Catalunya només produeix el 16% de les hortalisses que consumeix i ha perdut un 35,7% de la superfície dedicada a l’horticultura entre el 2019 i el 2025. Són dues de les dades que s’han exposat aquest dimarts durant la primera jornada del II Congrés d’Horta de Catalunya, celebrada a la Factoria Cultural Coma Cros de Salt, amb un centenar de persones inscrites.
La trobada, organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i els ajuntaments de Salt i Girona, té com a objectiu analitzar els reptes del sector hortícola català i fomentar la cooperació entre productors, investigadors, administracions i entitats vinculades a l’agricultura.
El congrés s’emmarca en el desplegament del Pla Director de l’Horta de Catalunya, que busca preservar els sòls agrícoles, impulsar la producció d’aliments de proximitat i afavorir un model productiu més sostenible.
Catalunya ha perdut més d’un terç de la superfície hortícola
La subdirectora general d’Agricultura de la Generalitat, Neus Ferrete, ha exposat la situació actual del sector durant la primera ponència de la jornada.
Segons les dades presentades, Catalunya disposa actualment de 7.033 hectàrees dedicades al cultiu d’hortalisses, una superfície que situa l’horticultura en cinquena posició entre els principals cultius del país. La carxofa i el tomàquet són els productes que ocupen més extensió.
Ferrete ha advertit que la producció catalana només cobreix el 16% del consum d’hortalisses i ha lamentat la reducció del 35,7% de la superfície hortícola registrada entre el 2019 i el 2025.
Davant d’aquesta situació, ha defensat que l’horta ha de convertir-se en una peça estratègica del sistema alimentari català i ha reclamat mesures per recuperar i mantenir terres agrícoles, garantir la viabilitat econòmica de les explotacions i diversificar els sistemes productius i els canals de distribució.
La preservació del sòl agrícola, una prioritat
La jornada s’ha inaugurat amb les intervencions de l’alcaldessa de Salt, Cristina Alarcón, i de la secretària del Departament d’Agricultura, Rosa Cubel.
Cubel ha explicat que la Generalitat treballa en plans sectorials territorials a la demarcació de Girona per preservar els sòls agrícoles i ha destacat la importància de la innovació per garantir el futur de l’horticultura.
“Hi ha territoris que expliquen la història a través dels seus monuments, l’horta, en canvi, explica la seva història a través de la terra, l’aigua i les persones que treballen i que fan possible cada dia els productes que se’n generen i que tenen un gran valor afegit”, ha afirmat.
La tecnologia i la digitalització, entre els principals reptes
Un altre dels eixos del congrés ha estat la incorporació de noves tecnologies a les explotacions hortícoles.
El director de Sostenibilitat i Desenvolupament Agroalimentari del Grup Cajamar, Roberto García, ha presentat l’experiència de l’Estació Experimental Las Palmerillas, a Almeria, i ha repassat l’evolució de l’horticultura d’aquest territori durant els darrers cinquanta anys.
La seva intervenció ha posat l’accent en l’optimització de l’aigua i els fertilitzants, l’agricultura regenerativa i la bioeconomia circular com a instruments per avançar cap a una producció més eficient.
Posteriorment, una taula rodona amb representants de centres de recerca, universitats i empreses ha abordat les dificultats que frenen la modernització del sector. Entre els obstacles identificats destaquen els costos de les noves tecnologies, la manca de formació especialitzada i les limitacions urbanístiques i burocràtiques.
En el debat hi han participat, entre d’altres, el director de l’Estació Experimental Agrícola Mas Badia de l’IRTA, Joan Bonany, i representants d’Agrotech-UPC, Ametller Origen i el centre d’innovació Vega Innova.
L’experiència agroecològica de l’Empordà
La jornada també ha dedicat un espai a les experiències de transició cap a models de producció més sostenibles. En aquest àmbit, Enric Navarro Rosell, representant del Parc Agroecològic de l’Empordà, ha presentat una experiència de transició agroecològica aplicada a l’horticultura.
La programació ha continuat amb una taula rodona sobre sostenibilitat i serveis ecosistèmics, amb la participació de representants de la Cooperativa Arreu, l’IRTA, l’Espigall, Germans Buera, l’Horta Ecològica de Pla de Munt i Rocalba.
Durant la tarda, el congrés preveu abordar la funció social i econòmica de l’horta i els sistemes de comercialització, amb aportacions de la Fundació Espigoladors, la Fundació Eixarcolant, Mercabarna i diverses cooperatives.
La primera jornada es completarà amb una conferència sobre el Pacte de Milà i el paper de l’horta com a connexió entre el món urbà i el rural, a càrrec de Francesco Cagnola.
El congrés continuarà dimecres a Girona
El II Congrés d’Horta de Catalunya es traslladarà dimecres 21 d’octubre a la Fira de Girona, on se celebrarà la segona i última jornada. El programa se centrarà en la innovació, la recerca, el relleu generacional i els reptes de futur del sector hortícola català.
La trobada inclourà noves ponències, taules rodones i espais de debat entre representants del sector agrari, les administracions i les entitats vinculades a l’horta. La cloenda està prevista a les 13.30 hores, amb la presentació de les conclusions del congrés i les intervencions de la directora general d’Agricultura, Rosa Altisent, i del regidor d’Acció Climàtica de Girona, Sergi Cot.
Les conclusions hauran de contribuir a orientar les actuacions del Pla Director de l’Horta de Catalunya, especialment en àmbits com la preservació del sòl agrícola, la sostenibilitat ambiental, l’adaptació al canvi climàtic i el relleu generacional.
