Un estudi internacional publicat a la revista científica 'Hydrobiologia' aporta noves evidències que allò que fins ara es considerava una única espècie de tonyina, coneguda científicament com a 'Euthynnus alletteratus', engloba en realitat dues espècies evolutivament diferenciades. La recerca ha estat liderada per la Universitat de Girona i l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC).
El treball proposa recuperar el nom 'Euthynnus quadripunctatus' per als exemplars de l'Atlàntic nord i la Mediterrània, mentre que les poblacions tropicals de l'Atlàntic oriental mantindrien el nom original. En la investigació hi han participat el Centre Oceanogràfic de Cadis i el Centre Oceanogràfic de Màlaga, a més d'equips científics de Portugal, Estats Units, Vietnam, Brasil, Tunísia, Senegal, Costa d'Ivori i Gabon.
Per arribar a aquestes conclusions, l'estudi combina informació genètica i genòmica amb dades sobre l'edat i el creixement dels peixos. En concret, s'han fet seqüències d'ADN mitocondrial de més de 600 exemplars i un estudi genòmic basat en prop de 38.000 marcadors, així com l'anàlisi de 466 espines dorsals per estimar l'edat i el creixement d'individus procedents de l'Atlàntic nord-oriental i de l'Atlàntic tropical sud-oriental.
Els resultats revelen una profunda discontinuïtat genètica entre els exemplars septentrionals i els tropicals. Aquesta separació genètica va acompanyada de diferències clares en els patrons de creixement. Els exemplars de l'Atlàntic nord i la Mediterrània presenten un creixement més ràpid i assoleixen talles superiors, amb una talla asimptòtica pròxima als 99 centímetres, davant d'uns 70 centímetres per al grup tropical.
Implicacions per a la gestió pesquera i estructura poblacional
El treball detalla que la diversitat genètica s'organitza en una estructura poblacional complexa. En el cas de l'espècie septentrional, els resultats apunten a l'existència d'almenys tres grans poblacions a l'Atlàntic occidental, l'Atlàntic oriental, la Mediterrània occidental i la Mediterrània oriental. A més, les anàlisis suggereixen que el canal de Sicília constitueix una barrera important al flux genètic entre les poblacions occidentals i orientals.
Els investigadors adverteixen que aquests descobriments tenen conseqüències importants per a l'avaluació i la gestió de les pesqueries de petits túnids. Actualment, les captures s'agrupen en grans àrees estadístiques que no coincideixen amb les unitats biològiques identificades, la qual cosa podria estar agrupant exemplars de diferents espècies. El treball s'ha desenvolupat en el marc del programa internacional Small Tunas Year Programme, amb finançament de la Unió Europea.
