La Universitat de Girona (UdG) ha reunit aquest dimarts experts, investigadors i professionals de la gestió hídrica en el marc de la 4a Jornada del Campus Aigua: Recerca i Territori i la 2a Jornada Càtedra ATL de l’Aigua Potable. Sota el títol “Aprenentatges d’episodis extrems: sequera i inundacions”, la trobada ha servit per analitzar els reptes derivats dels fenòmens climàtics extrems i presentar projectes innovadors desenvolupats al territori.
La jornada, celebrada a l’Auditori Josep Irla de la Generalitat a Girona, s’ha convertit en un espai de debat i transferència de coneixement sobre els efectes de la sequera persistent i de les pluges torrencials en la gestió de l’aigua. Els participants han compartit experiències, resultats de recerca i estratègies d’adaptació davant un context marcat per una creixent variabilitat climàtica.
El rector de la UdG, Josep Calbó, ha remarcat que “els grans reptes del nostre temps, com l’aigua, només es poden afrontar amb coneixement, cooperació i intel·ligència compartida”. En aquest sentit, ha destacat el paper dels campus sectorials com a pont entre la universitat i la societat, així com la importància de les càtedres institucionals per impulsar una recerca aplicada i amb impacte real.
Per la seva banda, el director de la Càtedra ATL de l’Aigua Potable, Hèctor Monclús, ha subratllat que la jornada pretén ser un espai de trobada entre la recerca, la gestió i el territori per reflexionar sobre com afrontar un context hídric cada vegada més complex. Monclús ha destacat que els episodis extrems posen a prova les infraestructures i els models de gestió, però també ofereixen oportunitats per identificar vulnerabilitats i impulsar noves solucions basades en la innovació.
La directora científica del Campus Aigua, Clàudia Fontàs, ha recordat que les diferents edicions de la jornada han evolucionat al ritme dels principals desafiaments relacionats amb l’aigua. “Primer vam parlar del canvi climàtic, després de la sequera i les inundacions, i ara dels aprenentatges que podem extreure d’aquests episodis extrems”, ha assenyalat.
Entre les ponències destacades de la jornada hi ha hagut la del gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Daniel Meroño, que ha abordat la gestió dels episodis extrems sota el títol “Sequera i inundacions, dues cares d’una mateixa realitat”. També hi ha intervingut el director d’operació d’ATL, Jaume Roquet, que ha exposat la resiliència del sistema Ter-Llobregat davant situacions de risc hídric i operatiu, així com Jordi Cunillera, cap de l’Equip de Canvi Climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya, que ha analitzat les projeccions climàtiques de llarg termini.
La segona part de la trobada s’ha centrat en projectes desenvolupats des de la UdG i altres entitats del territori. Entre les iniciatives presentades destaca l’anàlisi de la gestió de l’embassament de Darnius-Boadella, exposada per la investigadora postdoctoral del LEQUIA-UdG Laura Ferràndez, així com diferents estudis sobre la reutilització d’aigües subterrànies i regenerades per afrontar episodis de sequera. També s’han compartit experiències de gestió hídrica al Baix Ter, a càrrec de la tècnica del Consorci del Ter Zoë Busser.
La jornada ha culminat amb el lliurament dels II Premis Càtedra ATL de l’Aigua Potable, que reconeixen treballs destacats en l’àmbit de la gestió i el coneixement de l’aigua. El guardó al millor Treball de Fi de Grau ha estat per a Pablo Usó, de la Universitat Jaume I de Castelló; el premi al millor Treball de Fi de Màster ha recaigut en Paula Vilalta, d’Aigües de Vic i la UdG; mentre que el premi a la millor tesi doctoral s’ha concedit ex aequo a Anna Pinar, de la Universitat de Barcelona, i a Meritxell Valentí-Quiroga, de la Universitat de Girona.
