Tècnics del Consorci de l'Estany i del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa han alliberat una cinquantena de nàiades al riu Fluvià, aigües amunt d'Olot, per reforçar les poblacions d'aquest musclo d'aigua dolça, una espècie protegida que es troba "molt debilitada". Els exemplars s'han criat des de l'any 2015 al laboratori de Banyoles i, després de deu anys, han arribat a la mida adequada per tornar al medi natural. El tècnic del Consorci Carles Quer ha explicat que les nàiades són essencials per a l'ecosistema perquè filtren l'aigua i contribueixen a mantenir-ne la qualitat. La sequera, les riuades, la degradació dels hàbitats i la proliferació d'espècies invasores són les principals amenaces per a la seva supervivència.
Després de deu anys criant-se al laboratori de l'estany de Banyoles, finalment han tornat al riu. Una cinquantena de nàiades allargades (Unio mancus) han canviat aquest dimecres les instal·lacions del Consorci de l'Estany per les aigües del Fluvià, en un tram situat aigües amunt d'Olot, a la zona dels Tossols.
Els tècnics les han anat dipositant entre els sediments i les arrels dels arbres que ressegueixen els marges del riu. És el lloc on aquests musclos d'aigua dolça viuen habitualment, mig enterrats i protegits del corrent. Ara, el repte és que s'hi adaptin, sobrevisquin i, sobretot, es reprodueixin.
L'alliberament busca donar una empenta a una espècie que no passa pel seu millor moment. "Queden molt pocs exemplars", ha advertit el tècnic del Consorci de l'Estany Carles Quer. L'objectiu és "consolidar les poblacions que hi ha, que estan molt debilitades" i aconseguir que aquest punt del Fluvià es converteixi en un nucli de reproducció des d'on les nàiades puguin anar recuperant terreny al llarg del riu.
Les nàiades no són precisament els animals més actius dels rius. El mateix Quer ha admès, amb un punt d'humor, que són uns musclos que "aparentment" poden semblar "molt avorrits". Però la seva feina és important perquè filtren l'aigua, remouen els sediments i contribueixen a mantenir l'equilibri de l'ecosistema fluvial. A més, són un bon termòmetre de la salut del riu.
Per reproduir-se necessiten peixos autòctons, especialment barbs i bagres. Això vol dir que, si en un tram hi ha nàiades, també hi ha d'haver peixos, aigua de qualitat i un entorn ben conservat. "Si aconseguim conservar aquestes espècies, no només salvem els musclos", ha remarcat Quer, que assenyala que també indica que hi ha "bons peixos", un bosc de ribera adequat i unes condicions ambientals favorables.
El problema, ha indicat Quer, és que cada vegada costa més trobar aquestes condicions. La nàiada allargada es troba en perill crític a escala mediterrània i s'enfronta a amenaces que van des de la sequera fins a les riuades, passant per la degradació dels hàbitats i les espècies invasores. "El futur és incert", ha reconegut Quer, que ha advertit que el canvi climàtic obligarà a pensar en rius amb menys aigua i amb fluctuacions de cabal cada vegada més difícils de gestionar.
Aigua en sequera
Per això, abans de deixar anar les nàiades, els tècnics han buscat un tram del Fluvià que els ofereixi garanties. Després de la sequera dels anys 2021 a 2023, una de les prioritats és trobar punts que mantinguin aigua durant l'estiu i que tinguin poc risc d'assecar-se. També cal que hi hagi un bon bosc de ribera, amb arbres que facin ombra i arrels on els musclos es puguin refugiar, sediments nets i poca pressió humana.
Un altre factor que pesa en la decisió són les espècies invasores. Quer ha explicat que als trams baixos del Fluvià la presència de peixos i mol·luscs exòtics complica la supervivència de les poblacions autòctones.
Les riuades també juguen en contra de les nàiades. El tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Emili Bassols ha assenyalat que, en alguns casos, han detectat que sobreviuen millor en antics canals de derivació, on l'aigua circula de manera més estable. Ara bé, aquests espais també tenen un inconvenient: quan es netegen els canals, es poden acabar retirant els sediments i les nàiades que hi viuen.
Ara que les nàiades ja són al riu, toca esperar. Els tècnics han remarcat que poden passar quatre o cinc anys abans de poder saber si l'alliberament d'exemplars ha tingut èxit. Tots els musclos que han retornat al riu aquest dimecres porten una petita marca identificativa que permetrà reconèixer-los en el futur. La prova que la reintroducció ha funcionat serà trobar nàiades petites nascudes al mateix Fluvià.
L'alliberament s'ha fet ara, a la tardor, precisament perquè els exemplars tinguin temps d'adaptar-se al nou entorn abans de la primavera. És entre mitjans d'abril i mitjans de juny quan alliberen les larves, que necessiten enganxar-se als peixos autòctons per continuar el seu desenvolupament. Si tot va bé, les nàiades que aquest dimecres han arribat al Fluvià podrien començar a reproduir-se de manera natural l'any vinent.
