La campanya d’excavacions al jaciment romà dels Padrets de Blanes (Selva) ha permès la descoberta d’una àmfora sencera, recolzada en un racó d’una habitació. Aquest recipient ha perdurat més de 2.000 anys en aquest racó de paret intacte.
En aquesta campanya, els excavadors també han identificat un gran edifici amb compartiments que tenia una planta baixa i un primer pis. A dins hi havia quatre sales destinades al comerç, al ferro i a l’emmagatzematge.
En una altra sala hi havia restes de forats per a uns contenidors de ceràmica per a mercaderies i una sitja de dos metres de fondària per a guardar-hi el gra.
Els arqueòlegs de l’empresa Atri es troben immersos en la quarta campanya d’excavacions del jaciment romà dels Padrets de Blanes. Es tracta d’una ciutat que data entre el segle I aC i el segle I dC. La campanya s’ha dividit en dues fases per no coincidir amb les vacances de Nadal i s’ha centrat en finalitzar l’excavació en profunditat d’un dels edificis que van trobar l’any passat i fer-ne un altre situat al sud de l’antiga trama urbana.
En el cas de l’edifici D, que és el que ja s’havia començat a excavar l’any passat, es troba al tram central del cardo, el carrer que creuava de nord a sud les ciutats romanes. El director de la campanya d’excavació, Joan Llinàs, ha detallat que en aquest edifici hi havia quatre espais que es destinaven a usos com ara el comerç o l’emmagatzematge i també hi havia un ferrer.
Llinàs ha explicat que en aquesta campanya han trobat materials de ferreria llançats en una sitja de dos metres de fondària que hi havia en una sala del costat. Originalment es feia servir per al gra però, quan la ciutat va quedar abandonada, es va convertir en un abocador. A banda de restes de ferro, els arqueòlegs també han localitzat ceràmica i ossos que ajuden a estudiar els orígens del municipi.
Una altra troballa considerable ha estat una àmfora sencera, descoberta en un racó de les habitacions d’aquest mateix edifici. Es tracta d’un recipient de ceràmica que probablement es feia servir per emmagatzemar vi, tot i que els investigadors hauran d’estudiar la peça amb més detall.
Per altra banda, les excavacions també s’han centrat en el sector sud de la ciutat, catalogat com a edifici E. Aquest espai demostra que la ciutat continuava cap a aquest sector abans de quedar abandonada. A més, els arqueòlegs han comparat els plànols de les edificacions i han comprovat que totes tenen la mateixa mida.
Aquest fet indica que la ciutat romana estava planificada abans de construir-se. De fet, la quarta campanya ha permès concloure que aquest sector tenia usos comercials i artesanals, amb diverses tabernae (botigues) i edificis destinats a oficis com la ferreria.
Museïtzació de l’espai
La regidora de Patrimoni Històric de Blanes, Mònica Rabassa, ha explicat que el següent pas serà impulsar la museïtzació del jaciment. L’objectiu és que el públic pugui visitar l’antiga ciutat romana i conèixer el seu passat a través de cartells informatius.
Aquest procés s’haurà de fer compatible amb les futures campanyes d’excavació que encara s’han de dur a terme en aquest espai arqueològic.
Per la seva banda, l’alcalde de Blanes, Jordi Hernández, ha destacat que el projecte és una prioritat del mandat i ha recordat que entre el 2022 i el 2025 s’han invertit 291.104 euros en excavacions.
L’obertura al públic del jaciment es complementarà amb el centre d’interpretació dels Padrets, que el consistori va inaugurar fa mig any i on s’exposen les peces més destacades trobades durant les diferents campanyes arqueològiques.
