Un estudi del Consorci de Conservació del Medi Marí ha revelat “l’impacte positiu” que tenen els camps de boies instal·lats en diverses zones del litoral de l’Alt i el Baix Empordà sobre la fauna i la flora marines.
Mitjançant un protocol científic, els experts analitzen aspectes com la proliferació d’espècies, el seu desenvolupament i el manteniment de les praderies de posidònia.
Un dels creadors del protocol, Boris Weitzmann, explica que fa més de vuit anys que estudien les zones d’abalisament i de bany durant l’època d’estiu, quan hi ha més pressió turística. L’objectiu és delimitar les anomenades “àrees verdes marines”, espais protegits per les boies. Segons Weitzmann, el protocol permet obtenir una visió global de tot l’espai i avaluar els beneficis ambientals que aporten aquests sistemes de protecció del fons marí.
Els camps de boies regulen la navegació, protegeixen els banyistes, eviten el dany al fons marí provocat pels ancoratges de les embarcacions i actuen com a reserves marines temporals durant l’estiu, quan hi ha més pressió turística. A l’hivern, aquests sistemes s’enretiren. Aquestes són algunes de les conclusions dels experts del Consorci de Conservació del Medi Marí, després d’analitzar diverses zones abalisades de municipis del Baix i l’Alt Empordà.
En concret, s’ha treballat en àrees protegides de Calonge i Sant Antoni, Palafrugell, Begur, Palamós, l’Escala i Castelló d’Empúries. A partir dels estudis, s’ha establert un protocol científic que representa “l’últim gra de sorra” d’un projecte iniciat fa més de vuit anys.
Aquest protocol dona una base als científics per valorar l’impacte ambiental dels camps de boies del litoral empordanès. Mitjançant l’anàlisi de diferents paràmetres, s’obté una nota final que reflecteix fins a quin punt el sistema beneficia l’entorn marí. “L’objectiu és que aquesta nota millori o, si més no, es mantingui amb el temps”, explica Boris Weitzmann, un dels responsables de la iniciativa, finançada amb fons europeus.
L’estudi també constata l’impacte positiu dels espais abalisats pels ajuntaments, que protegeixen tant els banyistes com la flora i fauna marines.
Un exemple n’és la posidònia oceànica. Weitzmann admet que inicialment pensaven que les boies podrien danyar el fons marí, però la realitat és diferent: “M’he hagut d’empassar les meves paraules. Tenir barques i boies en zones de molta pressió turística semblava negatiu, però el que es veu a la superfície no reflecteix el que passa al fons”, ha remarcat.
Una de les claus és que les boies estiguin ben fixades, sigui amb blocs de ciment o amb ancoratges ecològics. “El més important és que el cadenat no s’arrossegui i quedi totalment fixat”, explica Weitzmann.
“Un equilibri inestable”
Segons Weitzmann, hi ha un “equilibri inestable” entre els qui defensen instal·lar més camps de boies per evitar fondejos a prop de les platges i els qui creuen que no cal abalisar determinats espais accessibles només per mar. “És sovint un problema de convivència”, reconeix, i afegeix que no és partidari de posar boies “a tot arreu” pel possible impacte visual, especialment a la Costa Brava.
Tot i això, considera que són “molt importants” en punts concrets perquè ordenen el territori, fan més segura la navegació —ja que tirar l’àncora comporta riscos— i protegeixen el fons marí.
Des del Consorci assenyalen que, encara que l’estudi s’ha fet a la Costa Brava, el protocol és exportable a qualsevol punt del litoral català on hi hagi zones marines abalisades.
L’exemple de Calonge
Un dels municipis participants és Calonge i Sant Antoni, que ha col·laborat en l’elaboració del protocol. La regidora de Medi Ambient, Lídia Sánchez, destaca la importància de difondre el projecte entre la ciutadania: “La gent veu el que hi ha a fora, però desconeix el fons marí. Si els ho expliquem, valoraran més la importància de conservar-lo”.
L’ajuntament ha organitzat sortides amb biòlegs, veïns i turistes per fer immersió lleugera amb tub i ulleres, durant les quals descobreixen la fauna i la flora marina i aprenen com les boies contribueixen a preservar el medi.
