El Consorci tanca l’acord amb l'ATLL per garantir l’abastament de la Costa Brava sud

El Consorci de la Costa Brava va signar ahir el contracte de connexió a la xarxa d’Aigües Ter Llobregat (ATLL) que permetrà garantir l’abastament en alta als municipis de Lloret de Mar i Tossa de Mar sense haver de sobrepassar els límits d’extracció dels pous propis imposats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). El contracte contempla una aportació de 500.000 m3/any, un 8% de la demanda total de la zona. La major part d’aquest volum provindrà de la dessaladora de Blanes.

L’abastament en alta consisteix en la captació, transport i potabilització d’aigua per a subministrar-la a cadascun dels ajuntaments consorciats. La connexió a la xarxa d’ATLL significa per a Lloret de Mar i Tossa de Mar un increment molt notable de la garantia d’aquest abastament, ja que permet una explotació més flexible dels pous i n’evita la sobreexplotació, i alhora, assegura l’abastament davant de situacions més greus i imprevistes que poguessin afectar a l’ETAP o als aqüífers, com per exemple una greu sequera. L’acord signat entre les dues entitats preveu l’aportació d’un volum regular de 42.000 m3 d’aigua al mes, fet que ha permès al Consorci de la Costa Brava obtenir un millor preu. Si per necessitats imprevistes el consum de volums hagués de ser superior al que s’estableix en el contracte, el cost del servei s’incrementaria en funció de l’aigua finalment subministrada des d’ATLL.

Tan el Consorci com els alcaldes dels municipis implicats valoren molt positivament que aquest tema s’hagi desenvolupat de manera “tant transparent”. “Abans es feia tot sense ni demanar el parer dels ajuntaments implicats”, ha assenyalat el president del Consorci, Carles Pàramo, que ha afegit que “aquesta manera de fer també s’està duent a terme en l’estudi i proposta de tarifes, amb la intenció d’arribar a la tarifa única amb un consens absolut”.

Estalvi econòmic

La connexió a la xarxa d’ATLL suposa també una reducció de la despesa que ha vingut suportant el CCB fins al moment en l’abastament en alta a la Costa Brava sud. Fins a finals de 2012, l’ACA cobrava la tarifa d’utilització de l’aigua (TUA) en l’àmbit de la baixa Tordera, una taxa que només s’aplicava en aquesta conca a tota mena d’extraccions d’aigua del medi i que pretenia finançar les actuacions realitzades per tal de protegir l’aqüífer. Per al CCB, aquesta taxa va suposar un cost de gairebé un milió d’euros a l’any. La taxa va desaparèixer després de l’entrada en vigor, el març del 2012, del nou cànon de l’aigua, d’aplicació a tot Catalunya.

Antecedents

En les darreres dècades els municipis de la Costa Brava sud i del Maresme nord s’han abastit principalment de l’aqüífer del tram baix del riu Tordera. Malgrat ser una conca històricament rica en recursos hídrics, l’elevada explotació per a usos d’abastament municipal, reg agrícola i usos industrials, conjuntament amb la sequera de finals dels anys 90 i primers anys de la següent dècada, va dur a la sobreexplotació de l’aqüífer i a la pèrdua de qualitat a causa de la intrusió marina.

Per aquest motiu, el 6 de febrer de 2003 l’ACA va declarar oficialment la sobreexplotació provisional de l'aqüífer de la Tordera mitjana i dels aqüífers de la baixa Tordera, amb la finalitat de regular les extraccions que s’hi feien, alhora que va promoure i executar la construcció d’una planta dessaladora (ITAM) a Blanes amb la qual abastir una part de les demandes d’abastament municipals de la zona.

Des d’aleshores i fins a finals de 2011, el model de gestió dels recursos en la baixa Tordera va basar-se en el funcionament de la ITAM al màxim de la seva capacitat (10 hm3/any) i el seu subministrament per a usos exclusivament municipals, complementant les extraccions de l’aqüífer, les quals es van veure reduïdes en aquesta quantitat. Cal esmentar que durant aquest període també es va dur a terme la recàrrega de l’aqüífer del tram més inferior de la Tordera amb aigua regenerada de l’EDAR de Blanes, la qual cosa va significar el retorn al riu d’entre 2 i 3 hm3/any addicionals d’una aigua que fins el moment era abocada al mar.

A partir del 2011 i fins a finals de 2012, per exigències de la situació econòmica general i de l’ACA en particular, el règim de funcionament de la ITAM va reduir-se per aportar exclusivament els volums que haurien representat una extracció en excés dels pous, protegint-los de la sobreexplotació. Així, en el cas de l’abastament en alta a Lloret de Mar i a Tossa de Mar, l’aportació mitjana de la ITAM de Blanes entre el 2003 i el 2011 va ser de 2,05 hm3/any, per disminuir fins a 0,4 hm3/any el 2012. En l’any 2013, amb la ITAM de Blanes ja integrada en les infraestructures de la xarxa ATLL i amb el contracte ATLL-CCB pendent de signar, no s’ha rebut aigua de la ITAM de Blanes.