La coreògrafa i actriu italiana Cristiana Morganti i el director argentí Claudio Tolcachir han presentat aquest dimecres 'The Forest', una peça a cavall de la dansa i el teatre en què Morganti explica coses que "mai hauria pogut explicar amb ningú més" perquè són "molt a prop de dolors molt profunds". L'obra, que barreja records autobiogràfics, contes i ecos de Shakespeare, s'estrena a l'Estat espanyol dissabte a les 20 h al Teatre de Salt, dins de Temporada Alta, i també es podrà veure diumenge. Després viatjarà al Festival de Otoño de Madrid, el 28 i 29 de novembre. Morganti, que va ballar més de vint anys amb Pina Bausch, explica que Tolcachir l'ha guiat cap a una tristesa que sol amagar amb humor.
A 'The Forest', una dona adulta atura el cotxe al vespre i s'endinsa en un bosc on s'acumulen records, traïcions i preguntes sense resposta. Allà s'hi troba amb una versió jove d'ella mateixa, interpretada per Lisa Lippi Pagliai. L'obra parla de la pèrdua dels pares, de la malaltia i de la mort, però sempre amb ironia i amb tocs d'humor.
Cristiana Morganti explica que en els seus espectacles sol expressar les coses tristes amb el moviment, mentre que les paraules "sempre són iròniques i més lleugeres". Aquesta vegada, diu, Tolcachir li ha donat permís per entrar "fins i tot amb les paraules" en una part d'ella de la qual normalment s'escapa. "Hi ha moments que són molt i molt forts", assegura.
La idea de sumar-hi un segon personatge va sorgir durant el procés. Primer van pensar en un pare o en un fill, però finalment van optar per una noia jove que representa la mateixa protagonista. Per a Morganti, va ser "una idea brillant que va funcionar de seguida", perquè amb ella pot fer de si mateixa, de la seva mare o del seu pare.
Per la seva part, Claudio Tolcachir explica que les dues intèrprets ballen juntes, s'expliquen coses i interpreten escenes fent d'altres personatges. "És emocionant tenir aquella mirada d'abans, d'abans de saber com ha anat la meva vida", diu el director, que considera que Morganti és "una actriu immensa", tot i que ella "no s'ho creu".
Un bosc dins el cap
El bosc de l'escenografia, obra de Cosimo Ferrigolo, té una cabina telefònica enmig dels arbres. Segons Tolcachir, és un espai "per moments reconfortant i per moments aterridor", on hi ha la necessitat de fer preguntes a algú amb qui ja no es pot parlar. "Aquest bosc, al cap i a la fi, és dins del seu propi cap", afirma.
Per a Morganti, el bosc també remet a la dansa clàssica que feia de petita i a obres com 'Giselle', on és un lloc màgic i misteriós. La col·laboració va néixer d'una proposta dels productors, que els van fer trobar en un cafè que va durar quatre hores. És el quart espectacle de Morganti a Temporada Alta i la novena visita de Tolcachir al festival.
