Alumnes de 1r i 2 d'ESO de l'institut-escola de Cadaqués (Alt Empordà) han alliberat al mar deu exemplars de tauró gat que han criat durant mesos al centre. L'alliberament s'ha fet a l'illa d'Es Cucurucuc on, amb l'ajuda d'un equip de submarinistes, s'han deixat els animals en una àrea de roques a uns deu metres de profunditat per protegir-los dels depredadors.
El projecte, que es va endegar a principis d'any, s'emmarca en una prova pilot d'educació ambiental i de conservació marina. El tauró gat és una espècie molt present al cap de Creus que, tot i que no compta amb cap figura de protecció, està molt afectada per la pesca accidental. De fet, els ous sovint queden capturats accidentalment a les xarxes i acaben morint.
El projecte va començar al gener de la mà de la fundació Aletea i al març es van dur els primers ous als aquaris. Hi han participat alumnes del primer curs d'ESO, que ara han començat 2n, i s'hi ha sumat els que enguany comencen 1r. Tots ells, una trentena, s'han encarregat d'alimentar-los amb gamba, seitó i musclos i fer un seguiment de l'aquari. L'objectiu: donar una segona oportunitat als ous d'aquesta espècie, molt present al cap de Creus, que sovint és capturada per accident a les xarxes dels pescadors.
Va ser Aletea, que treballa per estudiar i conservar i educar sobre la biodiversitat marina aquí al cap de Creus, qui va proposar el projecte a l'institut-escola Caritat Serinyana. Els estudiants s'han fet càrrec de tot el procés i ho han fet amb torns rotatius. Des de buscar aigua al mar per canviar la dels aquaris on tenen els ous, a mesurar-ne el PH i la salinitat, posar-los algues per simular el medi marí, recopilar dades i documentar l'experiència en vídeo per fer un documental del procés.
En un principi, van arribar a reunir fins a 19 ous, però, finalment, el procés ha culminat amb una desena de cries que ara ja mesuren uns deu centímetres i que aquest dimarts s'han alliberat al mar. La majoria dels exemplars tenen dos mesos de vida.
La membre d'Aletea, Laia Guix, explica que viuen el final del projecte amb una "barreja d'emocions" i que n'estan "molt satisfetes". "Avui hi haurà deu taurons més al Mediterrani, gràcies als alumnes de primer i segon d'ESO de l'Institut Escola Caritat Serinyana", afirma Guix. L'alliberament s'ha fet aquest dimarts a la tarda en col·laboració amb l'embarcació Sant Isidre i dels clubs de submarinisme Diving Portlligat, Schiaffino i Cadaqués Divers.
Alguns dels alumnes s'han encarregat de treure els exemplars de l'aquari on han viscut aquests mesos i els han traslladat en un recipient per dur-los fins al mar. Un cop allà, s'han lliurat als submarinistes que han fet una immersió a l'illa per deixar-los a una profunditat d'entre 10 i 15 metres.
La zona escollida no ha estat casual. Es Cucucuruc és una illa emblemàtica del municipi en forma d'aleta de tauró i també un espai amb molta roca al fons on aquests animals poden resguardar-se dels possibles depredadors. "No tenim cap garantia que sobrevisquin, però molta il·lusió. Al final, aquest era l'objectiu del projecte", insisteix Guix.
I és que durant el procés també han perdut alguns dels ous que havien cuidat inicialment. "És un projecte de conservació real on hem hagut d'aprendre dels errors i hem pogut rectificar", explica. "És una demostració del que és la biologia en si", afegeix.
L'objectiu del projecte, de fet, no és repoblar d'aquesta espècie la zona -no té cap protecció actualment- sinó acostar-la als alumnes a través d'una activitat en què tenen una participació activa. De fet, el projecte permet posar en relleu la importància de les Àrees Marines Protegides i reforça "el vincle" entre l'escola, els pescadors i pescadores, l'administració pública, les entitats ambientals i la comunitat local. A més, busca trencar "tabús" entorn dels taurons.
"Els hem salvat"
Una de les alumnes participants, Júlia Pujol, afirma que se sent molt "orgullosa" d'haver participat en el projecte. "Els hem salvat de morir en una pesca accidental", assegura. I tot plegat, diu, ha estat molt millor del que s'esperava. "Jo recordo quan ens van dir que vindrien taurons. Em vaig emocionar molt i a la vegada em vaig sorprendre perquè jo no m'imaginava mai que pogués fer-ho i, de cop i volta, els hem cuidat i alimentat", explica.
La iniciativa, que rep el nom de 'La primera llum dels taurons' compta suport de la Generalitat i el Parc Natural del Cap de Creus.
