La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, juntament amb els consells comarcals del Pla de l’Estany i el Solsonès, diversos ajuntaments i entitats ecologistes i agràries, ha reclamat retirar el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables de Catalunya (PLATER) i aplicar una moratòria a nous projectes mentre no hi hagi una nova planificació.
Una de les membres de la xarxa, Montserrat Coberó, ha reivindicat un model “ben fet”, aprovat i consensuat amb la ciutadania. L’entitat també qüestiona la xifra de 12.143 al·legacions comptabilitzades pel Govern i assegura que el volum de rebuig converteix el PLATER en el “projecte normatiu que més al·legacions ha rebut de la història de la Generalitat”.
Coberó ha reclamat que s’aturin temporalment els projectes de microcentrals industrials de renovables fins que no hi hagi una planificació que determini adequadament on es poden implantar. “No els posin on no convé”, ha afirmat. La representant de la xarxa també ha reclamat més participació ciutadana i ha insistit que no es pot elaborar una planificació sectorial de les renovables sense comptar amb el territori.
En aquest sentit, Coberó ha volgut deixar clar que les entitats no s’oposen a les energies renovables, sinó al model plantejat per implantar-les. Segons ha explicat, disposen d’un informe jurídic que detectaria fins a 44 possibles incompliments, irregularitats o anomalies respecte de normativa catalana, espanyola i europea.
La xarxa també posa en dubte el recompte de les al·legacions fet pel Departament de Territori, Transició Ecològica i Habitatge, que n’ha situat el nombre en 12.143. Coberó assegura que, només a partir de les descàrregues dels models que han facilitat i de les presentacions fetes per altres vies, n’han comptabilitzat com a mínim 11.800. A aquesta quantitat, sosté, caldria sumar-hi les presentades per consells comarcals, ajuntaments i altres entitats.
La diferència entre els dos recomptes podria respondre al criteri utilitzat. Segons Coberó, la xarxa comptabilitza les persones que han presentat al·legacions, mentre que la Generalitat tindria en compte els documents registrats.
Crítiques per la manca de participació
“En cap moment hem participat ni se’ns ha consultat”, ha afirmat l’alcalde de Viladasens, Xavier Sánchez, un dels impulsors del moviment d’ajuntaments contraris al PLATER. El batlle ha reclamat que es deixi de tractar el territori com a “moneda de canvi” i ha advertit que el futur dels municipis rurals està en joc.
Sánchez també ha atribuït a la “mala gestió” de la Generalitat el retard de Catalunya en el desplegament de les energies renovables. Segons defensa, qualsevol nova planificació hauria de partir d’un acord amb els municipis i la ciutadania, i el Govern s’hauria de comprometre a reformular completament el PLATER tenint en compte les al·legacions presentades.
L’alcalde també ha criticat el calendari escollit per al segon període d’al·legacions, que considera fruit d’un “càlcul polític” perquè allunya el debat de les eleccions municipals del maig del 2027. Sánchez sosté que el Govern presentarà aquesta nova fase com un procés participatiu, però defensa que “mai un procés d’al·legacions pot ser-ho”. També ha assegurat que els municipis contraris al projecte es mantindran “dempeus i en contra” del PLATER que s’aprovi.
Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Àlex Terès, també impulsor del moviment municipal contrari al pla, ha defensat la necessitat de dissenyar un model energètic “de baix cap a dalt”, que parteixi directament de les necessitats i característiques del territori.
Terès considera que el PLATER s’ha orientat principalment cap als municipis amb menys capacitat per defensar els seus interessos. “No cal trinxar un país per fer la transició energètica”, ha afirmat. El president comarcal ha reiterat la voluntat de treballar conjuntament amb l’administració, però reclama replantejar la planificació per respectar l’autonomia local i la realitat de cada municipi.
