Un estudi internacional publicat a la revista 'Nature' ha demostrat que l'índex de massa corporal (IMC) per si sol no és suficient per diagnosticar adequadament l'obesitat, ja que pot passar per alt casos amb excés de greix corporal o identificar erròniament persones que no compleixen els criteris clàssics. La recerca ha estat co-liderada des de les comarques gironines per l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i l'Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol).
El treball ha analitzat dades de més de 844.000 persones adultes procedents de quatre països: la Xina, el Regne Unit, els Estats Units i Espanya. En el cas de l'Estat, la mostra inclou més de 51.000 participants de la base de dades catalana SIDIAP, que recull informació clínica de l'atenció primària de la sanitat pública.
Segons els resultats obtinguts, l'ús exclusiu de l'IMC genera situacions tant d'infradiagnòstic com de sobrediagnòstic. En concret, entre el 5,2% i el 8,6% de les persones analitzades tenien un IMC dins el rang de sobrepès però presentaven mesures de cintura o de relació cintura-alçada pròpies d'un excés de greix corporal d'obesitat. En sentit contrari, entre l'1,2% i el 3,1% constaven amb obesitat segons l'IMC tot i no complir aquests altres indicadors antropomèrics.
A la cohort catalana del SIDIAP, aquest factor té un impacte directe en les estimacions globals: la prevalença de l'obesitat passa del 18,7% al 26,1% en aplicar la definició combinada que té en compte el perímetre de cintura i la relació amb l'alçada, seguint els criteris d'una comissió de la publicació científica 'The Lancet Diabetes & Endocrinology'.
Obesitat clínica i preclínica
L'estudi també valida la distinció entre obesitat clínica i preclínica. L'obesitat clínica es defineix quan l'excés de greix corporal s'associa a alteracions funcionals dels òrgans o limitacions quotidianes, la qual cosa eleva un 69% el risc de mortalitat per qualsevol causa en comparació amb el grup de referència. Per contra, en l'obesitat preclínica es manté la funció orgànica, l'increment del risc es queda en el 19% i entre el 76,9% i el 91,3% dels pacients no van progressar cap a un estat clínic durant una dècada de seguiment.
El Dr. José Manuel Fernández-Real, cap del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l'IDIBGI i cap d'Endocrinologia de l'Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, ha destacat la rellevància d'aquests indicadors: "Aquest estudi ens ajuda a entendre millor quan l'excés de greix corporal afecta realment la salut i quins senyals ens permeten identificar aquesta afectació per oferir una atenció mèdica prioritària".
Per la seva banda, el Dr. Rafel Ramos, investigador de l'IDIBGI i de l'IDIAPJGol, ha subratllat que la classificació diferenciada "no ha de comportar endarrerir les intervencions en les persones que encara no presenten alteracions funcionals", sinó servir per "orientar una atenció individualitzada, adaptada al risc de progressió i a les necessitats de cada pacient".
