El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la pena de 5 anys de presó per a l’home que va violar una dona a Empuriabrava (Alt Empordà) el 10 de maig del 2018. En una providència el Suprem inadmet el recurs de la defensa contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que confirmava la de l’Audiència de Girona, i que subratllava que tot i que ells mantinguessin una relació afectiva o sexual, això no donava “carta blanca” al processat per forçar-la al sofà del pis. Més encara, quan ella li va dir explícitament que no volia tenir-hi relacions perquè no s’havia rentat.
L’alt tribunal català també rebutjava que, durant el judici a l’Audiència, el processat intentés fer passar el sexe “imposat per força” per una suposada fantasia de la víctima. “Els comentaris, aquí, sobren”, recollia la sentència del TSJC. En una providència de set pàgines, el Suprem no admet cap dels arguments de la defensa i considera que no tenen rellevància cassacional.
El cas es remunta al maig del 2018. Aleshores, el processat, Raphaël Poulille, havia anat a passar uns dies amb la víctima a Empuriabrava, en un apartament que era propietat del seu pare. La violació va tenir lloc cap a les dues de la tarda del 10 de maig.
Segons recollia la sentència de l’Audiència de Girona, Poulille va tornar de passejar el gos i va trobar-se la dona asseguda al sofà. Allà mateix li va començar a fer tocaments i, tot i que ella va dir-li que no volia mantenir relacions, li va abaixar la roba, la va estirar damunt el sofà i la va acabar penetrant en contra la seva voluntat.
La sentència va condemnar Poulille per agressió sexual i li va imposar 5 anys de presó i 5 de llibertat vigilada. A més, l’Audiència va prohibir-li acostar-se a menys de 300 metres de la víctima ni tampoc comunicar-s’hi durant 10 anys i li va imposar una indemnització de 10.000 euros.
La defensa va recórrer contra la sentència i va presentar recurs davant el TSJC i després davant del Suprem. Entre d’altres, l’advocat de Poulille sostenia que, durant el judici, la traducció havia estat deficient i posava en dubte el relat de la víctima, dient que havia incorregut en diverses contradiccions durant la seva declaració.
El TSJC, però, va tombar punt per punt tot allò que qüestionava la defensa. D’entrada, subratllava que no aprecia “cap dèficit” amb la traducció —acusat i víctima són francesos— que hagués pogut “induir a error” el tribunal.
I més encara, l’alt tribunal subratllava que al recurs l’advocat de Poulille no qüestiona el nucli central del cas: la negativa d’ella a mantenir-hi relacions, que el mateix processat va admetre saber. “Precisament, aquesta resposta és summament rellevant perquè suposava un límit que no podia traspassar”, recollia el TSJC.
No dona “carta blanca”
La sentència del TSJC també concloïa que el relat de la víctima va ser “persistent” i “fiable”. A més, subratllava que encara que acusat i víctima tinguessin una relació, “fos afectiva o merament sexual”, això no suposa “que existís una espècie de carta blanca per mantenir relacions sexuals”. I entrant ja en el dia dels fets, el TSJC concloïa que Poulille sabia amb “claredat meridiana” que ella no volia tenir-hi sexe, perquè li va dir explícitament, i que, tot i això, ell va acabar forçant-la.
A més, l’alt tribunal català també rebutjava que el processat intentés “justificar” la violació fent-la passar per una suposada fantasia sexual de la víctima. “Els comentaris, aquí, sobren; no hi ha cap prova que ens trobem davant d’una fantasia, sinó tot el contrari, davant una relació sexual imposada per força”, subratllava el TSJC.
Per últim, la sentència tampoc no veia “estrany ni il·lògic” que, després de la violació, tots dos sortissin a passejar el gos i l’endemà tornessin amb cotxe cap a França. Aquí, el TSJC recordava que ella es trobava “fora del seu país, en un domicili que era propietat del pare de l’acusat, sense mitjà de transport, sense conèixer l’idioma i sense amics ni coneguts”.
A més, l’alt tribunal català subratllava que durant el trajecte de tornada ella no va obrir boca i que, tan bon punt van arribar a destí, va denunciar els fets davant la policia.
En un escrit als mitjans de comunicació, la víctima assegura que el condemnat no es diu Poulille de cognom, sinó Pouille. També assegura que l’Audiència de Girona ha ordenat l’execució de la pena de presó, però que l’home encara segueix en llibertat, cosa que confirma l’advocat de l’acusació particular.
