Més de cent arquitectes i especialistes en construcció tradicional han participat aquest dijous passat a la IV Jornada “Les tècniques tradicionals en la construcció de l’arquitectura contemporània”, celebrada a Figueres i organitzada pel Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA) i la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), amb el suport de l’Ajuntament.
Després d’edicions dedicades als materials preindustrials, a les limitacions formals i a la figura de l’artesà, la trobada d’enguany s’ha centrat en “Els arquitectes davant una oportunitat”, un lema que expressa el repte col·lectiu d’assumir noves responsabilitats davant els reptes ambientals i socials del segle XXI.
L’arquitecte i director de la jornada, Oriol Roselló, ha obert el programa amb una ponència sobre els tres grans eixos del present arquitectònic: tradició, ecologia i territori. Ha reivindicat la figura de l’artesà com a peça clau en el procés creatiu i ha defensat la responsabilitat crítica de l’arquitecte més enllà de la normativa.
Tot seguit, Coque Claret, professor de l’ETSAV i membre de l’Agrupació AUS del COAC, ha defensat la potència de la perifèria rural com a motor de regeneració arquitectònica, i ha qüestionat la rigidesa de les lleis: “Quin sentit té demanar una normativa a un material natural amb 800 anys d’història quan rehabilitem edificis de fa 10 que ja la complien?”.
La Tiziana Monterisi, arquitecta italiana i fundadora de RiceHouse, ha presentat una innovadora aplicació de la clofolla d’arròs com a material sostenible, demostrant com és possible transformar residus agrícoles en productes certificats dins la normativa.
La jornada ha continuat amb diverses taules rodones, com “Més és menys? Arquitectes, formació i innovació”, moderada per Ariadna Asturias, que ha posat en relleu la necessitat de repensar les decisions arquitectòniques des d’una mirada crítica i conscient.
A la tarda, Roger Tudó (Harquitectes) ha connectat innovació i arrelament amb una presentació poètica sobre el context i la llum; Montserrat Bosch (UPC) ha reivindicat la recerca com a eix fonamental per a una arquitectura adaptada al canvi climàtic; i Jordi Mitjans (ARQBAG) ha defensat el cooperativisme i l’ús de materials locals com a camí cap a una arquitectura més justa i sostenible.
La cloenda, amb la taula “Menys és més? Arquitectes, normes i qualitat”, moderada per Valentina Maini, ha posat d’acord els ponents en la urgència de revisar la normativa vigent i millorar el parc edificat per fer-lo més habitable i resilient davant l’emergència climàtica.
En les conclusions, els participants han coincidit que la saviesa constructiva tradicional és avui una eina de futur. L’arquitectura vernacular, fruit del coneixement transmès durant segles, ofereix solucions sostenibles i contextuals per afrontar els reptes de la descarbonització i la regeneració urbana.
El Projecte GRETA, que fa més d’una dècada que treballa per preservar i estudiar les tècniques constructives tradicionals, ha reafirmat el seu compromís amb la recuperació dels oficis i materials que connecten identitat, territori i sostenibilitat —una aposta per construir el futur des del coneixement del passat.
