestes algues varia segons la profunditat i altres factors ambientals específics.
Segons assenyalen els experts participants en la recerca, l'entorn natural gironí podria constituir un important punt calent de biodiversitat per a aquest tipus d'organismes, oferint un notable potencial per desenvolupar futurs estudis ecològics i projectes de conservació orientats a protegir aquests hàbitats submergits.
Un hàbitat clau per a la qualitat de l'aigua
Les caràcies juguen un paper fonamental en l'equilibri ecològic de l'estany, ja que formen prats submergits vinculats a l'hàbitat d'interès comunitari d'aigües estagnants oligomesotròfiques amb vegetació de carofícies, un element essencial de l'espai Natura 2000. Aquestes comunitats contribueixen de manera directa a estabilitzar els sediments, reduir la resuspensió de partícules i afavorir la transparència de l'aigua.
Així mateix, aquestes algues ajuden a limitar el creixement del fitoplàncton mitjançant la captació de nutrients com el fòsfor i la competència pels recursos. A través de la fotosíntesi, capten carboni inorgànic i el fixen a la seva biomassa i sediments, alhora que proporcionen aliment i refugi a nombrosos organismes aquàtics del sistema lacustre.
El registre paleobotànic i noves vies de col·laboració
Més enllà de la importància ecològica actual, la prospecció ha posat de relleu el valor científic dels girogonits, les fructificacions calcificades de les caràcies preservades als sediments. L'anàlisi d'aquestes restes fòssils obre la porta a reconstruir l'evolució ecològica de l'Estany de Banyoles i a entendre els canvis ambientals experimentats al llarg del temps.
Aquesta activitat s'emmarca en el projecte IBERCAFO, finançat per l'Agència Estatal d'Investigació, i va incloure també una visita a les instal·lacions del consorci per conèixer els programes de cria de nàiades i recuperació de plantes aquàtiques en regressió, consolidant noves línies de cooperació científica internacional.
