El municipi de Salt (Gironès) torna a situar-se com el territori amb l’índex socioeconòmic territorial (IST) més baix de Catalunya, amb un valor de 59,8, segons les dades d’Idescat. Es tracta d’un indicador que combina variables laborals, educatives, de renda i d’immigració en una sola xifra, amb una mitjana catalana fixada en 100.
Salt ocupa aquesta posició a la cua des de l’inici de la sèrie històrica, i enguany es manté com el municipi amb més dificultats socioeconòmiques del país. A continuació, també amb valors baixos, hi apareix Sant Pere Pescador (Alt Empordà), amb un índex de 62,9, que confirma la presència destacada de municipis gironins entre els registres més baixos.
En paral·lel, les dades mostren que nou dels 31 municipis amb menor nivell socioeconòmic de Catalunya es troben a les comarques gironines, una xifra que només supera la demarcació de Lleida. Aquest fet evidencia una desigualtat territorial significativa, amb zones del país que queden clarament per sota de la mitjana catalana.
A l’altre extrem, el municipi de Matadepera (Vallès Occidental) encapçala el rànquing amb un IST de 129,9, seguit de Tiana (124,7) i Sant Just Desvern (123,9). En total, 42 municipis se situen per sobre dels nivells més alts de renda i benestar, molts d’ells concentrats a l’àmbit metropolità de Barcelona, però també amb presència a les comarques gironines i centrals.
Uneix-te al canal de WhatsApp d'El Gerió Digital
L’indicador també posa de manifest les diferències internes dins del territori gironí. Tot i que alguns municipis se situen en posicions més elevades, una part rellevant del territori presenta indicadors socioeconòmics baixos, especialment en zones amb més pressió demogràfica o amb una major presència de població vulnerable.
En el cas de Salt, les dades reflecteixen desequilibris importants en variables clau. El percentatge de treballadors de baixa qualificació arriba al 24,6%, molt per sobre del 3% de Matadepera, mentre que la proporció de persones amb estudis baixos se situa en el 28,2% i la de joves sense estudis postobligatoris s’enfila fins al 49,9%. Aquests indicadors expliquen en gran part la seva posició al capdavall del rànquing.
Altres variables també influeixen en el resultat global, com la presència de població estrangera de renda baixa o mitjana o el nivell de renda disponible, factors que contribueixen a accentuar les diferències entre territoris.
L’estadística també analitza el detall per seccions censals, on es detecten contrastos encara més marcats. En aquest sentit, el barri de Marca de l’Ham de Figueres registra l’índex més baix de tot Catalunya, amb un valor de 25,8, molt per sota de qualsevol altre punt del país.
A escala global, l’informe constata que el nivell socioeconòmic varia notablement segons el territori, amb una clara concentració dels valors més baixos a les Terres de Lleida i a les comarques gironines, mentre que els més elevats es troben majoritàriament a l’entorn metropolità de Barcelona.
Aquesta realitat posa de relleu la persistència de desigualtats territorials estructurals, amb municipis que acumulen factors de vulnerabilitat i que es mantenen de manera recurrent en les posicions més baixes de l’indicador.
