La Generalitat descarta comprar els terrenys privats de Punta Milà al Montgrí

El Govern no veu "assumible" haver de pagar 800.000 euros

La Generalitat descarta comprar els terrenys privats de Punta Milà que formen part del parc natural del Montgrí perquè el preu “no es considera assumible”. El paratge ocupa 25 hectàrees, està situat al camí de ronda entre l’Escala i l’Estartit i va sortir a la venda per 800.000 euros. Part dels terrenys —que anteriorment pertanyien a Defensa— els ocupen les restes d’una bateria militar i una caserna.

La Generalitat, però, es compromet a millorar el camí de ronda amb una línia de subvencions adreçada als ajuntaments. “No obstant i sempre que no sigui imprescindible, el Govern no té la previsió d’adquirir la titularitat dels terrenys per on transcorren els camins”, diu la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en una resposta parlamentària.

Els terrenys de Punta Milà pertanyen a una empresa escocesa que fa una dècada els va comprar al Ministeri de Defensa. D’entrada la intenció era fer-hi allotjaments turístics, però això xoca amb la protecció de la parcel·la, inclosa dins els límits del parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter.

El paratge ocupa 25 hectàrees, està situat al camí de ronda que connecta l’Escala (Alt Empordà) amb l’Estartit (Baix Empordà) i inclou les restes d’una bateria militar i una caserna. En total, les edificacions sumen uns 700 metres quadrats.

Fa uns mesos, la propietat va posar els terrenys a la venda per 800.000 euros. L’anunci publicat a internet recull que la zona va ser “una caserna militar”, que ha estat “abandonada durant anys” i que al subsol hi ha “una xarxa extensa de túnels i habitacions subterrànies que condueixen a set emplaçaments de canons situats a centenars de metres de la caserna”.

El text també informa que, dins el parc natural del Montgrí, “tan sols hi ha tres edificis”, que el més proper es troba a uns 2 quilòmetres i que a l’estiu hi ha restriccions de pas, “amb la qual cosa l’accés és tan sols a peu o en bicicleta”.

Fa uns mesos, diverses plataformes ecologistes (Salvem la Platja de Pals, el Fòrum l’Escala-Empúries i Gent del Ter) van reclamar a la Generalitat que comprés els terrenys. Insistien que Punta Milà és un dels paratges “més importants” del parc natural i que això evitaria que tornessin a caure en mans privades.

Ara, però, la Generalitat ha descartat adquirir aquest antic espai militar. En resposta a una pregunta parlamentària feta pel diputat de la CUP Dani Cornellà, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, explica que el Govern sap que els terrenys han sortit a la venda, però que “no té prevista la seva adquisició atès que el valor demanat per l’empresa titular de la parcel·la no es considera assumible”.

Ajudes per als camins de ronda

Tot i això, la Generalitat sí que es compromet a millorar el camí de ronda que travessa el paratge a través d’una línia d’ajudes destinada als ajuntaments (que també s’obrirà a tot el litoral català). Paneque explica que qui redactarà les bases d’aquestes subvencions és la Direcció General de Polítiques del Litoral, i que l’objectiu de les ajudes serà “garantir les condicions d’accessibilitat dels actuals camins de ronda”.

La consellera de Territori també avança que, dins el Pla de Protecció i Ordenació del Litoral, s’està fent un inventari i anàlisi de la xarxa actual de camins de ronda, amb voluntat d’ampliar-la. “Això no obstant, en principi, i sempre que no sigui imprescindible, el Govern no té la previsió d’adquirir la titularitat dels terrenys en els quals transcorren els camins de ronda”, diu Sílvia Paneque —en referència a Punta Milà— sinó “donar suport” als ajuntaments i associacions que volen connectar trams que ara no tenen continuïtat, arranjar-los “per tal que es recuperin per a la ciutadania” i fer-ne el manteniment.

Reescriure l’avantprojecte

A la resposta parlamentària, la consellera de Territori també fa referència a l’estat en què es troba la creació del futur Conservatori del Litoral. Aquest organisme públic, a imatge del model francès, ha de permetre adquirir terrenys i parcel·les de la costa per preservar-les.

Tot i això, la seva posada en marxa va tard. Encara que la Llei de Protecció i Ordenació del Litoral (aprovada el 2020) preveia crear el conservatori en el termini d’un any, això no va complir-se. L’actual Govern del PSC va fixar l’aprovació de la llei per tirar endavant el Conservatori del Litoral a mitjans de l’any passat, però ara la consellera de Territori concreta que el procés s’ha endarrerit.

El motiu, explica Paneque a la resposta parlamentària, és que “la quantitat i qualitat d’aportacions i suggeriments rebuts” arran del procés participatiu que es va fer ha portat a “replantejar algunes qüestions” i a reescriure l’avantprojecte de llei del conservatori. Amb l’objectiu, precisa la consellera de Territori, “de reduir els terminis de la posterior implementació” d’aquesta figura de protecció del litoral.

Paneque concreta que actualment l’avantprojecte es troba al tràmit de sol·licitud d’informes. I que un cop es rebin, s’elaborarà el nou text que “se sotmetrà a informe del consell tècnic” per a la seva aprovació per part del Govern.