Girona és una de les demarcacions amb més incidència d'ocupacions de Catalunya. Les denúncies per aquests fets van passar de 124 casos el 2023 a 231 el 2024, un augment del 86%, segons dades policials i municipals. La capital va assolir una ràtio de 21,7 casos per cada 10.000 habitants, una de les més elevades del país, i municipis com Palafrugell (38 casos/10.000 habitants) i Salt (37) s’han situat al capdavant del rànquing català. En paral·lel, aquest diari ha constatat un creixement sostingut de denúncies al Baix Empordà i al Gironès, marcadament vinculades a pisos buits de grans tenidors.
El 80% de les denúncies a Mossos i policies locals per ocupació són de pisos buits de grans propietaris o fons d’inversió, tal com explica la sotscap executiva del cos, Alícia Moriana. La número 2 dels Mossos admet que, quan el propietari és d’aquest perfil, sovint costa de localitzar-lo i d’aconseguir la denúncia, un pas imprescindible per activar la intervenció policial.
Segons Moriana, les ocupacions han baixat prop d’un 18,1% entre gener i octubre d’aquest any respecte al mateix període de l’any passat, però els intents frustrats continuen creixent gràcies a l’acció policial i a una major consciència dels propietaris. Girona o Sabadell són alguns dels municipis on les denúncies van créixer més el 2024, especialment en pisos buits, segons els consistoris.
El nombre d’ocupacions denunciades –sumant habitatges buits i primeres o segones residències– va ser de 6.257 el 2024 a tot el país, una mitjana de 17 al dia. Es tractava d’un increment del 8% respecte al 2023 i de la xifra més alta des del 2020, quan se’n van registrar 6.458. Aquest 2025, entre gener i octubre, els Mossos i policies locals de Catalunya n’han comptat 4.345, un miler menys que l’any anterior, fet que fa preveure una davallada global. Les dades, però, només recullen els casos denunciats, no els que es presenten directament als jutjats ni els que no es formalitzen en cap instància.
Tot i això, les temptatives d’usurpació –pisos buits– i de violació de domicili –primeres o segones residències– han anat a l’alça. L’any passat es van registrar 2.057 intents frustrats, gairebé el doble que cinc anys enrere. Durant els deu primers mesos del 2025, se n’han comptabilitzat 1.713, sis menys que l’any passat en el mateix període, de manera que és probable que enguany se superin les xifres de 2024.
Trobar el propietari i aconseguir que denunciï, el pas més complex
Moriana atribueix la caiguda d’ocupacions consumades i l’augment d’intents fallits, d’una banda, a l’actuació policial, i de l’altra, a la sensibilitat veïnal i a la instal·lació de mesures físiques de protecció. També ressalta l’impacte de la llei 1/2023, que permet a comunitats de veïns i ajuntaments iniciar accions judicials quan grans tenidors no actuen davant d’ocupacions que generen desordres públics o activitats delictives. La normativa preveu multes de 3.000 a 900.000 euros, i fins i tot permet que el consistori adquireixi temporalment l’immoble per destinar-lo a pisos socials.
El problema és que la majoria d’ocupacions es produeixen en pisos buits de grans tenidors. Hi ha casos en què ni tan sols el fons sap que n’és propietari, o bé dilata el procés fins que l’habitatge esdevé “financerament interessant”.
Cercador intern de grans tenidors
Per agilitzar la gestió, els Mossos han creat aquest 2025 un cercador intern d’immobles de grans tenidors, amb participació de la Sareb i de diverses entitats financeres. L’objectiu és comprovar ràpidament si un pis pertany a un gran propietari i activar la via policial i judicial a través d’un contacte directe.
Aquesta eina forma part d’un pla específic contra ocupacions vinculades a delictes: habitatges que es converteixen en plantacions de marihuana, punts de venda de droga o recepció d’objectes robats, o on hi conviuen delinqüents que generen inseguretat i conflictes veïnals. En canvi, les ocupacions de perfil social, de persones vulnerables que han deixat de pagar lloguer o hipoteca, se tracten amb un abordatge “totalment diferent”.
En alguns casos, els Mossos s’enfronten a xarxes organitzades. Una va caure a Mataró el juliol del 2022 amb 56 ocupacions i una desena de detinguts, i una altra al barri de Sants, amb nou detinguts i una facturació de 24.000 euros al mes.
Determinar si l’ocupació s’ha consumat
Un altre obstacle és establir quan ha començat la intrusió. Si l’ocupació ja és consumada, els Mossos no poden desallotjar en calent i tot passa a mans judicials, amb interpretacions que varien segons el partit judicial. En alguns casos, la propietat pot demanar el desallotjament cautelar, i els ajuntaments també poden ordenar-lo si hi ha risc greu o perill imminent.
Tant aquest any com els dos anteriors, nou de cada deu denúncies d’ocupacions consumades són usurpacions de pisos buits, unes 5.000 cada any el 2023 i 2024, i gairebé totes pacífiques. En paral·lel, hi va haver mig miler de violacions de domicili a cada exercici.
Per municipis i comarques
Tot i que el conjunt de Catalunya va créixer un 8% entre el 2023 i 2024, el comportament territorial és desigual. El Vallès Occidental va registrar 761 denúncies el 2024 (+40%), seguit del Barcelonès, amb 1.467 (-4,2%). Al Gironès, l’augment va ser del 30% (387 casos), i al Baix Empordà, del 39,7% (218 casos). A l’altre extrem, l’Anoia (-41%) i el Baix Camp (-17%) van retrocedir. En conjunt, 25 comarques han anat a l’alça i 16 a la baixa. A la Val d’Aran i al Solsonès, no s’ha denunciat cap cas ni el 2023 ni el 2024.
Entre municipis de més de 10.000 habitants, Palafrugell (38 casos/10.000 h) i Salt (37) lideren el rànquing. També superen els 20 casos per cada 10.000 habitants Canovelles, La Ràpita, Mataró, Calonge, Castelló d’Empúries, Platja d’Aro, Berga i Cunit. Barcelona presenta una taxa molt més baixa (4,8), similar a Lleida (6,5) i Tarragona (7,1), mentre que Girona es manté en 21,7.
Entre 2023 i 2024, van destacar els increments a Palafrugell, Blanes, Salou, Sabadell (de 119 a 262) i Girona (de 124 a 231). Per contra, van baixar clarament a Calella, Cambrils, Sant Celoni, Vilafranca del Penedès o Sant Feliu de Guíxols.
Sabadell: “el principal problema és la manca de denúncia”
A Sabadell, el primer tinent d’alcaldessa, Eloi Cortés, explica que el 90% de les ocupacions són de grans tenidors –fons i bancs– que sovint no presenten denúncia. Això fa que els casos quedin enquistats en el temps i dificulta la resolució. La policia municipal frustra un nombre creixent d’intents, però en espais semiabandonats costa d’acreditar quan ha començat l’ocupació, fet que condiciona el desallotjament en calent. El consistori recomana als veïns alertar la policia tan aviat com sigui possible.
Ocupacions de blocs sencers a Girona
A Girona, la regidora Sílvia Aliu subratlla que la gran majoria d’ocupacions són de pisos buits i, en alguns casos, de blocs sencers. “La gran majoria són de propietat de fons d’inversió, bancs i Sareb”, explica. L’Ajuntament aplica un recàrrec d’IBI quan detecta pisos en desús i pressiona perquè els grans propietaris posin habitatges en circulació mitjançant cessió o lloguer social.
L’augment sobtat entre 2023 i 2024 respon a aquestes ocupacions de bloc i al fet que, quan un habitatge desallotjat torna a ser ocupat en el mateix any, es compta de nou en l’estadística. Segons Aliu, les xifres evidencien la realitat social de Girona i la necessitat d’augmentar el parc d’habitatge social per garantir un habitatge digne i reduir la pressió sobre barris i comunitats.
