Una enquesta internacional amb participació de la Universitat de Girona (UdG) ha posat de manifest una clara desconnexió entre la percepció de les empreses sobre la inclusió laboral i l’experiència real de les persones trans i no binàries. L’estudi s’emmarca en el projecte europeu Transcending Barriers: Promoting Trans Inclusion in the Workplace.
La recerca, amb participació del grup de Recerca en Ciències Socials Aplicades (CISA) de la UdG, s’ha dut a terme a Bulgària, Itàlia, Lituània i Espanya. En el cas espanyol, han respost 93 professionals de recursos humans i 635 persones LGBTIQA+, de les quals 361 són trans o no binàries.
Les dades evidencien una situació de precarietat econòmica significativa dins aquest col·lectiu. Entre les persones trans i no binàries participants, el 32,31% declara ingressos anuals inferiors als 8.500 euros, mentre que el 44,6% no arriba als 13.000 euros, amb una taxa d’ocupació inferior al 65%.
Pel que fa a la visibilitat, tot i que el 94,4% de les persones enquestades ha compartit la seva identitat amb algú del seu entorn, aquesta obertura es redueix en l’àmbit laboral. En concret, un 41,6% no ho ha comunicat a cap superior i un 26,8% tampoc als companys de feina, fet que evidencia les dificultats per expressar-se amb normalitat dins les organitzacions.
L’estudi també constata que la discriminació per identitat de gènere continua sent habitual. Les formes més freqüents d’assetjament són la ridiculització, els comentaris negatius constants i l’aïllament social, així com situacions de caràcter sexual com insinuacions no desitjades, que afecten especialment les dones trans.
En paral·lel, el 67% dels professionals de recursos humans assegura que la seva organització disposa d’un pla d’igualtat, i un 58,6% afirma que inclou mesures específiques per al col·lectiu LGBTIQA+. Tot i això, només poc més de la meitat considera que aquestes mesures són realment aplicables, i la seva implementació és ocasional i limitada.
Aquestes dades contrasten amb la percepció generalitzada dins les organitzacions, que consideren que les persones trans i no binàries tenen les mateixes oportunitats de contractació i promoció, una visió que no coincideix amb les experiències recollides.
Els resultats mostren un patró similar als quatre països analitzats: tot i que moltes organitzacions es perceben com a inclusives, la realitat indica una manca de protecció, suport i visibilitat efectiva per a les persones trans i no binàries.
L’estudi conclou que és necessari implementar mesures concretes, com protocols pràctics i formació específica en inclusió, així com un compromís actiu del lideratge, per garantir que les polítiques d’igualtat es tradueixin en pràctiques reals dins els entorns laborals.
