El Gran Teatre del Liceu acollirà del 16 d’octubre al 3 de novembre l’òpera ‘Akhnaten’ (1984) del compositor nord-americà Philip Glass, amb producció de Phelim McDermott, el contratenor Anthony Roth Costanzo i la mezzosoprano Rihab Chaieb com a Nefertiti.
L’ària ‘Hymn to the Sun’, que habitualment s’interpreta en la llengua del país on es representa, es podrà sentir en català. El mateix Roth Costanzo, que encarna ‘Akhnaten’, ha explicat aquest dijous que ha hagut de treballar noves fonètiques per interpretar-la. La producció destaca per la presència de figurants especialitzats en jocs malabars, que acompanyen el ritme frenètic de la composició de Glass.
‘Akhnaten’ és el tancament de la trilogia d’òperes minimalistes que va compondre Glass a partir de tres figures històriques revolucionàries. Després de passar per Londres, Los Angeles i Nova York, el Liceu estrena a l’Estat una òpera clau del segle XX, amb la producció de Phelim McDermott i sota la direcció musical de Karen Kamensek.
L’obra reconstrueix la vida del faraó Akhenaton, que va regnar a Egipte fa gairebé 3.500 anys i va impulsar una reforma religiosa que establia un inèdit sistema monoteista. L’òpera mostra la construcció de la ciutat d’Aton, la vida d’Akhenaton a la nova capital, la rebel·lió dels sacerdots i l’eliminació de la seva història, amb un salt en el temps fins al segle XX que permet admirar el missatge transgressor del faraó.
Fonètiques del català
En la presentació de l’òpera, Roth Costanzo ha explicat que ha hagut de treballar per dominar noves fonètiques per interpretar ‘Hymn to the Sun’ en català. El contratenor ha destacat que és una ària interior, una pregària del protagonista adreçada al sol després de consagrar la Ciutat de l’Horitzó al déu Aton. El fragment, inspirat en una inscripció trobada a Al-Amārna, s’atribueix sovint al mateix faraó i constitueix el gran moment del protagonista.
Amb malabars i sense violins
Aquesta producció destaca per la presència d’un conjunt de figurants especialitzats en malabars. Els malabarismes acompanyen durant tota l’obra el ritme minimalista de Glass. Per a Chaieb, és un paral·lelisme amb la rapidesa del temps actual, en al·lusió a les xarxes socials. McDermott ha recordat que la primera referència als malabars és precisament un jeroglífic egipci.
Karen Kamensek ha explicat que l’obra no comptarà amb violins, però sí amb altres instruments de corda: violes, violoncels i contrabaixos. En aquest sentit, ha posat en valor el procés creatiu i l’aposta artística d’aquesta nova proposta.
