El PSC denuncia que Girona té la segona taxa d'escombraries més alta de l'Estat

Els socialistes retreuen a Guanyem una pressió fiscal creixent amb serveis deficitaris

Segueix El Gerió Digital a Google

Girona és la segona capital de província de l'Estat amb la taxa domèstica d'escombraries més alta, amb una quota mitjana de 224,56 euros, segons un informe de la Fundació ENT. Partint d'aquestes dades, el grup municipal del PSC-Girona pel Canvi ha denunciat aquest dimecres que el govern de Guanyem ha elevat la pressió fiscal durant aquest mandat municipal amb uns tributs molt elevats que, al seu parer, no es corresponen amb la qualitat dels serveis municipals.

Durant una roda de premsa, les regidores socialistes Bea Esporrín i Cristina Cots han assenyalat que les tarifes previstes per al 2027 —que oscil·laran entre els 187 i els 374 euros per a l'ús habitual, i entre 263 i 526 euros per a l'no habitual— superen els registres del 2023, quan un pis pagava 170,80 euros i una casa 240,68 euros. A més, han recordat que el 2024 la taxa de residus ja va experimentar un increment d'entre el 26% i el 28%, mentre que l'IBI i la resta de taxes van pujar un 3,6%.

"Som la segona capital de província amb la taxa més alta, però no som la segona més neta. Els gironins paguen preu de primera i reben un servei que no està a l'altura", ha assenyalat Esporrín, posant en dubte la rebaixa de tributs anunciada per l'executiu local.

Segons els càlculs dels socialistes, les quotes vigents recaptarien uns 175.000 euros per sobre del cost real del servei, un excedent prohibit per la normativa vigent. Per això, el grup argumenta que ajustar les tarifes per adequar-la a la legalitat no equival a una rebaixa real. Així mateix, han criticat que el cost previst per al 2027 inclou una cinquena modificació del contracte de gairebé 900.000 euros que encara no ha estat validada pel plenari.

Crítiques al model de recollida i al sector comercial

Pel que fa al model de recollida, el PSC qüestiona l'eficàcia dels criteris basats en la superfície, el consum d'aigua o l'ús de la targeta, argumentant que una menor freqüència d'obertura no implica necessàriament una pitjor recollida ni justifica associar-ho automàticament a l'incivisme. En l'àmbit comercial, Cots ha reclamat revisar si les categories de la taxa reflecteixen la producció real de residus de cada negoci i ha exigit més transparència i procediments senzills per esmenar errors.