La casa Masó de Girona repassa més de 200 anys de planejaments urbanístics en una exposició

La mostra recorre alguns dels documents que han definit la ciutat

La Casa Masó de Girona estrena una exposició temporal centrada en els plans i projectes urbanístics de més de 200 anys de la ciutat. Sota el títol de ‘Girona grisa, blava i verda. Plans i projectes de ciutat 1850-2050’, la mostra reflexiona al voltant dels planejaments que han marcat el rumb de la ciutat.

En ella hi ha un diàleg entre urbanisme, arquitectura i paisatge que convida el visitant a reflexionar sobre el passat i projectar una ciutat més resilient i integrada. A més, es remarca la importància de la infraestructura verda i blava (espais naturals, fluvials i agrícoles) a l’hora de garantir el benestar dels gironins. També es detallen alguns dels planejaments que determinaran el creixement de la ciutat en els propers anys.

La mostra temporal s’inaugurarà el dilluns 27 d’abril a un quart de vuit del vespre. El visitant podrà observar sis àmbits diferents. El primer d’ells està dedicat al planejament històric i els successius plans d’eixample i l’ordenació urbana que ha tingut la ciutat des del 1882. El segon se centrarà en el planejament actual i els tres àmbits següents es destinaran a barris o sectors de la ciutat que han viscut grans transformacions. Es tracta del barri de la Devesa i les ribes del Ter, el sector al voltant del riu Onyar i el Galligants i els barris que envolten el Güell.

En l’últim es parla dels objectius que marquen el creixement de la ciutat i la transformació que tindrà en les pròximes dècades. Per un costat hi ha els projectes vinculats a la infraestructura verda i blava de Girona i per l’altra els que estan destinats a desenvolupar urbanísticament la nova àrea metropolitana de la ciutat, com ara el Campus de Salut, el carrer de Barcelona o el pla de mobilitat sostenible.

L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha destacat que l’exposició dona “una retrospectiva i prospectiva molt necessària”. El batlle remarca la importància de “dibuixar un futur capaç de respondre als nous reptes” a la ciutat, com ara la pressió turística, el creixement demogràfic o la crisi de l’habitatge o la generació de residus.