Les conques de la Muga, el Fluvià i el Ter seran protagonistes de la segona fase del nou pla de regadius de la Generalitat, que preveu una inversió global de 3.090 milions d’euros fins al 2040 per modernitzar 181.000 hectàrees de conreus arreu de Catalunya. El full de ruta també inclou la modernització del regadiu de la Muga, una de les actuacions destacades de l’estratègia presentada aquest divendres a Lleida pels consellers Òscar Ordeig i Albert Dalmau.
El nou pla aposta per transformar els sistemes de reg amb criteris d’eficiència i sostenibilitat. Per això, tots els nous projectes incorporaran instal·lacions fotovoltaiques per reduir els costos energètics, així com tecnologies digitals que permetran monitorar el consum d’aigua en temps real. També es potenciarà l’ús d’aigües regenerades per reforçar la resiliència davant els efectes del canvi climàtic.
El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha explicat que les inversions dels pròxims quinze anys es destinaran “principalment a modernitzar el 50% de la xarxa de regadiu de Catalunya que encara no està modernitzada, i també a projectes d’aigua regenerada”. Entre les actuacions previstes hi ha la modernització dels canals d’Urgell i de la Muga, la finalització del regadiu del Xerta-Sénia i un projecte de regeneració d’aigua dessalada i subterrània al Penedès.
Ordeig ha remarcat que, en un context de canvi climàtic, el sector agrícola necessita produir “més amb menys”. “D’aquí al 2050 s’hauran de produir un 60% més d’aliments al món i s’haurà de fer amb menys energia i menys recursos; l’única manera és amb més tecnologia i un ús més eficient de l’aigua”, ha afirmat.
Per la seva banda, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha assegurat que aquesta estratègia demostra la voluntat del Govern de “recuperar el temps perdut” en inversions en infraestructures de regadiu.
Més de 3.000 milions en quinze anys
L’Estratègia d’Inversions en Regadius 2025-2040 dona continuïtat al Pla de Regadius 2008-2020 i contempla una inversió pública de 3.090.839.665 euros que beneficiarà 181.000 hectàrees.
Prop de la meitat dels recursos es concentraran a les comarques de Ponent. Entre les actuacions més destacades hi ha els 1.000 milions d’euros destinats a la modernització del canal d’Urgell i els 30 milions anuals previstos fins al 2040 per desplegar el canal Segarra-Garrigues.
La principal novetat respecte als plans anteriors és que tots els nous desenvolupaments de regadiu es conceben perquè funcionin estructuralment amb energies renovables, incorporant camps fotovoltaics i sistemes intel·ligents de control que optimitzin el consum d’aigua.
A més, l’estratègia incorpora l’ús de recursos hídrics no convencionals, especialment aigües regenerades, per garantir l’abastiment de noves comunitats de regants i augmentar la capacitat d’adaptació davant les sequeres.
Nous territoris i dues fases d’execució
Per primera vegada, el pla incorpora tres territoris que fins ara no formaven part de la planificació dels regadius: el Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat, on es desenvoluparan sistemes de reg de suport especialment orientats als cultius de vinya.
La Generalitat ja ha impulsat actuacions com la constitució de la Comunitat de Regants del Penedès o l’arribada d’aigua al pantà de l’Albagés, que han de facilitar el desplegament de les noves infraestructures.
L’estratègia s’executarà en dues fases. La primera, fins al 2032, inclourà actuacions prioritàries com la modernització dels regs de Tremp i de l’Olla i Segalés, a la Seu d’Urgell; els canals d’Urgell; el desplegament del Segarra-Garrigues; el desenvolupament del regadiu Aldea-Camarles; la continuació del Xerta-Sénia; l’ampliació dels regadius de la Terra Alta; la consolidació del reg de suport al Priorat i la creació d’un nou regadiu de suport a la vinya al Penedès.
La segona fase, entre 2033 i 2040, inclourà el desenvolupament del Pla Integral de Gestió del Delta de l’Ebre, el nou regadiu de la Conca de Barberà i Aiguamúrcia i noves infraestructures amb aigües subterrànies per a les comunitats d’usuaris d’aigua de la Muga, el Fluvià i el Ter.
Segons el Govern, el nou full de ruta busca reforçar la viabilitat econòmica de les explotacions agràries, incrementar el valor afegit de la producció i afavorir el desenvolupament del medi rural, alhora que promou un ús més eficient dels recursos naturals i redueix les emissions associades als sistemes de reg tradicionals.
