L'Audiència de Girona ha condemnat a 11 anys de presó l'acusat de violar una menor de 14 anys en un bosc entre Ullà i Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà) el 12 de desembre del 2018.
La sentència conclou que, cap a les cinc de la tarda, el processat va passar a buscar la víctima amb cotxe prop de la biblioteca de Torroella de Montgrí i va conduir fins a la zona boscosa apartada.
Un cop allà i "en plena foscor", la va violar fent cas omís dels crits i plors de la menor, que li deia que parés. El tribunal exposa que la declaració de la víctima és "clara" i "sense titubejos" i està corroborada per elements perifèrics. Per contra, resol que uns vídeos de l'acusat per intentar demostrar que aquell dia era a una piscina amb un amic no l'exculpen.
La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Walter Ballarín, assenyala que són "escasses les ocasions" amb les que un tribunal compta amb un relat de la víctima que, no només és "clar i persistent", sinó que, a més, compta amb elements perifèrics que el corroboren.
Al judici, la víctima va explicar que va conèixer l'acusat per amistats comunes de Torroella de Montgrí, on tots dos residien, durant unes excursions a la gola del Ter i al castell. A partir d'aquí, van quedar ja "a soles" un tercer dia, que van anar a cala Montgó. La víctima va exposar que se sentia "còmode" amb ell i que creia que estaven travant amistat.
Per això, quan el 12 de desembre del 2018 va contactar amb ella per quedar, hi va accedir. La víctima va relatar que la va passar a buscar a la biblioteca, que era on solia anar després de classe, amb cotxe. Va començar a sospitar quan va veure que conduïa fins a una zona apartada, on era "molt fosc".
Allà, ell va baixar del vehicle i ella va fer el mateix, mentre li preguntava per què eren allà. La víctima va dir que ell no va contestar cap de les seves preguntes i que la va atacar empentant-la "amb tota la seva força". La sentència conclou que l'acusat "la va prémer amb el seu cos contra el cotxe per evitar la seva oposició" i, mentre ella "cridava plorant dient-li que parés", li va abaixar les mitges i la roba interior amb una mà i la va violar.
Després, la va portar a casa. La víctima va explicar que es va quedar "en xoc" i no es va atrevir a dir res a la seva família. No va ser fins gairebé tres anys després que va denunciar els fets.
La sentència indica que la víctima va donar un motiu clar pel qual d'entrada va guardar silenci: "Relata clarament que tenia por de perdre la seva vida actual, que hagués de deixar els estudis, tornar al Marroc per casar-se o fins i tot haver-ho de fer amb el seu agressor mateix". "Aquest temor no el refereix només la perjudicada, sinó que ve a confirmar-se per la declaració del seu pare i del seu germà, que veuen lògic que no els hi expliqués, i arriben a mostrar cert penediment per això", afegeix la sentència.
Al judici, la víctima va detallar que va explicar l'agressió a l'escola, que va activar el protocol i uns agents dels Mossos d'Esquadra van posar els fets en coneixement del seu pare, que immediatament va dir que denunciarien l'acusat. La noia va detallar que es va sorprendre del suport que va rebre de la seva família.
El tribunal també recull que, a conseqüència de la violació, la víctima ha patit ansietat, nerviosisme, tremolors, reviviscència dels fets i sentiments de culpa que van afectar la seva vida ordinària i les relacions personals.
Els vídeos no l'exculpen
A l'inici del judici, i en la fase de qüestions prèvies, la defensa va presentar uns vídeos publicats el 12 de desembre del 2018 al perfil d'Instagram de l'acusat i d'un amic seu on se'ls veia banyant-se en una piscina climatitzada, amb la intenció d'intentar demostrar que no podia ser l'autor de l'agressió sexual perquè era en un altre lloc.
L'Audiència considera que els vídeos no l'exculpen. El tribunal recull que no va aportar els vídeos originals sinó que eren captures d'Instagram i que, a més, no anaven acompanyats d'un peritatge sobre l'enregistrament.
"La gravació planteja diversos problemes. En quina data es va fer? Acredita la dita i l'hora que apareix al vídeo? O, fins i tot, on es va gravar?", planteja la sala que resol que "l'aportació tardana" de les proves priva el tribunal de poder respondre totes aquestes preguntes. "El tribunal no pot tenir per provat que a les 18.03 hores del dia 12 de desembre del 2018 l'acusat i el seu amic estiguessin a la piscina-spa", argumenta la sentència.
A més, exposa que fins i tot en el cas de donar validesa als vídeos, la sentència continuaria sent condemnatòria perquè l'hora de la gravació "no és incompatible temporalment amb la comissió del delicte".
L'Audiència condemna el processat a 11 anys de presó per un delicte d'agressió sexual amb violència i accés carnal a menor de 16 anys. També li imposa 6 anys de llibertat vigilada i li prohibeix acostar-se a menys de 300 metres o comunicar-se amb la víctima durant 6 anys. En concepte de responsabilitat civil, l'haurà d'indemnitzar amb 30.000 euros pel dany moral patit.
La sentència no és ferma i es pot recórrer al TSJC.
