La Regió Sanitària de Girona desplegarà tres grans projectes d’atenció integrada a Girona Interior, l’Alt Empordà i la Baixa Tordera per avançar cap a un model sanitari que redueixi la fragmentació entre serveis i situï les necessitats dels pacients al centre. Les iniciatives formen part de les primeres reformes impulsades pel Comitè per a l’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema de Salut (CAIROS).
Els projectes busquen adaptar el sistema sanitari a reptes com l’envelliment de la població, l’augment de la cronicitat, la complexitat social, la manca de professionals i la irrupció de les tecnologies digitals. Les tres àrees gironines han estat seleccionades per desenvolupar els nous models com a prova de concepte.
Les Àrees Integrades de Salut (AIS) han de permetre integrar els serveis de proximitat amb l’atenció primària com a eix vertebrador, per donar una resposta coordinada a les necessitats de les persones al llarg de tot el seu cicle de vida, des de la promoció de la salut fins a l’atenció al final de vida.
“Les AIS representen un canvi de paradigma en l’organització del sistema sanitari, amb un objectiu final de reorganitzar el sistema al voltant de les necessitats de les persones, i no dels dispositius”, explica el gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia.
El territori gironí queda organitzat en cinc AIS, una de les quals compartida amb la Catalunya Central. D’aquestes, Girona Interior, Alt Empordà i Baixa Tordera han elaborat plans específics per provar diferents fórmules d’integració assistencial.
Atenció domiciliària les 24 hores a Girona Interior
L’àrea que engloba la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, la Selva Interior i la Vall de Camprodon és una de les escollides a Catalunya per aplicar integralment els quatre programes pilot: salut comunitària, atenció domiciliària, contínuum assistencial i garantia de serveis hospitalaris.
El projecte, batejat com a “AIS5 360°”, busca integrar els serveis sanitaris i socials aprofitant el treball en xarxa existent entre els diferents proveïdors i preparar també l’escenari per al futur Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona.
Un dels objectius és donar resposta a la dispersió geogràfica i la ruralitat perquè la qualitat de l’atenció no depengui del lloc de residència. Una de les principals eines serà la Unitat Territorial d’Atenció Domiciliària Integrada (UTADI), basada en un model ja desplegat a la Garrotxa.
La unitat ha de garantir atenció sanitària i social les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any al domicili o a la residència de l’usuari.
També es desplegaran les Rutes de la Complexitat en Salut Mental al Gironès i la Selva Interior per coordinar els serveis socials i sanitaris en l’atenció a persones vulnerables.
Un altre dels àmbits serà la Salut Planetària, amb iniciatives de prescripció de natura i la creació d’espais verds terapèutics sota el projecte “Boscos per a la salut”, orientats a reduir l’estrès i afavorir la recuperació de pacients i professionals.
L’Alt Empordà es prepara per un augment del 52% dels majors de 65 anys
A l’Alt Empordà, el projecte posa especialment el focus en la cronicitat i l’envelliment de la població. La comarca compta amb 68 municipis i una elevada dispersió territorial, mentre que les previsions apunten que la població de més de 65 anys creixerà un 52% fins al 2042.
L’eix principal serà el programa de continuïtat assistencial i la “Ruta de la Complexitat 2.0”. L’objectiu és que els pacients crònics complexos tinguin un seguiment coordinat entre l’Hospital de Figueres, el centre Bernat Jaume i les vuit àrees bàsiques de salut de la comarca.
També es vol impulsar l’hospitalització a domicili en l’atenció intermèdia com a alternativa a l’ingrés convencional. La mesura busca reduir les estades als centres sanitaris i permetre que determinats pacients siguin atesos en el seu entorn habitual.
La proposta inclou potenciar el repositori Indikasalut.cat per analitzar la realitat sociodemogràfica i la vulnerabilitat social de la comarca. Entre les eines previstes hi ha mapes interactius per seccions censals que permetin orientar els plans municipals de salut.
La Càtedra d’Envelliment i Salut, creada aquest 2026 per la Fundació Salut Empordà i la Universitat de Girona, ha de contribuir al mateix objectiu convertint la comarca en un “laboratori viu” per desenvolupar solucions adreçades a la gent gran i adaptades a la realitat social i multicultural del territori.
Una “finestra única” per a l’atenció domiciliària a la Baixa Tordera
La tercera prova es desenvoluparà a l’AIS Baixa Tordera, que engloba l’Alt Maresme i la Selva Marítima i té una població de referència superior als 217.000 habitants.
La iniciativa pretén integrar l’atenció primària, hospitalària, intermèdia, domiciliària i comunitària mitjançant circuits comuns, protocols consensuats i una gestió compartida dels pacients.
Una de les principals novetats serà la “Finestra Única” d’Atenció Domiciliària, gestionada per l’Equip de Suport Domiciliari. Aquest servei centralitzarà les peticions i valorarà quin és el recurs més adequat per a cada pacient, sigui el PADES, l’hospitalització a domicili o l’atenció intermèdia.
El projecte també planteja reorganitzar territorialment els serveis dels hospitals de Calella i Blanes per millorar-ne l’accessibilitat i la qualitat assistencial.
Intel·ligència artificial i monitoratge remot
La Baixa Tordera també vol incorporar eines d’intel·ligència artificial generativa per al triatge de patologies de l’aparell locomotor i plataformes de monitoratge remot per seguir pacients amb insuficiència cardíaca o malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC).
En l’àmbit comunitari, es proposa crear una xarxa que integri els 14 ajuntaments del territori, els serveis socials i els agents sanitaris. L’objectiu serà elaborar un diagnòstic compartit de les necessitats de salut i actuar sobre els determinants socials per reduir les desigualtats entre municipis.
Amb aquests tres projectes, la Regió Sanitària de Girona busca provar un model en què els diferents recursos sanitaris i socials funcionin de manera coordinada i comparteixin la responsabilitat sobre la salut de la població, reforçant la continuïtat assistencial i reduint les barreres entre els diferents nivells d’atenció.
