El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a l’Ajuntament de Girona en el recurs contenciós administratiu presentat per l’Associació Turística d’Apartaments (ATA) contra la taxa d’escombraries aplicada als habitatges d’ús turístic (HUT). La sentència avala el model municipal i confirma que aquests habitatges han de tributar com a activitat econòmica dins la taxa d’escombraries.
“La nova llei de residus estableix que els ajuntaments hem d’adaptar la taxa perquè cada llar i cada activitat econòmica pagui en funció dels residus que genera, amb imports el més ajustats possible a la realitat. Des de l’Ajuntament de Girona ja hem fet aquest pas. L’objectiu era, i continua sent, avançar cap a un model més just i responsable, en què cada contribuent pagui d’acord amb el que genera.
Per això impulsem sistemes com el porta a porta o els contenidors intel·ligents, que ens permeten vincular millor la generació de residus amb el cost del servei. Avui ens semblaria impensable que tothom pagués el mateix per l’aigua o per la llum, independentment del que consumeix. En canvi, paguem segons el que utilitzem. Aquest és també l’esperit de la norma: que la gestió dels residus funcioni amb la mateixa lògica, pagant d’acord amb el que es genera”, ha destacat la tinenta d’alcaldia i regidora de Gestió de Recursos i Participació Ciutadana i de Convivència i Seguretat, Sílvia Aliu Gifre.
El procediment ordinari qüestionava diversos aspectes de l’ordenança fiscal municipal, però el tribunal conclou que l’Ajuntament ha actuat d’acord amb la normativa vigent i amb els principis que regeixen la fiscalitat local.
Un dels principals arguments de l’ATA era que els pisos turístics generen residus equiparables als dels habitatges particulars i que, per tant, no haurien de tributar com una activitat econòmica. La Sala rebutja aquesta tesi i confirma el criteri municipal: els habitatges turístics tenen una explotació turística i desenvolupen una activitat econòmica, fet que justifica una tributació diferenciada respecte dels habitatges d’ús domèstic. A més, la sentència assenyala que aquests establiments estan obligats a donar-se d’alta a l’impost sobre activitats econòmiques (IAE), cosa que acredita la seva naturalesa empresarial.
A Girona, la taxa d’escombraries s’aplica a les activitats econòmiques en funció de la naturalesa de l’activitat i de la superfície de l’immoble, d’acord amb les fraccions de residus que generen. Les activitats es distribueixen en cinc grups generadors de residus segons el tipus de fraccions que produeixen. Els pisos turístics es troben en el grup E, que inclou totes les fraccions.
En aquest sentit, el tribunal considera correcte que els habitatges d’ús turístic s’incloguin en el grup E, ja que generen totes les fraccions de residus —orgànica, paper o vidre— i això comporta un cost de gestió superior al d’altres tipologies d’activitat.
La memòria econòmica justifica la taxa
La resolució judicial també valida la memòria econòmica financera que acompanya l’ordenança municipal. Aquest document estableix l’equilibri entre els ingressos de la taxa i el cost del servei de recollida i tractament de residus.
El tribunal conclou que el càlcul de la taxa està correctament justificat i que el cost de la neteja viària no s’ha inclòs en la quantificació de la taxa, tal com sostenia l’Ajuntament i qüestionava l’ATA. El fet que aquests serveis es licitessin en un mateix contracte no implica que s’hagin repercutit conjuntament en la taxa.
La sentència també avala la inclusió de costos indirectes relacionats amb la gestió i recaptació tributària municipal, ja que formen part dels serveis necessaris per gestionar els ingressos de dret públic.
Adaptació a la normativa estatal de residus
Pel que fa a l’adequació a la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats, el tribunal considera que l’ordenança municipal s’ajusta a la normativa estatal. La resolució recorda que aquesta llei no obliga de manera immediata a implantar una taxa totalment individualitzada per a cada contribuent, sinó que permet una aplicació progressiva de sistemes de recollida que garanteixin el principi de “qui contamina paga”.
En aquest sentit, la Sala també té en compte que l’any 2025 Girona es trobava en fase d’implantació dels nous sistemes de recollida selectiva a tota la ciutat.
