Les comarques gironines són capdavanteres en la gestió dels boscos catalans. L’Alt Empordà, el Ripollès, la Garrotxa, la Selva i el Gironès són, juntament amb altres zones de muntanya com el Berguedà o el Solsonès, les que concentren més superfície forestal ordenada segons dades del 2024.
Els plans de gestió vigents arriben a 4.396 i sumen 498.774 hectàrees, el 31,6% de la superfície forestal privada. En el cas dels nous plans aprovats aquest any, el Centre de la Propietat Forestal (CPF) n’ha validat 308, que corresponen a 32.218 hectàrees.
Aquestes xifres situen les comarques de la demarcació de Girona entre les que més esforços fan per mantenir una gestió sostenible dels boscos, mentre d’altres territoris del país encara no arriben al 20%. A la Cerdanya, per exemple, la planificació se situa entre el 10% i el 20% del total.
Tot i aquests avenços, el conjunt de Catalunya continua tenint 200.000 hectàrees de bosc més que fa vint anys. Els boscos ocupen el 35% del país, i si s’hi afegeixen les zones de bosquina i altra vegetació, la superfície forestal arriba a gairebé dos terços del territori, un 75% en mans privades. Els darrers anys han augmentat els plans de gestió aplicats pels propietaris, però encara només es gestiona una tercera part del total, i en el cas dels boscos públics, el 37%.
Diversos experts alerten que el problema no és l’excés de bosc, sinó que està “descuidat” i “poc gestionat”, fet que incrementa el risc d’incendis. Reclamen més inversió pública i que la massa forestal sigui “rendible”.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va admetre al Parlament al juliol que “a Catalunya hi ha massa boscos i no es gestionen”. El sector coincideix que la qüestió clau és la cura de la massa forestal més que la seva extensió.
El catedràtic d’Enginyeria Forestal de la Universitat de Lleida, Víctor Resco, explica que la superfície de boscos densos és del 47% del territori, una xifra “rècord” dels últims 100.000 anys. Assegura que això pot ser una oportunitat si es gestiona, però que en cas contrari hi haurà més “combustible” per als incendis. També alerta que l’excés de vegetació provoca una major consumició d’aigua i agreuja la sequera, afectant tant l’agricultura com el consum humà.
Creixement de la massa forestal
L’extensió dels boscos va créixer de forma notable a la primera dècada del segle XXI, passant del 28% (2001) al 40% el 2013. Posteriorment ha retrocedit lleugerament fins al 35%, és a dir, 1,12 milions d’hectàrees segons dades del Departament d’Agricultura del 2023. La superfície forestal total, incloent-hi bosquines i altra vegetació, s’ha incrementat del 60% al 64%. Les zones de bosquina han crescut del 14,9% al 21,9%, mentre que les d’altra vegetació han caigut del 16% al 6,7%.
Aquest creixement s’ha fet a costa de zones agrícoles, sobretot dels cultius de secà, que han passat del 20% al 17% del territori (100.000 hectàrees menys). Les zones de regadiu es mantenen al voltant del 8% i el sòl urbà i les infraestructures han augmentat lleugerament fins al 6,8%.
Propietat i gestió
Segons l’Observatori Forestal Català (OFC), prop del 70% de la superfície forestal no està planificada. Els boscos privats representen el 76% del total, i només el 31,6% d’aquests tenen planificació. En els boscos públics, el percentatge puja al 37%.
La propietat privada està molt atomitzada. Dels 266.060 propietaris privats registrats, només un 1,2% tenen més de 100 hectàrees però gestionen el 41,5% del total. En canvi, més de la meitat tenen menys d’una hectàrea i sumen només el 2,8% de la superfície forestal.
Veus del sector
El director gerent de Boscat, Jordi Tarradas, assegura que “no sabrem mai si hi ha massa boscos o pocs, però no tenen una estructura correcta”. Aquesta continuïtat de massa forestal provoca risc d’incendis i pèrdua de biodiversitat. La manca de gestió, diu, és fruit de la falta de rendibilitat i d’excés de burocràcia, a més d’una manca de mà d’obra forestal.
Clara Santamaria, presidenta de Dones de Bosc, lamenta que hi hagi “molta massa forestal poc o gens gestionada”. Critica que la Generalitat destini “pocs recursos” al sotabosc i demana cooperació entre administració i propietaris. En els darrers pressupostos, només s’hi van destinar 1,5 milions d’euros malgrat que el bosc cobreix un 60% del país.
Tarradas defensa que cal agrupar propietaris per fer una gestió eficient, ja que molts tenen finques petites i un potencial baix. Calcula que amb més associacions i un impuls públic, es podria arribar al 60% de superfície gestionada.
Rendibilitat i prevenció
Tant Tarradas com Santamaria coincideixen que la rendibilitat és clau per fomentar la gestió. Resco proposa incentius fiscals i eliminar l’IVA en actuacions de prevenció. Altres experts apunten que la manca d’execució dels plans és deguda al seu alt cost. El 2023 es van obrir 24 convocatòries d’ajuts i tramitar 2.404 expedients, amb 3,48 milions d’euros per gestió forestal sostenible i 4,45 milions per prevenció d’incendis.
Els riscos de la manca de gestió són evidents. Segons Resco, en moltes zones els accessos forestals “es perden i no es mantenen”, fet que dificulta l’entrada dels bombers en cas d’incendi. També alerta que els espais protegits “cremen amb una intensitat 20 vegades més gran”. Tarradas afegeix que la política de protecció ha estat massa passiva i que cal mantenir els camins i infraestructures.
Canvi climàtic i risc d’incendi
Els experts alerten que el canvi climàtic agreujarà els incendis. Resco afirma que, d’aquí a 15 anys, els estius actuals es consideraran “frescos”. El foc podria arribar fins als Pirineus i a la costa gironina, on hi ha molta biomassa acumulada. Calcula que el cost d’un incendi és d’uns 19.000 euros per hectàrea, mentre que la prevenció en costa uns 3.000.
Per això, proposa crear mapes de zones inflamables, com els d’inundabilitat, i afavorir un mosaic territorial amb boscos, camps agrícoles, zones de pastura i prats.
