L’informe social del Departament de Drets Socials de la Generalitat revela que els ciutadans de les comarques gironines destinen el 32,8% dels ingressos a l’habitatge. Una xifra que ve condicionada, en part, per una pressió turística “molt elevada” que reconeix el Govern, especialment a les comarques de l’Alt Empordà i el Baix Empordà.
En concret, la demarcació concentra 252.356 places d’habitatge d’ús turístic, més d’un 43% del total de Catalunya. Això provoca un encariment del preu de l’habitatge principalment a les zones amb més pressió. L’informe també conclou que el creixement econòmic afecta de manera desigual entre els ciutadans. És especialment cridaner a Girona on hi ha fins a 76 punts de diferència en funció del barri on es viu.
Tot i que el cost de la vida a les comarques gironines és lleugerament inferior a la mitjana —3.266 €/mes per 3.378 € al global de Catalunya—, la realitat que revela l’informe és que hi apareixen zones especialment tensionades com Salt (Gironès), Lloret de Mar (Selva) i Figueres, on es destinen més del 110% dels seus ingressos a cobrir despeses bàsiques, la gran majoria relacionades amb l’habitatge.
De fet, en el conjunt de la població de les comarques gironines, entre el cost de pagar la llar i l’alimentació es concentren gairebé la meitat dels ingressos que tenen les famílies. L’increment dels béns essencials es consolida com el principal factor de pressió sobre les economies familiars. En aquest sentit, destaquen territoris com la Cerdanya, el Pla de l’Estany o el Gironès, que presenten un cost de vida especialment elevat.
I en aquesta problemàtica hi té un pes específic la dependència turística de la demarcació. A dia d’avui, les comarques gironines acumulen més del 43% de places turístiques. Això té un impacte directe, d’una banda, sobre el cost de l’habitatge i, de l’altra, en el mercat laboral, ja que la demarcació presenta una de les taxes d’ocupació més baixes de Catalunya (56,3%) i una de les més elevades d’atur (8,4%).
Val a dir que les comarques més afectades per la pressió turística són l’Alt i el Baix Empordà, on la mitjana dels preus de lloguer d’un habitatge pot ser més elevada per aquest factor. De mitjana, a les comarques gironines es paguen 677 euros pel lloguer d’un immoble.
La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, reconeix que el turisme és un dels factors que encareixen el cost de l’habitatge i ha reivindicat el pla 50.000 del Govern per tal de construir habitatge social que serveixi per ampliar el parc actual.
Creixement econòmic, però desigualtats
L’informe destaca, això sí, el potencial de la demarcació de Girona per a la generació de riquesa. De fet, atorga un pes destacat al sector serveis, que supera el 70% del PIB, complementat per un sector industrial rellevant, al voltant del 20%. En aquest context, territoris com la Garrotxa destaquen per la seva forta base industrial, que arriba a representar més del 40% del PIB comarcal.
En aquest sentit, Girona és la província amb menys diferències en el PIB per habitant entre comarques, amb el 75% situades en valors intermedis dins la distribució catalana. D’aquestes, la majoria se situen per sota de la mitjana catalana en PIB per habitant, amb diferències destacades: des dels 33.972 euros de la Garrotxa fins als 27.096 del Ripollès. El Gironès concentra el major volum d’activitat econòmica (7.854 milions), presenta el PIB per habitant més elevat (38.581 euros) i és l’única que se situa per sobre de la mitjana catalana.
Però aquest creixement econòmic no es tradueix de manera equitativa en benestar per a la població. En l’àmbit urbà, aquesta desigualtat es fa especialment visible. En aquest sentit, destaca la ciutat de Girona, que presenta una forta polarització socioeconòmica, amb diferències de fins a 76 punts en l’Índex Socioeconòmic Territorial entre barris.
