El bisbe de Girona, Octavi Vilà, ha signat aquest dimarts un decret per reduir a la meitat els arxiprestats que hi ha a la diòcesi. Es passarà dels tretze actuals a només sis i tots ells tindran noms de santuaris dedicats a la Mare de Déu.
En un comunicat, el Bisbat de Girona defensa que la reorganització territorial preveu “adaptar l’organització pastoral a la realitat actual de la diòcesi”. Acompanyat del decret de reorganització se n’ha aprovat un altre per iniciar un procés de consulta i decidir els nous arxiprestes. A l’octubre es faran reunions en els nous arxiprestats per proposar i votar el nom d’un prevere. El bisbe valorarà els resultats i nomenarà els nous responsables.
El decret de reorganització de la diòcesi de Girona té en compte el nombre de preveres, la vida de les comunitats cristianes i els reptes de la missió evangelitzadora. Es tracta del resultat d’una comissió de treball que hi havia dins de la diòcesi, coordinada pel vicari episcopal Jordi Reixach i integrada pels mossens Miquel Àngel Ferrés, Miquel Oliveras i Enric Roura.
La reestructuració permet tenir sis arxiprestats. El primer estarà format pels territoris que tenien els arxiprestats de Girona-Salt i dels Àngels Llémena i estarà dedicat a la Mare de Déu dels Àngels. El segon serà el de la Mare de Déu de la Misericòrdia i integrarà els territoris de la Tordera i el Maresme. L’Alt Empordà s’agruparà en un sol arxiprestat sota el nom de Mare de Déu de la Salut i els arxiprestats de Montgrí-la Bisbal i Costa Brava Centre s’uniran per ser el de la Mare de Déu de la Font Santa. Els territoris de l’Alt Fluvià i Banyoles passaran a formar part de la Mare de Déu del Collell i els del Ter-Brugent, la Selva i Farners-Montseny, del de Mare de Déu de Farners.
Amb l’entrada en vigor del nou decret, els tretze arxiprestats queden suprimits. En el període transitori, els actuals arxiprestes hauran de treballar de forma mancomunada amb el nou àmbit territorial definit fins que no es nomenin els nous responsables.
En aquest sentit, Octavi Vilà ha aprovat un segon decret per iniciar un procés de consulta per al nomenament dels nous arxiprestes. Al llarg de l’octubre es faran reunions en els sis territoris que formaran la diòcesi gironina. Hi participaran preveres i diaques amb nomenament pastoral i podran proposar, a partir d’una votació secreta, el nom d’un prevere per al nou arxiprestat. La consulta té un caràcter consultiu i serà valorada pel bisbe, que serà l’encarregat de fer els nomenaments tal com estableix el dret canònic. Els arxiprestes seran nomenats per un període de tres anys.
