Catalunya té actualment 212 parcs fotovoltaics autoritzats en sòls no urbanitzables que sumen 2.068 MW de potència, segons dades de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) consultades per aquest diari. D’aquest conjunt, una part significativa se situa a la demarcació de Girona, on les comarques gironines apareixen també entre les zones amb més previsió de creixement de generació solar de cara al 2050.
Segons el Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya (PLATER), l’Alt Empordà és una de les comarques amb més nova potència fotovoltaica assignada de tot el país, amb una previsió de 1.526 MW fins al 2050. Només la superen la Noguera, el Solsonès, el Bages i l’Anoia.
El desplegament previst de renovables ja es tradueix en desenes de projectes repartits arreu de les comarques gironines. Entre els municipis amb plantes autoritzades o projectes vinculats a energia solar hi apareixen Navata, Capmany, Cassà de la Selva, Sant Julià de Ramis, Quart, Llagostera, Riudarenes, Vidreres, Porqueres, Palol de Revardit, Argelaguer, Das, així com municipis afectats pel macroprojecte Júlia, com Cornellà del Terri, Sant Jordi Desvalls, Cervià de Ter, Flaçà, Madremanya, Viladasens, Juià o Sant Joan de Mollet, entre d’altres.
Entre les instal·lacions autoritzades amb més dimensió a la demarcació destaca la PSFV Santa Llogaia 5, a Navata, amb una potència de 43 MW i una superfície superior a les 62 hectàrees. També hi ha projectes rellevants a Sant Julià de Ramis, com les plantes Catalana Gironès 1 i 2, o diversos parcs a Cassà de la Selva, Riudarenes i Llagostera.
En paral·lel, Girona també concentra part de l’oposició territorial al model actual de desplegament energètic. El cas més visible és el del projecte Júlia, impulsat per Atenea Capital Investments, que encara es troba en fase de tramitació. El parc ocuparia unes 93 hectàrees distribuïdes en quatre plantes diferents entre municipis del Gironès, Pla de l’Estany i Baix Empordà, connectades entre si amb línies elèctriques i subestacions.
La contestació ciutadana va cristal·litzar el juny del 2025 amb la creació de la plataforma Mobilitzem la Llera, que ha agrupat veïns, entitats i alcaldes del territori en contra del projecte. Els opositors denuncien que el model manté la lògica de grans infraestructures energètiques destinades a exportar electricitat fora del territori i alerten de l’impacte sobre terrenys agrícoles i paisatge rural.
La plataforma defensa alternatives com les comunitats energètiques locals, una fórmula que també creix a les comarques gironines. La Generalitat va impulsar l’any passat el portal Comunitatenergetica.cat per facilitar-ne la implantació i actualment hi ha més d’un centenar de comunitats registrades a Catalunya, 86 de les quals obertes a nous membres.
Mentre els grans projectes avancen amb dificultats, l’autoconsum fotovoltaic continua sent el principal motor del creixement solar a Catalunya. Segons l’ICAEN, a finals del 2025 hi havia més de 138.000 instal·lacions d’autoconsum en servei, amb una capacitat total de 1.634 MW. Això significa que aproximadament el 83% de tota la potència fotovoltaica instal·lada correspon encara a autoconsum.
El boom es va accelerar especialment a partir del 2019 amb la liberalització de l’autoconsum i va tocar sostre el 2023, quan es van registrar més de 42.000 noves instal·lacions en un sol any. Tot i que el ritme s’ha estabilitzat, el sector continua creixent.
La patronal fotovoltaica estatal UNEF considera que Catalunya encara és a temps d’assolir els objectius energètics del 2030. El delegat territorial a Catalunya, Salvador Salat, assegura que “no som tan lluny” de les fites previstes, sobretot gràcies al potencial de les cobertes i l’autoconsum compartit. Amb tot, adverteix que hi ha problemes per connectar nous parcs a la xarxa elèctrica perquè gran part de la capacitat continua bloquejada pendent de concursos estatals.
Actualment, la solar fotovoltaica representa només el 12% de tota la potència de generació elèctrica de Catalunya, malgrat haver multiplicat per cinc la seva capacitat des del 2019. El Govern preveu que el desplegament s’acceleri de forma molt important durant les pròximes dècades amb l’objectiu de descarbonitzar completament el sistema energètic abans del 2050.
