El 75% dels bovins situats a 50 quilòmetres del primer focus de dermatosi estaran vacunats “en les pròximes hores”, segons ha informat la Conselleria d’Agricultura. El Departament també ha fet una crida als veterinaris voluntaris perquè col·laborin en les tasques de contenció de la malaltia.
La veterinària i gerent de Semega, Clàudia Romero, ha explicat que, un cop s’hagi vacunat el 75% dels animals i el 95% de les granges més properes als brots, es podrà demanar a la Unió Europea que s’aturin els buidatges sanitaris i només se sacrifiquin els animals positius. A més, també es planteja ampliar els radis de protecció per vacunar el bestiar situat a 70 o 100 quilòmetres dels deu brots detectats fins ara a l’Alt Empordà i al Gironès.
La dermatosi nodular contagiosa (DNC) és una malaltia vírica que afecta bovins i búfals, i es transmet per contacte directe o mitjançant mosques, mosquits i tàvecs. Es tracta d’un virus molt resistent a l’ambient i que es propaga amb facilitat.
La Unió Europea la classifica dins la categoria A, la de més alt risc, que obliga a notificar immediatament els casos i aplicar mesures estrictes per contenir-la i eradicar-la. A Catalunya, Brussel·les ha autoritzat la vacunació en dos radis: el primer, de 50 quilòmetres al voltant dels brots de l’Alt Empordà, amb uns 90.000 bovins; i el segon, amb epicentre a Cassà de la Selva (Gironès).
Segons la Conselleria d’Agricultura, el 75% dels animals del primer radi estaran immunitzats “en les pròximes hores”, mentre que la vacunació al radi de Cassà ja ha començat i es preveu completar-la aquesta setmana, sumant un total d’uns 130.000 animals vacunats.
El conseller Òscar Ordeig ha destacat a la xarxa X que “en poques hores s’arribarà a la immunització de grup del primer radi”, fet que permetrà “entrar en una nova fase”. Ordeig ha fet una crida als veterinaris perquè col·laborin en la vacunació, i els ha instat a escriure a sanitatanimal.agricultura@gencat.cat si volen participar-hi.
Pel que fa als criteris de prioritat, el Departament ha aclarit que es vacunen primer les granges més properes als focus, començant per les vaques de llet i de carn i seguint pels vedells d’engreix. “No s’aplica cap criteri segons la mida de les explotacions”, han remarcat davant les queixes d’alguns ramaders.
Aturar els buidatges sanitaris
La veterinària i gerent de Semega, Clàudia Romero, ha explicat que, segons la normativa europea, es pot demanar l’aturada dels buidatges quan el 75% dels animals i el 95% de les granges estiguin vacunats. Si la UE ho autoritza, només se sacrificaran els animals infectats, i no tot el ramat.
Tot i això, caldrà esperar 21 dies perquè la vacuna ofereixi protecció total. Fins aleshores, si un animal vacunat dona positiu, s’haurà de sacrificar tot el ramat. “Amb la vacunació els ramaders comencen a respirar tranquils, però no del tot”, admet Romero.
La veterinària també planteja ampliar els radis de protecció fins als 100 quilòmetres, com ja s’ha autoritzat a França, on hi ha desenes de brots actius.
La vacuna, “la millor solució”
La DNC es transmet per vectors com mosquits, mosques, tàvecs o paparres, però també per fòmits, com vehicles, estris o roba infectada. En zones on el virus és nou, la morbiditat pot arribar al 45-50%, ja que la immunitat natural dels animals és molt baixa.
Per això, la UE obliga als buidatges sanitaris davant un positiu. Romero adverteix que amagar casos o negar-se al sacrifici faria que la propagació fos molt més intensa i posaria en risc tot el sector ramader.
Tot i que considera que vacunar tots els bovins de Catalunya seria ideal, actualment no és possible perquè la vacuna és “no marcada” i no permet distingir si un animal té anticossos per la vacuna o per infecció natural. Això limita l’exportació fora de la UE, motiu pel qual Brussel·les restringeix el seu ús.
Segons Romero, la vacunació és la millor eina per erradicar la malaltia: “Només amb radis i immobilitzar els ramats no n’hi ha prou”.