La llevantada ha tingut un impacte directe i molt positiu a les comarques gironines, especialment als embassaments de Darnius-Boadella i del sistema Ter, amb un increment notable de les reserves després de tres dies de pluja intensa.
Segons les dades en temps real de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’embassament de Darnius-Boadella ha passat del 61% de la seva capacitat i 38,7 hm³ el dia de Nadal al 77,6% i 49,1 hm³ aquest diumenge, és a dir, més de 15 punts percentuals d’augment.
A la conca del Ter, el pantà de Sau també ha experimentat una pujada molt significativa gràcies a les pluges registrades a Osona i el Ripollès, amb acumulacions superiors als 200 litres en alguns punts. Sau ha passat del 43,5% i 72 hm³ el 25 de desembre al 67,6% i 112 hm³, un increment proper al 25% en només tres dies.
Aquest augment de reserves ha portat l’ACA a iniciar el desembassament preventiu dels pantans de Susqueda i el Pasteral, amb una afectació que es preveu nul·la o moderada als municipis aigües avall. El director de l’ACA, Josep Lluís Armenter, ha explicat que s’ha pres la decisió en el cas de Susqueda perquè l’embassament havia arribat al 98,5% de la seva capacitat, tenint en compte que encara ha de baixar més aigua els pròxims dies. Armenter ha recordat que Susqueda no desembassava des del temporal Glòria, el gener del 2020.
En només 72 hores, Susqueda ha passat del 91,5% i 205 hm³ al 98,7% i 221 hm³. El director de l’ACA ha valorat molt positivament la situació dels pantans de les conques internes, assegurant que es tracta d’“un dels millors registres de la dècada” i destacant que feia molts anys que no s’assolia el llindar del 80%. “Per a la pròxima sequera tenim una treva més llarga”, ha remarcat.
La millora també s’ha fet notar a altres embassaments del país. El pantà de la Baells ha augmentat gairebé tres punts, del 77,7% al 80,3%, mentre que el de Riudecanyes ha incrementat les seves reserves més de vuit punts, passant del 34,7% al 42,9%.
Tot i aquest escenari favorable, l’ACA manté en funcionament les dessalinitzadores, amb la de la Tordera al 50% i la d’El Prat al 70%. Segons Armenter, s’ha optat per mantenir-les actives per donar temps a la recuperació dels aqüífers, malgrat l’augment generalitzat de les reserves d’aigua.
