Un jutjat anul·la l'acomiadament d'un professor de la UdG per una denúncia d'assetjament

La sentència condemna la universitat a abonar els sous sense cobrar i 7.500 euros d'indemnització

El jutjat social 2 de Girona ha declarat nul l’acomiadament del professor de la Universitat de Girona (UdG) denunciat per assetjament sexual i obliga a readmetre’l i a abonar-li els sous que ha deixat de cobrar. La sentència també condemna la universitat a pagar-li 7.501 euros per dany moral.

El jutjat considera provat que l’acomiadament, que va tenir lloc l’11 de setembre del 2024, va estar motivat per l’obertura de l’expedient disciplinari per una possible falta molt greu. Un expedient que finalment va quedar arxivat perquè havia prescrit. “S’evidencia que la universitat ha efectuat un judici de culpabilitat cap al demandant qui, no podent ser sancionat disciplinàriament, es va veure acomiadat injustificadament”, conclou la sentència.

El cas es remunta al febrer del 2024 quan la UdG va obrir l’expedient per una possible falta molt greu per assetjament sexual del professor a una alumna de màster. La Plataforma Feminista de la UdG va denunciar públicament el cas a través de pamflets que es van penjar a les parets i piulades a les xarxes. El docent era professor associat a temps parcial al Departament de Pedagogia.

La sentència recull que l’expedient disciplinari va acabar arxivat el 27 d’agost del 2024 per prescripció i el mateix professor assenyala en un comunicat que, al llarg del procés intern, “no va existir cap denúncia formal presentada per cap estudiant” i la universitat “tampoc no va formular cap acusació formal concreta”. Tot i això, la universitat va decidir no renovar-li el contracte, que acabava l’11 de setembre del mateix any.

El professor va decidir recórrer a la justícia perquè considerava que l’acomiadament vulnerava el dret fonamental a la tutela judicial efectiva, en els vessants de garantia d’indemnitat i presumpció d’innocència. Ara, el jutjat social 2 li ha donat la raó. La sentència estima parcialment la demanda interposada per Mostafà Shaimi, declara nul l’acomiadament i obliga la UdG a readmetre’l “en les mateixes condicions”. A més, també condemna la universitat a pagar-li els salaris que ha deixat de cobrar durant aquest temps i a abonar-li una indemnització de 7.501 euros en concepte de dany moral.

El jutjat esgrimeix que la prova practicada al judici, sobretot els correus que el rector va enviar remarcant que havia resolt no prorrogar-li el contracte perquè els fets havien “generat tensions i dubtes” i havien “afectat la convivència” dins la comunitat universitària.

La sentència resol que això evidencia que la decisió d’acomiadar-lo “guardava relació amb la situació generada a la universitat a conseqüència de l’obertura de l’expedient disciplinari per assetjament sexual contra el treballador, que es va haver d’arxivar per estar prescrits els fets”: “La mateixa universitat és qui ha efectuat un judici de culpabilitat cap al demandant qui, no poden ser sancionat disciplinàriament, es va veure acomiadat injustificadament”.

En un comunicat, el professor Mostafà Shaimi afirma que la sentència “és una reparació imprescindible” de la seva “dignitat personal i professional”. “Després de mesos d’incertesa, represàlia institucional, descrèdit públic i cancel·lació entesa com la ruptura sobtada de col·laboracions, invitacions i vincles professionals per part d’institucions i organitzacions, la resolució judicial reconeix que la Universitat va actuar de manera injusta i contrària als principis democràtics i als drets fonamentals que haurien de regir qualsevol institució pública”, assenyala.

“La sentència suposa un toc d’atenció necessari a la Universitat de Girona perquè compleixi els seus deures institucionals en la gestió de conflictes, la protecció dels drets fonamentals del personal i el respecte als protocols d’igualtat i convivència. Les institucions públiques no poden utilitzar els procediments administratius com a eines de represàlia contra qui exerceix el dret legítim de defensa”, afirma Shaimi que remarca que va decidir anar als tribunals tant per aconseguir la seva restitució laboral com per garantir “que cap altre membre de la comunitat universitària pateixi situacions similars de vulneració de drets”.

En un altre comunicat que el professor va fer públic arran de l’obertura de l’expedient, va admetre que va fer proposicions sexuals, però que en cap cas hi va haver “insistència” i que ho va frenar tan bon punt va veure “que no era correspost”. El docent s’oferia a fer mediació amb les estudiants per “restaurar el dany” i treballar “a fons” el seu “masclisme i rol com a docent”.

Durant la tramitació de l’expedient, Shaimi, de la mà del seu lletrat Benet Salellas, va denunciar greus irregularitats procedimentals i va sol·licitar la nul·litat de l’actuació administrativa. L’advocat Ricard Reynés s’ha encarregat de la via judicial i al comunicat destaca la rellevància jurídica i social d’aquesta sentència: “La resolució estableix un precedent molt important en la defensa dels drets laborals i civils dins de l’àmbit universitari”. “El seu interès recau en la necessitat de respectar el dret a la defensa de les persones malgrat que hi pugui existir remor social contrària a aquesta presumpció d’innocència, especialment en casos on hi ha procediments disciplinaris amb gran repercussió pública i mediàtica, per tal d’evitar judicis apriorístics irreparables”, conclou.

La sentència no és ferma i es pot recórrer al TSJC.