Un obrador de Beget, un poble de 17 habitants, ven més de 500 panettones aquest Nadal

"Estem aclaparats, ve gent d'arreu", asseguren els propietaris

L’obrador Ricolta de Beget, al Ripollès, viu una “febre” de panettones aquest Nadal. L’any passat va ser el primer cop que en feien –van obrir el negoci el 2022 en un poble on viuen 17 habitants– i en van vendre més de 500.

Aquest any, ja han superat aquesta xifra i els queda encara mitja campanya. “Ha sigut aclaparador, des del principi que ja els teníem gairebé tots encarregats i hem hagut de fer moltes més tirades que fa un any”, explica Anabel Botello, presidenta de la cooperativa de l’obrador. “Ve gent de tot Catalunya a buscar-ne i també n’hem enviat a València i Saragossa”, detalla. És un producte laboriós que requereix tres dies de feina. La massa mare feta per ells és el seu principal secret.

El panettone, original d’Itàlia, s’ha fet un lloc a les taules de Nadal a Catalunya. La tendència ha arribat fins a Beget, un petit nucli adherit a Camprodon (Ripollès), que no arriba a la vintena de veïns sense comptar les masies aïllades. Després de formacions i moltes proves, l’obrador Ricolta –l’única fleca que hi ha– ha tret el seu panettone que està triomfant aquest Nadal. A banda de la venda directa, també en reparteixen per l’Empordà i Girona. Aquest any han vist com les comandes arribaven fins al País Valencià i Saragossa. En fan de tres xocolates i de fruita confitada.

“És un orgull, estem molt contents de la labor que estem fent”, assegura Rosa Llorca, sòcia treballadora de la cooperativa. Dedicar-se al panettone, admet, és “tot un repte” perquè és laboriós. Segons explica, “hi ha molts factors” que condicionen l’èxit. De fet, cada panettone necessita tres dies per fer-se. En el seu cas, la clau és la massa mare sense llevat. “És un producte que té un percentatge de mantega, ou i sucre molt gran i és complicat i s’ha d’entrenar molt la massa mare perquè surti bo”, ha detallat. També els diferencia la farina, que no és italiana sinó catalana, i l’ús d’ingredients naturals, com la confitura que fan ells mateixos.

Un dels moments més delicats, assegura, és quan es gira cap per avall. Segons diu, “és molt fàcil cometre un error, que pot fer malbé tota l’amassada”. I quan les coses surten bé, assenyala, “t’alegra el dia”. El públic, a més, cada cop és més exigent i sap distingir el producte. “Per això estem molt contents de la feina i que la gent ho reconegui”, afegeix.

Un obrador en un nucli de 17 habitants

L’any 2022 la cooperativa va assumir el repte d’obrir un obrador petit en una zona despoblada. Feia seixanta anys que havia tancat l’última fleca. “Tenim la peculiaritat que estem bastant aïllats geogràficament i això fa que depenguem molt del turisme”, explica una de les seves fundadores i presidenta de la cooperativa, Botello. Per arribar-hi s’ha de fer una carretera de corbes tant si vens de la Garrotxa com de Camprodon.

Una de les estratègies per fer viable el negoci durant tot l’any, explica, són les campanyes. I el panettone és una clara aposta: “És molt intensa perquè són moltes hores i molta feina, però dona una rendibilitat”. A més a més, és un producte que “dura molt”, un mes i mig, i això dona més marge per a la seva distribució. D’altres productes com el tortell de Reis s’han de consumir en pocs dies.

L’altre fet incontestable és que no podrien viure de la demanda interna. “Tenim famílies que cada setmana en compren un o dos, però clar, som 17 veïns i no podem viure de 17 panettones”, diu amb un somriure. Per això, el repartiment i la venda als turistes són també molt necessàries.

Per Cap d’Any tenen pensat treure una edició especial –encara no tenen decidits els sabors–. “Són coses que ens motiven, perquè és diferent del dia a dia de fer pa i pastes, és un repte”, conclou Botello.