La Generalitat i el Zoo de Barcelona han alliberat 13 turons europeus a l'Albera aquest divendres en el marc del projecte TuroCat, que des del 2022 treballa per fomentar la recuperació d'aquesta espècie en perill d'extinció a Catalunya. El secretari general de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha explicat que l'ús de raticides ha contribuït a reduir-ne la població, però que precisament aquesta espècie és un depredador natural de les rates i pot ajudar a controlar-ne les plagues. Al llarg d'aquest any, també s'alliberaran exemplars criats en captivitat a la vall de Merlès (Berguedà) o Mas Melons (Garrigues). En cinc anys, el projecte haurà reintroduït al medi natural una setantena.
El projecte TuroCat es va posar en marxa l'any 2022 i, des d'aleshores i fins al 2025, s'han alliberat 45 exemplars en diferents zones de Catalunya. Amb els 25 exemplars previstos enguany, el projecte haurà contribuït a l'alliberament de 70 turons europeus al medi natural en només cinc anys.
El turó europeu és un dels mamífers més amenaçats de Catalunya i es troba catalogat com a espècie en perill d'extinció. Durant les darreres dècades ha experimentat una regressió molt important com a conseqüència principalment de la pèrdua i degradació d'hàbitats, la reducció de les seves preses naturals, l'ús de rodenticides i els atropellaments.
Tot i això, els resultats obtinguts pel projecte TuroCat durant els darrers anys mostren una evolució positiva, amb la supervivència i reproducció d'exemplars alliberats en diferents zones de Catalunya. Aquest divendres, ha estat el torn de l'Empordà, un dels espais on aquesta espècie en perill d'extinció havia tingut una població estable i compta amb un hàbit propici. En concret, els terrenys que el celler La Vinyeta té a Mollet de Peralada (Alt Empordà) ha estat l'escenari de l'alliberament de nou d'ells i els altres es deixaran en llibertat en un altre punt també de la zona de l'Albera.
El projecte, que es fa en coordinació amb el Zoo de Barcelona, té com a objectiu reintroduir aquesta espècie en diferents punts de Catalunya. Per això, a banda de l'Empordà, enguany també se n'alliberaran a Merlès i les Garrigues. Els exemplars han estat criats en captivitat -tot i que reproduint les condicions al medi salvatge- en diferents centres de fauna. Entre ells, el Centre de Fauna Salvatge del Pont de Suert, el Centre de Conservació de Fauna Salvatge de Camadoca o el Centre Raimat Natura.
El secretari general de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha explicat que el principal problema que afronta l'espècie és, precisament, l'ús de rodenticides i ha assegurat que el Govern treballa en un acord de govern per poder canviar-los. "És important poder tenir control de rates, però el que sí que serà amb un producte no anticoagulant, hi ha productes alternatius que permeten matar les rates amb més eficàcia i salvar aquests enemics de les rates", ha concretat.
Sargatal ha explicat que el turó és un gran depredador de rates, però també d'altres possibles plagues com són els conills. "Per això, en alguns llocs pensem que hi ha zones amb plaga de conill que evidentment aquests enemics naturals poden ajudar moltíssim a la seva disminució", ha insistit.
Una eina de "prevenció"
Precisament, el propietari de la Vinyeta, Josep Serra Pla, ha assegurat que, tot i que a la zona no hi ha una plaga d'aquests animals, l'alliberament de turons a la seva finca pot ser una bona eina de "prevenció". De fet, fa temps que aquest celler participa en programes vinculats a l'agricultura ecològica. "Nosaltres treballem les vinyes de forma ecològica i regenerativa; també tenim oliveres i hem introduït bestiar", ha detallat. A banda d'un ramat d'ovelles, crien abelles i fa un temps que col·laboren amb la Fundació Paisatges Vius per a l'impuls del xoriguer petit.
Un hàbitat "òptim"
L'investigador del projecte, Salvador Salvador, ha explicat que, tot i que és difícil poder tenir un recompte fidedigne de la xifra d'exemplars que queden, calculen que a tot Catalunya el nombre d'individus salvatges no supera el centenar. "Per tant, aquesta suplementació amb animals criats en captivitat pot ser important", ha afegit. Per fer-ho, estudien minuciosament en quins són els entorns més idonis per fer els alliberaments.
En el cas de l'Albera, Salvador ha detallat que es tracta d'un hàbitat "òptim" per al turó. "Estem creant nuclis separats, però amb possibilitat de connectar-se entre ells per recuperar l'espècie a partir d'aquesta zona i que a partir d'aquí es vagi estenent com si fos una taca d'oli cap a la plana, cap a la resta d'Empordà, que és on històricament el turó sempre havia estat més abundant", ha insistit.
La reintroducció de la foca monjo
El projecte de reintroducció del turó no és l'únic en què treballa la Generalitat. N'hi ha d'altres com el de la foca monjo, que encara no s'ha posat en marxa, que ha generat polèmica a Cadaqués. Amb relació això, Sargatal ha precisat que fa més de 20 anys que se'n parla. De fet, diu que l'any 2001 es va fer un estudi de viabilitat on s'establia que el cap de Creus, en concret la Cala Jugadora, podien ser un bon lloc per fer-hi un tancat "experimental".
Sargatal ha explicat que ja s'ha posat en contacte amb l'alcaldessa del municipi, Pia Seriñana, per parlar-ne i ha afirmat que quan va sortir la notícia va rebre trucades d'altres zones que també voldrien formar part del projecte.
"Per tant, és un projecte que jo espero que es vagi parlant de mica en mica, de manera diplomàtica. És un procés llarg, això durarà uns anys, però evidentment s'ha d'explicar i s'ha de convèncer a tothom que és important i interessant tenir foques al Cap de Creus altra vegada", ha insistit. Sobre terminis, Sargatal ha dit que l'any que ve es començarà a abordar.
