L’Audiència ha arxivat la querella contra la policia nacional que es va infiltrar als moviments independentistes de Girona i Salt (Gironès) i va mantenir una relació amb un activista per obtenir informació.
La interlocutòria s’alinea amb la decisió del jutjat d’instrucció i conclou que no hi va haver ni delicte de tortures ni tampoc de revelació de secrets. L’Audiència destaca que la relació va ser “consentida” i que l’agent “no va prevaldre’s de la seva condició de funcionari públic”, sinó que tan sols “la va ometre”. A més, subratlla que tan sols hi ha “sospites” que la policia “s’apoderés” d’informació reservada i que, en tot cas, no la va obtenir de manera “fraudulenta” (precisament, perquè era la parella de l’activista).
La querella contra la policia infiltrada, que feia servir el nom fals de Maria Perelló, es va interposar a finals del 2023. La van presentar conjuntament l’activista Òscar Campos (amb qui l’agent va mantenir-hi una relació entre els anys 2020 i 2022), la CUP i quatre entitats: Òmnium Cultural, l’Ateneu Popular de Girona, l’Associació No al Racisme de Girona i Salt, i la Federació d’Entitats Socioculturals de Salt.
La querella es va interposar pels delictes de tortura i contra la integritat moral, lesions psíquiques i descobriment i revelació de secrets. L’escrit subratllava que la policia s’havia extralimitat en les seves funcions, sobretot per haver mantingut una relació sentimental amb l’activista per obtenir informació i, a través seu, accedir a dades d’entitats de l’esquerra independentista.
A més, la querella subratllava que l’agent va assistir a dues reunions particulars que Campos va mantenir amb els seus advocats. Durant les trobades, es va preparar l’estratègia de defensa en el cas conegut com a “21 Raons”, arran de les mobilitzacions del primer aniversari de l’U d’Octubre.
La querella va anar a parar al jutjat d’instrucció 3 de Girona. A principis de maig, un any i mig després d’interposar-se, el jutjat va rebutjar admetre-la i investigar els fets, després de rebre un informe de la fiscalia que concloïa que no veia delicte en l’actuació de la policia infiltrada.
L’advocat de l’activista, Benet Salellas, va presentar recurs davant l’Audiència de Girona. Ara, la Secció Tercera ha confirmat el que ja va resoldre el jutjat d’instrucció. La interlocutòria, amb ponència del magistrat Walter Ballarín, arxiva la querella i tomba el recurs.
“Ni degradant ni humiliant”
D’entrada, remetent-se al que ja va concloure el jutjat, l’Audiència precisa que la funció de l’agent infiltrada era “captar informació d’interès” per a l’ordre i la seguretat pública. A partir d’aquí, rebutja el delicte de tortures, perquè la relació sentimental va ser consentida.
La interlocutòria recull que “no es pot concloure” que l’agent “es prevalgués” de la seva condició de funcionari públic. El tribunal diu que “hauria omès” la seva identitat per iniciar una relació que no va ser “ni degradant ni humiliant”.
Segons l’Audiència de Girona, durant el temps que van ser parella, l’activista no va sofrir patiment. Aquest es va originar a posteriori, quan Campos va conèixer la identitat real de la seva xicota. “No es pot evidenciar” que la intenció fos produir patiment de manera intencionada, recull la Secció Tercera.
“Convidada i acceptada”
Pel que fa al delicte de revelació de secrets, l’Audiència de Girona també el desestima. D’entrada, recull que “no hi ha indicis” que la policia s’apoderés de documents o informació reservada arran de la relació amb Campos; tot plegat és “una mera sospita”.
Tot i un redactat ambigu, la interlocutòria rebutja que l’agent accedís de manera “fraudulenta” a informació reservada. L’Audiència es remet a la mateixa querella: “La principal font d’informació indeguda” la va obtenir del Sr. Campos, que compartia informacions de les organitzacions de què formava part.
Segons el tribunal, com que la policia era parella de Campos, la participació a trobades i reunions era “acceptada”. La legitimitat d’accés es basava en la relació de parella; fins i tot, la interlocutòria recull que la policia va ser “fundadora” del Sindicat d’Habitatge de Girona i Salt.
Amb el mateix argument, el tribunal rebutja la revelació de secrets per haver assistit a reunions amb els advocats. Tot i admetre que la figura d’agent d’intel·ligència no té cobertura legal, conclou que això no converteix l’actuació en delictiva, sinó que podria afectar l’ús de la informació.
Finalment, el tribunal rebutja equiparar el cas amb el de les escoltes del CESID o Pegasus, perquè en aquells hi ha intercepció de telecomunicacions. Per tot plegat, la sala desestima el recurs d’apel·lació i confirma l’arxiu de la querella. Benet Salellas ha anunciat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional.
