Figueres utilitza l’art per combatre la solitud i millorar el benestar dels pacients

Els projectes arriben a persones amb fibromiàlgia, gent gran i col·lectius vulnerables

Segueix El Gerió Digital a Google

L’Equip d’Atenció Primària (EAP) de Figueres ha consolidat diversos projectes que utilitzen l’art i la cultura com a eines per millorar el benestar emocional i afavorir les relacions socials. Les iniciatives, desenvolupades conjuntament amb diferents museus de la ciutat, s’adrecen a persones amb fibromiàlgia, majors de 65 anys que pateixen solitud no volguda i ciutadans en situació de vulnerabilitat social.

Els programes s’emmarquen en la filosofia de la prescripció social, una estratègia que permet als professionals sanitaris recomanar activitats i recursos comunitaris per complementar l’atenció mèdica. En aquest cas, els museus es converteixen en espais de trobada, participació i promoció de la salut.

Les derivacions es fan principalment des de les consultes de medicina i infermeria, així com a través dels treballadors socials i els referents de benestar emocional comunitari dels centres d’atenció primària de Figueres, vinculats a l’Institut Català de la Salut (ICS).

Un assaig amb 120 pacients amb fibromiàlgia

Una de les experiències més destacades és FibroArt, un projecte pioner que investiga l’impacte de les activitats artístiques en dones diagnosticades de fibromiàlgia. La iniciativa va néixer en el marc d’un programa pilot d’Arts en Salut, impulsat amb la participació de l’ICS i l’Agència de Salut Pública de Catalunya, i s’ha desenvolupat en col·laboració amb el Museu de l’Empordà.

L’estudi va convidar a participar-hi prop de 180 persones amb fibromiàlgia, de les quals 120 van formar part de l’assaig clínic, distribuïdes entre un grup d’intervenció i un grup de control.

Entre l’octubre del 2023 i el juliol del 2025 es van organitzar quatre edicions del programa, amb una seixantena de participants directes en les activitats artístiques.

Les sessions combinaven disciplines com la dansa, l’artteràpia i el mindfulness, amb l’objectiu d’explorar la relació entre el dolor, les emocions i la manera de conviure amb la malaltia.

Tot i que els resultats no van evidenciar una reducció estadísticament significativa de la percepció del dolor, les participants van valorar positivament l’experiència. Segons els responsables del projecte, les activitats els van permetre adquirir noves eines per afrontar la malaltia i reduir la sensació d’aïllament.

“FibroArt ens ha permès explorar una manera diferent d’abordar la fibromiàlgia, entenent que la salut no es limita als símptomes físics i que el benestar també està relacionat amb les emocions, les relacions i la participació en activitats culturals i de grup”, explica Xavier López, referent de benestar emocional comunitari de l’EAP Figueres.

Els resultats de l’estudi es presentaran aquest dijous 22 d’octubre en una jornada organitzada per la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona.

Els museus Dalí i del Joguet, espais per combatre la solitud

Una altra de les iniciatives és Estiu Actiu, un programa adreçat a persones majors de 65 anys que experimenten sentiments de solitud no volguda. Aquest 2026 ha celebrat la tercera edició i es desenvolupa durant els mesos d’estiu al Museu del Joguet de Catalunya i al Teatre-Museu Dalí.

Cada edició ha reunit una vintena de participants, que al llarg de deu sessions han compartit records, experiències i reflexions a partir de les col·leccions dels dos equipaments culturals.

Les activitats estan conduïdes per la mediadora cultural Marta Aumatell, amb la col·laboració dels professionals dels museus i dels referents de benestar emocional de l’atenció primària.

Segons els organitzadors, el programa ha registrat una assistència sostinguda i ha afavorit la creació de vincles entre persones que sovint es trobaven en situacions d’aïllament social.

“Hem tingut participants entusiastes, amb moltes ganes de descobrir, conversar, crear i compartir. Ha estat un espai on s’han creat vincles, rialles i un espai de confiança que ha fet que l’experiència anés molt més enllà de les visites als museus”, destaca Judit Ferragutcasas, metgessa de família de l’EAP Figueres.

L’art com a eina d’inclusió social

El tercer projecte, anomenat L’art com a inclusió social, s’adreça a usuaris del menjador social de Figueres i es desenvolupa al Museu de l’Empordà. Aquest any hi han participat vuit persones, en una nova edició que dona continuïtat a una primera experiència organitzada el 2022.

Les sessions utilitzen la metodologia Visual Thinking Strategies (VTS), basada en l’observació i l’anàlisi d’obres d’art per estimular la reflexió, el pensament crític i les habilitats comunicatives.

Les activitats també incorporen espais de debat i psicoeducació conduïts pels professionals de benestar emocional de l’atenció primària.

L’objectiu és oferir entorns segurs de participació i relació que ajudin a combatre l’exclusió social, reforçar l’autoestima i generar noves xarxes de suport entre els participants.

“Sovint les condicions socials en què es pot trobar una persona al llarg de la seva vida, com la migració o la pèrdua de la llar, poden portar-la a l’exclusió del seu entorn. Les dues parts implicades creiem que l’art i la cultura poden ser eines integradores i d’empoderament”, assenyala Ferragutcasas.

Una col·laboració entre salut i cultura

Els tres projectes responen a una mateixa estratègia: aprofitar els equipaments culturals de Figueres per complementar l’atenció sanitària i donar resposta a necessitats emocionals i socials detectades pels professionals dels centres de salut.

Mentre que FibroArt va sorgir d’una experiència pilot vinculada al programa Museus i Salut, les iniciatives Estiu Actiu i L’art com a inclusió social van néixer directament de la col·laboració entre l’EAP Figueres i els museus de la ciutat.

En aquests dos últims casos, els professionals sanitaris i culturals van dissenyar conjuntament les activitats a partir de les necessitats identificades durant l’atenció als pacients.

Amb aquestes experiències, l’atenció primària de Figueres amplia les eines de promoció de la salut més enllà de les consultes mèdiques, incorporant la participació cultural i les relacions comunitàries com a elements de suport al benestar de les persones.