Una desena d'ajuntaments ja s'ha unit al manifest en contra del decret de regulació dels pisos turístics i diversos han aprovat mocions en la mateixa línia. Entre ells, hi ha Begur; Calonge i Sant Antoni; Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró; Castelló d'Empúries; el Port de la Selva; Llançà; L'Escala; Pals; Roses i Sant Pere Pescador.
A la segona Taula de Treball de l'ATA a Pals, s'ha alertat de la retallada de l’oferta d’allotjament que es produiria amb l'aplicació del decret i el "gran impacte negatiu" que això comportaria per a l’economia local i per al turisme. A la trobada, també s'ha reafirmat la necessitat de posar en valor el sector i s’ha parlat del nou reglament europeu i de la necessitat "trobar solucions".
El decret 3/2023 preveu que siguin els ajuntaments els que puguin tornar a donar llicències, però amb un número que en molts municipis és molt limitat, "està mancat de dades acreditades i justificades, de proporcionalitat i de garanties de cap efectivitat, uns principis bàsics de qualsevol legislació". Des de l'ATA afirmen que només comportaria un "greu impacte en l’economia del territori i falta d’allotjament turístic".
Diversos municipis costaners ja han donat suport a la moció que s'hi oposa i demana que es revisi. Els darrers a fer-ho han estat els de Pals, Llançà i Port de la Selva, que s’han sumat a les ja existents, a Castelló d’Empúries, Roses i Sant Pere Pescador.
L’Ajuntament de Pals va aprovar per unanimitat el 24 de juliol una moció en què es demana a la Generalitat la revisió del decret i l’obertura d’un procés de diàleg. El text defensa que els ajuntaments han de disposar de més autonomia per gestionar aquesta activitat.
L’Ajuntament de Llançà va aprovar la moció el 3 d’agost. “Els habitatges d’ús turístic legalment autoritzats formen part de l’oferta d’allotjament i contribueixen a mantenir la competitivitat de la destinació”, s’indica. També s’insta a la Generalitat a obrir una taula de diàleg.
En el cas de Port de la Selva, l’Ajuntament va aprovar una moció el 13 d’agost. "Els habitatges d’ús turístic regulat són la peça angular de molts municipis i en depenen milers de negocis i empreses del nostre territori. Aquesta tipologia d’allotjament a la Costa Brava existeix des dels anys 60 i és una activitat del tot consolidada", es remarca. Es demana la revisió del Decret i també l’obertura d’un diàleg.
L’Ajuntament de Sant Pere Pescador va aprovar en data 5 d’agost adherir-se al manifest en defensa dels HUT. "Considerem que les decisions que afecten el model turístic de cada municipi han de poder tenir en compte la realitat social i les necessitats específiques" s’apunta al text. "Els HUT contribueixen a la desestacionalització i a un model econòmic més sostenible", recorda.
'Per un model turístic equilibrat, regulat i generador de prosperitat'. Amb aquest lema, deu alcaldes de la Costa Brava, amb el suport també del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, ja han signat un manifest en defensa del sector regulat, com a "peça angular de molts municipis de les comarques gironines" i amb un decàleg sobre el perquè d’aquesta defensa.
