L’exposició prolongada als microplàstics pot alterar processos fisiològics clau de les gorgònies mediterrànies, organismes essencials per a l’estructura i la biodiversitat dels fons marins. Tot i que aquests contaminants no provoquen danys visibles en teixits o cèl·lules, sí que poden afectar funcions vitals com la respiració i, a llarg termini, tenir conseqüències ecològiques.
Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi publicat a la revista Marine Pollution Bulletin i liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) i la Universitat de Girona (UdG), amb la participació també de la Universitat de València.
El treball analitza per primera vegada els efectes d’una exposició prolongada a microplàstics en dues espècies emblemàtiques: la gorgònia blanca (Eunicella singularis) i la vermella (Paramuricea clavata). Aquestes espècies tenen un paper fonamental en els ecosistemes bentònics, ja que formen estructures tridimensionals —els coneguts boscos de gorgònies— que ofereixen refugi i hàbitat a nombroses espècies.
Segons els investigadors, qualsevol alteració en el seu funcionament pot tenir repercussions sobre tot l’ecosistema associat.
Alteracions en la respiració i el metabolisme
Els experiments, realitzats durant tres mesos amb concentracions de microplàstics similars a les del Mediterrani, van exposar les gorgònies a partícules habituals com el PET, el poliestirè i el polipropilè.
Els resultats mostren que, tot i no detectar-se danys estructurals, sí que es produeix una reducció significativa de les taxes de respiració, fet que indica una disminució de l’activitat metabòlica. Aquesta resposta podria estar relacionada amb mecanismes d’adaptació a l’estrès o estratègies d’estalvi energètic.
Aquesta alteració és especialment rellevant perquè la respiració és un procés essencial per al metabolisme cel·lular i, per tant, per al correcte funcionament dels organismes.
Ingesta de microplàstics sense danys visibles
L’estudi també constata que les gorgònies ingerien microplàstics, principalment partícules de PET. Tot i això, la capacitat d’alimentació i el contingut de matèria orgànica es van mantenir estables, fet que indica una certa capacitat de compensació energètica.
L’anàlisi microscòpica no va detectar danys histològics ni acumulació de contaminants als teixits, cosa que suggereix que aquests organismes poden eliminar les partícules ingerides amb relativa eficàcia.
Riscos a llarg termini per a l’ecosistema
Malgrat aquesta aparent resistència, els investigadors alerten que els canvis metabòlics observats poden generar efectes subletals si es mantenen en el temps, especialment en combinació amb altres factors com l’escalfament dels oceans, la degradació dels hàbitats o l’augment de la contaminació marina.
En aquest context, els autors subratllen la necessitat d’impulsar noves recerques per determinar si aquests costos energètics poden comprometre la resiliència de les gorgònies i el seu paper ecològic en futurs escenaris ambientals.
La investigació posa de manifest que la contaminació per microplàstics, ja present a escala global, pot tenir impactes més subtils però rellevants sobre espècies clau dels ecosistemes marins.
